Resultats de la cerca

Estudià al Conservatori Arrigo Boito de Parma i debutà com a baríton el 1948 a Lecce Canvià de corda el 1951 i, després de debutar com a tenor a Bari el 1952 amb Andrea Chénier , es convertí en poc temps en un dels lírics més apreciats del segle XX i en el principal intèrpret del repertori verdià de la seva generació Debutà a Londres el 1953, a la Scala de Milà, amb Mas’Aniello, de Jacopo Napoli, el mateix any, i a Nova York el 1956, amb Aïda, on cantà durant trenta temporades A Barcelona debutà el 1958 Aïda , hi actuà sovint fins el 1982 i hi reaparegué amb L’elisir d’amore Retirat a 70…

Estudià a la Reial Acadèmia de Música d’Estocolm, on fou deixebla de J Hislop El 1946 debutà a la Reial Òpera de la capital sueca amb el paper d’Agathe a  Der Freischütz ‘El caçador furtiu’, de Weber, i posteriorment, en aquest mateix teatre, abordà diversos papers per a soprano dramàtica El 1951 cantà al Festival de Glyndebourne amb el paper d’Electra a Idomeneo , de Mozart, però aviat s’especialitzà en Wagner i en grans obres de Verdi i de Puccini Des del seu debut a Bayreuth 1953 fou considerada una de les principals sopranos wagnerianes, i entre el 1957 i el 1970 n’interpretà els…

Estudià a la Universitat de Birmingham i posteriorment amplià la seva formació musical al Royal College of Music de Londres Gràcies a l’obtenció de la beca Carnegie, estudià durant dos anys amb Hermann Scherchen, després dels quals enfocà la seva carrera professional cap a la direcció d’òperes De nou a Londres, del 1950 al 1951 fou director assistent a la Carl Rosa Opera Company, i posteriorment, entre el 1952 i el 1969, passà al Covent Garden, com a assistent de György Solti El 1972 es traslladà a Austràlia, on exercí de director musical a l’Òpera de Sydney fins el 1976 El 1973 hi dirigí…

Establerta com una de les més prestigioses orquestres del món, del 1933 al 1939 fou l’orquestra del Covent Garden de Londres i, des de l’any 1964, és l’orquestra resident del Festival de Glyndebourne Cal destacar també la gran importància dels seus programes educatius, que afavoreixen la difusió de la música en comunitats tradicionalment no iniciades Des de la seva fundació, la direcció de l’orquestra recaigué en grans noms de la música internacional, entre els quals cal destacar-ne el mateix fundador, Thomas Beecham, que la dirigí fins el 1939, E Van Beinum 1948-50, A Boult 1951-57, W…

Estudià a la Christ’s Hospital School i al Royal College of Music de Londres, on s’especialitzà en clarinet L’audició de L’enfance du Christ d’Héctor Berlioz l’impulsà a prosseguir estudis de direcció orquestral, i el 1949 fou nomenat director de l’Orquestra de Cambra Kalmar de Suècia El 1957 dirigí l’Orquestra Simfònica Escocesa de la BBC i dos anys més tard substituí O Klemperer en la direcció de Don Giovanni a la Sadler’s Wells Opera La companyia el contractà fins el 1961, any que inicià una gira per Europa i el Japó amb l’Orquestra Simfònica de Londres El 1965 debutà al Covent Garden i un…

L’Orquestra de París recollí, doncs, el testimoni de la llarga tradició musical que, en els seus 139 anys d’història 1828-1967, havia anat gestant l’Orquestra de la Societat dels Concerts del Conservatori El seu primer director fou Charles Münch, que en 1938-48 ja havia dirigit la Societat dels Concerts del Conservatori Arran de la seva sobtada mort 1968 durant una gira de l’orquestra pels Estats Units, Herbert von Karajan n’assumí la responsabilitat com a conseller musical 1969-71 Posteriorment fou dirigida per Georg Solti 1972-75, Daniel Barenboim 1975-89 -que li afegí el cor-, Semyon…

Fou creat el 1934 per John Christie i la seva esposa, Audrey Mildmay que havien construït a la mansió familiar una sala on s’oferien concerts i representacions d’òpera amateurs , que posteriorment 1931 havien convertit en un espai per a 300 persones, per tal que acollís un festival d’òpera El 1933 F Busch n’acceptà la direcció musical, i suggerí el nom de C Ebert per a la producció Amb J Christie, que s’ocupava de la part econòmica, quedà format l’equip que organitzà el primer festival el 1934 Inicialment se centrà en òperes de WA Mozart, però els anys següents tant la sala, que arribà a les…

Cal buscar-ne els precedents més immediats en la iniciativa que, uns quants anys abans, havia tingut FP Lachner quan, en els entreactes dels ballets que es representaven al Teatre d’Òpera de la Cort, dirigia les simfonies de Beethoven interpretades per l’orquestra del teatre Fins llavors Viena no havia disposat d’una orquestra de concerts permanent El que caracteritzà la nova formació fou la professionalitat dels seus membres, que havien d’estar contractats pel Teatre d’Òpera de la Cort, i la seva independència, tant artísticament com administrativa Per desavinences amb la manera democràtica…

Vida Filla d’un bidell de la Universitat de Barcelona, des de molt jove mostrà uns grans dots per al cant, que foren descoberts per M Plantada A catorze anys ingressà en el Conservatori de Música del Liceu, on estudià cant amb D Frau Aconsellada per N Annovazzi, abandonà la tessitura de soprano dramàtica i se centrà en el repertori líric, a més d’estudiar guitarra amb G Tarragó Formà part d’Ars Musicae abans de debutar en un recital al Palau de la Música Catalana organitzat per l’Agrupació de Cultura Musical de Barcelona 1944 Un any després es presentà al Gran Teatre del Liceu com a Comtessa…

Es formà musicalment als conservatoris de Parma i Milà A dinou anys fou contractat com a repetidor per una companyia d’òpera en una gira per l’Amèrica del Sud, en el transcurs de la qual, a causa de la indisposició del director titular, hagué de substituir-lo en una representació de l’òpera Aïda , de G Verdi, a Rio de Janeiro Dirigí de memòria i obtingué un èxit esclatant que fonamentà la seva fama de gran director operístic, reforçada en tornar a Itàlia arran de la direcció de l’estrena de l’òpera Edmea de Catani El 1898 fou nomenat director de la Scala de Milà, i al cap de deu anys començà…