Resultats de la cerca

Vida Orfe de pare a l’edat de set anys, aprengué les beceroles musicals del pare Polcano, organista de l’església de San Severo dei Padri Conventuali al Pendino de Nàpols Auspiciat per una institució benèfica, pogué entrar, a onze anys, al Conservatori de Santa Maria di Loreto de Nàpols Durant els deu anys que romangué a la institució, rebé formació musical de PA Gallo, F Fenaroli, A Sacchini i Carcais, maestro di violino Cimarosa mostrà habilitat en el violí, el clavicèmbal i el cant Acabats els estudis al conservatori, el castrat Giuseppe Aprile li impartí classes de cant, i el 1771 rebé…

Es formà a Nàpols amb L Leo i F Durante En aquesta ciutat estrenà òperes com La Beatrice 1740 i L’amore ingegnoso 1745 Els anys 1746 i 1747 residí a Palermo, on compongué la primera opera seria , Artaserse L’any següent fou mestre de capella a l' Ospedale degli Incurabili de Venècia, on compongué diversos motets i l’oratori Christus a morte quaesitus et in Calvario inventus per a l’esmentada institució L’òpera Bertoldo, Bertoldino e Cacasenno , amb llibret de Goldoni i estrenada a Venècia el 1748, fou un punt d’inflexió important per a Ciampi, ja que es representà en altres ciutats europees…

Vida Fou fill del violoncellista i contrabaixista Leopold Boccherini, adjunt a la capella palatina de Lucca Toscana des del 1747, i de Maria Santina Prosperi Fou el tercer de set germans, alguns dels quals també destacaren en l’àmbit artístic i no usà mai el seu primer nom de fonts, Ridolfo La germana gran i la petita es dedicaren al ballet i un dels germans, Giovanni Gastone, a més de ballarí, fou poeta i escriví llibrets per a A Salieri i J Haydn, com ara el text de l’oratori del compositor austríac Il ritorno de Tobia 1775 Boccherini rebé del seu pare les primeres lliçons de violoncel i…

Nasqué en una família de músics en la qual destaquen el seu avi, Giuseppe 1715-1790, el seu pare, Quirino m 1801, i el seu germà Giovanni 1767-1831 Inicià els seus estudis a Correggio i, a onze anys, la Comunità l’envià a estudiar a Parma, on fou alumne d’Angelo Morigi El 1782 es traslladà a Bolonya, on conegué el pare Martini, i posteriorment a Venècia A catorze anys 1783, ja ensenyava música al Civico Collegio de Correggio, ciutat on el 1786 esdevingué mestre de capella L’any següent entrà al servei del marquès Maurizio Gherardini, primer a Torí i després a Venècia, on restà fins l’any 1799…

Vida El 1744 es traslladà a Nàpols, on perfeccionà els estudis de violí i estudià composició amb Piccinni i A Sacchini al Conservatori de Santa Maria di Loreto Acabats els estudis musicals, des del 1752 exercí de violinista en nombrosos teatres de la ciutat La seva primera composició fou la Serva spiritosa , presentada a Roma el 1763 L’estrena, el 1773, de L’incognita perseguitata al Teatre Alibert de Roma li valgué el reconeixement internacional, i li obrí les portes de París A partir del 1781, el canvi en la seva producció i l’aversió pel mètode de cant francès el dugueren a triomfar encara…

La seva obra ha estat molt discutida i sovint acusada de banal F Torrefranca n’ha rehabilitat la figura en destacar la importància que tingué tant en el procés de creació de la sonata moderna com en l’establiment de les premisses del que posteriorment fou l’estil mozartià El més destacat de les seves composicions fou l’ús característic de la forma arpegiada del baix en funcions d’acompanyament que duu el seu nom baix d’Alberti Fou un dels primers compositors a utilitzar l' allegro cantabile en les sonates Inaugurà, també, el cicle sonatístic en 2 moviments

El 1709 es traslladà a Nàpols per estudiar amb Alessandro Scarlatti Després fou alumne de L Vannucci a Bolonya i de B Pasquini a Roma, ciutat on compongué dos dels seus oratoris Nomenat organista de l’església dels jesuïtes a Roma 1715, el 1716 publicà la seva collecció de Sonate d’intavolatura amb peces per a orgue i per a clavicèmbal que es feren molt famoses pel seu estil melodiós i agradable Zipoli ingressà en la Companyia de Jesús i, ja novici, fou enviat a treballar a les missions de l’Amèrica del Sud Arribà a Córdoba Argentina el 1717 i cursà estudis de filosofia i teologia, però morí…

Vida La seva contribució a l’estil musical, la tècnica violinística i la pràctica de l’orquestració són substancials Fou pioner en la concepció de la música programàtica i establí les bases del concert barroc Compongué una gran quantitat de música vocal, com ara òperes i altres obres escèniques, cantates i música religiosa, inclosos tres oratoris Antonio Vivaldi fou el més gran de sis germans i s’inicià en la música amb el seu pare, que li ensenyà a tocar el violí i a qui substituí com a intèrpret d’aquest instrument en l’orquestra de Sant Marc A partir del 1693 es formà com a sacerdot, i en…

Fou alumne de Maurizio Cazzati A Bolonya cantava i tocava el violoncel a l’església de Sant Petroni, el 1658, i el 1673 fou nomenat mestre de capella del Sant Rosari L’any següent es traslladà a Mòdena, on arribà a ser vicemestre de capella de la cort del duc Francesc II d’Este El 1684 fou nomenat provisionalment mestre de capella, però dos anys després tornà al seu antic càrrec de vicemestre, que ocupà fins a la seva mort L’aportació més important de Vitali a la història de la música es troba en la seva producció instrumental, amb la qual contribuí decisivament a l’establiment de la sonata…

Vida Des del 1708 estudià al Conservatorio dei Poveri di Gesù Cristo sota la direcció de Gaetano Greco El 1719 era mestre de capella del príncep de Sansevero i, després de la mort d’Alessandro Scarlatti el 1725, arribà a ser pro-vicemaestro de la capella reial, càrrec que ocupà fins la seva mort Visità diverses ciutat italianes per a estrenar-hi les seves pròpies òperes El 1728 fou nomenat mestre de capella del seu antic conservatori, on tingué GB Pergolesi entre els seus alumnes La producció musical de Vinci és principalment operística Les seves primeres òperes foren comèdies en dialecte…