Resultats de la cerca
Es mostren 9825 resultats
Alfonso Ferrabosco
Música
Compositor i llaütista italià, fill de Domenico Maria Ferrabosco i pare d’Alfonso Ferrabosco el Jove.
Vida En començar la dècada del 1550 es traslladà a Roma amb el seu pare i dos dels seus germans El 1559 treballà al servei de Charles de Guise, cardenal de Lorena Més tard anà a Anglaterra, possiblement amb el seu oncle Girolamo El 1562 entrà al servei de la reina Elisabet I d’Anglaterra A partir d’aquest moment realitzà freqüents viatges al continent i sembla que exercí tasques d’agent secret al servei de la reina El 1564 fou capturat pel cardenal Farnese a Roma, però al final d’aquell mateix any aconseguí tornar a Anglaterra Això li causà diversos problemes legals i hagué d’anar a Itàlia en…
Carlo Farina
Música
Compositor i violinista italià.
Inicià la seva carrera a la cort de Màntua amb altres violinistes importants com Salamone Rossi i GB Buonamente El 1625 fou nomenat Konzertmeister a la cort de Dresden, on, almenys durant quatre anys, treballà al costat de Heinrich Schütz El 1637 estigué actiu durant un temps a Gdansk, i probablement aleshores tornà a Itàlia, on morí víctima de la pesta Tota la seva música conservada data dels anys de Dresden i es tracta de peces instrumentals sonates, danses, simfonies, canzonette i peces programàtiques Fou un dels responsables de la difusió de la sonata a Alemanya i Àustria Les seves…
Andrea Falconieri
Música
Compositor i llaütista italià.
Entrà al servei de la cort de Parma el 1604, i entre el 1610 i el 1614 succeí Santino Garsi com a llaütista oficial de la cort dels Farnese Estigué actiu a Florència el 1615 i a Roma el 1616, any en què aparegué la seva primera publicació coneguda El 1619 viatjà de nou a Florència Serví a la cort de Mòdena entre el 1620 i el 1621, i a continuació possiblement viatjà a Espanya i França El 1629 tornà a Parma, i del 1632 al 1637 impartí classes al Collegio S Brigida de Gènova Des del 1639 fou llaütista a la capella reial de Nàpols, i en morir GM Trabaci el 1647, el substituí com a mestre d’…
Girolamo Diruta
Música
Organista italià.
Es formà amb mestres com Gioseffo Zarlino, Constanzo Porta o Claudio Merulo L’any 1574 es trobava actiu com a organista al monestir franciscà de Correggio, en 1582-93 a Venècia, a Chioggia entre el 1593 i el 1603, i a la catedral de Gubbio del 1609 al 1610 Publicà un tractat en dues parts sobre la interpretació a l’orgue amb el títol comú d' Il Transilvano Dialogo sopra il vero modo di sonar organi e istromenti da penna , Venècia, 1593 i Dialogo diviso in quattro libri il vero modo e la vera regola d’intavolare ciascun canto , Venècia, 1609, que fou el primer de les seves…
Antonio Cifra
Música
Compositor italià.
S’inicià com a nen cantor a Sant Lluís dels Francesos, a Roma Es formà al costat de Giovanni Bernardino Nanino i Giovanni Pierluigi da Palestrina Abans d’esdevenir mestre de capella de la Santa Casa de Loreto el 1609, ocupà diversos càrrecs en institucions romanes com el Collegio Germanico Restà a Loreto fins al final de la seva vida, amb l’única interrupció d’una temporada a Sant Joan del Laterà de Roma, entre el 1623 i el 1626 Fou un dels compositors més fecunds i sòlids de l’Escola Romana del començament del segle XVII, al costat de Gregorio Allegri, Paolo Agostini i Orazio Benevoli…
Emilio de’ Cavalieri
Música
Compositor i diplomàtic italià.
Vida Era membre d’una família aristocràtica romana Segurament la seva formació musical s’inicià amb el seu pare, l’arquitecte Tommaso de’Cavalieri El 1578 figura com a organista i encarregat de la música a l’oratori del Crocifisso a San Marcello de Roma En aquesta ciutat prengué contacte amb el cardenal Ferdinando de Mèdici i quan aquest esdevingué gran duc de la Toscana l’any 1587, Cavalieri l’acompanyà per treballar al servei de la cort florentina com a encarregat d’afers artístics Una de les seves responsabilitats era la producció d’espectacles o intermedi A partir del 1590 les seves…
Giulio Caccini
Música
Compositor italià.
Vida Es formà al costat de Giovanni Animuccia a Roma i posteriorment anà a Florència, on, sota el mecenatge dels Mèdici, estudià cant i llaüt amb Scipione della Palla El 1564 començà la seva activitat al servei de la cort del gran duc de Florència com a cantant i instrumentista La fama li arribà al principi per les seves habilitats com a cantant, fet que el dugué a recórrer diverses corts italianes A part d’una curta estada a París, entre el 1604 i el 1605, la major part de la seva carrera professional la passà al servei dels Mèdici Les seves primeres composicions…
Adriano Tommaso Banchieri
Música
Compositor, organista i teòric italià.
Vida Estudià amb Lucio Barbieri i Giuseppe Guami El 1589 ingressà a la congregació benedictina dels olivetans, al monestir de Monte Oliveto, prop de Siena Els anys següents recorregué diversos monestirs de l’orde El 1609 s’establí a San Michele in Bosco, prop de Bolonya, on visqué la resta de la seva vida El 1615 fundà a Bolonya l’Accademia dei Floridi, cercle en el qual era conegut com "Il dissonante" Tan important com la seva obra compositiva foren els seus escrits sobre música, en els quals tractà de molts aspectes transcendentals per a entendre els canvis que es produïren en la música…
Gregorio Allegri
Música
Compositor i cantor italià.
Es formà com a escolà de cant a Roma entre el 1591 i el 1596 i estudià contrapunt amb GM Nanino Des del 1604 fou tenor solista a Sant Lluís dels Francesos Després de passar per diverses catedrals italianes, el papa Urbà VIII el feu ingressar a la capella pontifícia l’any 1630 La major part de les seves obres foren escrites per a aquest cor i per al de Santa Maria Vallicella Es conserven cinc misses, motets, lamentacions, magníficats i dos llibres de concertini per a veus solistes i baix continu El seu Miserere , un arranjament polifònic a nou veus del salm que escriví per a la celebració de…
Agostino Agazzari
Música
Compositor, teòric i organista italià.
Fou mestre de capella al Collegio Germanico de Roma 1602-03 i al seminari jesuïta de la mateixa ciutat 1606 A partir del 1607 actuà, com a organista primer i com a mestre de capella després, a la catedral de Siena, on restà fins a la seva mort Fou un dels primers a utilitzar i divulgar les noves tècniques del baix continu i el primer que publicà un tractat sobre el tema Del sonare sopra’l basso con tutti li stromenti e dell’uso loro nel conserto 1607, on donà instruccions concretes de caràcter interpretatiu i tractà en profunditat les funcions dels diversos instruments L’obra tingué una…