Resultats de la cerca
Es mostren 39 resultats
Guido Papini
Música
Violinista i compositor italià.
Estudià a l’Istituto Musicale de Florència amb Ferdinando Giorgetti Debutà com a concertista a l’edat de tretze anys, i ben aviat centrà bàsicament la seva activitat en la música de cambra Fou director de la Società del Quartetto de Florència Després de tocar per Itàlia, França i Portugal, el 1874 s’installà a Anglaterra, on participà en els concerts de la Musical Union de Londres com a líder del quartet A causa de problemes de salut, els últims anys de la seva vida els dedicà exclusivament a la docència i a la composició Així, del 1893 al 1896 fou professor de violí a la Royal Irish Academy…
Gilbert Py
Música
Tenor occità.
Nasqué en una família d’artistes ambulants i en un principi es formà com a acròbata i ballarí Debutà en el ballet de l’Òpera de Montpeller, fet que li permeté d’entrar en contacte amb el món de l’òpera Llavors es decidí pel cant i a vint-i-dos anys començà a rebre classes en aquesta matèria De primer orientà la seva carrera cap als papers de heldentenor El 1964 el seu debut com a cantant, a Verviers, en el paper de Pinkerton Madama Butterfly , el dugué a presentar-se successivament a l’Òpera Còmica de París i a Tolosa de Llenguadoc A partir del 1970 projectà la seva carrera a escala…
Viorica Cortez
Música
Mezzosoprano francesa d’origen romanès.
Estudià a Lasi i Bucarest El 1964 i el 1965 obtingué diversos premis en concursos com el Kathleen Ferrier o el de cant de Tolosa El 1965 debutà al Teatre Capitole d’aquesta ciutat francesa com a Dalila al Samsó i Dalila de C Saint-Saëns, i el mateix any fou contractada per l’Òpera de Bucarest El 1969 debutà al Gran Teatre del Liceu, i hi actuà sovint La favorita , Il Trovatore , La Gioconda , Il matrimonio segreto , entre d’altres fins el 1998, amb unes recordades funcions de Ievgeni Oniegin Cantà amb èxit a París, Dublín, Londres i Sofia, i el 1973 debutà a la Scala de Milà Un…
William Vincent Wallace
Música
Compositor, pianista i violinista irlandès.
Rebé del seu pare, un director de bandes, les primeres nocions musicals Posteriorment continuà la seva formació musical amb WS Conran i H Corri i començà la vida professional tocant el violí al Teatre Reial de Dublín Emigrà a Tasmània 1835 i al cap de poc s’installà a Sydney, on fou reconegut com un bon violinista i, també, un gran pianista Després d’abandonar Austràlia inicià una sèrie de viatges que el portaren a països com Xile, l’Índia o Mèxic El 1841 dirigí una temporada operística a Ciutat de Mèxic i, un cop acabada, feu una gira de concerts que inclogué Nova York i,…
Jacques Bodmer
Música
Director d’orquestra.
De pares suïssos, inicià els estudis musicals amb Joan Molinari i Ernest Cervera, i després, a Zuric, amb Hermann Scherchen 1946-48 Debutà l’any 1949 a Barcelona amb la direcció de la Història del soldat de Stravinsky i, el mateix any, fou nomenat director musical de la Banda Simfònica Municipal de Mataró, on també fundà l’Orquestra de Cambra de Mataró i l’Associació Musical A Barcelona, el 1950 fundà l’Orquestra Jacques Bodmer i, posteriorment, l’Orquestra de Cambra Catalana, al capdavant de la qual féu concerts per Europa i alguns enregistraments, amb programes com la integral de l’obra per…
,
U2
Música
Grup irlandès de rock.
Fou creat el 1976, a Dublín, pel guitarrista David Howell Evans, The Edge , el cantant Bono, el baixista Adam Clayton i el bateria Larry Mullen Influït per la música punk i new wave , el grup nasqué en plena eclosió del heavy i de la música de sintetitzadors La seva particular proposta el convertí en un dels grups més populars dels anys vuitanta, dècada al llarg de la qual omplí estadis esportius amb grans espectacles escenogràfics i musicals La seva fama decaigué durant la dècada de 1990 Al llarg de la seva trajectòria, l’estil del grup anà evolucionant, passant pel rock , el…
,
Leonard Cohen
© Arxiu FIB / Óscar L. Tejeda
Literatura anglesa
Música
Autor i intèrpret de cançons i escriptor canadenc d’expressió anglesa.
El 1955 es graduà en literatura anglesa a la Universitat McGill de Mont-Real i guanyà el premi McNaughton 1956 pel poemari Let Us Compare Mythologies 1956, inici d’una carrera literària, que comprèn novelles influïdes per la generació beat , plenes de dolor i pessimisme existencial, que foren molt aplaudides The Favourite Game , 1963 Beautiful Losers , 1966 poesia The Spice-Box of Earth , 1961 Flowers for Hitler , 1964 Parasites of Heaven , 1966 The Energy of Slaves , 1972, gènere en el qual aconseguí la seva màxima projecció com a escriptor obres curtes en què combina prosa i poesia…
,
Thomas Augustine Arne
Música
Compositor anglès, figura principal de la música escènica anglesa del segle XVIII.
Vida Procedent d’una família de tapissers, fou educat a l’Eton College per voluntat del seu pare, que volia fer-ne un procurador No obstant això, des de molt petit manifestà la seva vocació per la música, que aprengué de manera autodidàctica i d’amagat del seu pare, fins a l’extrem que empenyorà la lliurea d’un criat per poder accedir a la galeria de la Italian Opera Probablement fou allà on conegué Michael Festing, membre de l’orquestra del teatre, que es convertí en el seu mestre de violí Fou Festing qui convencé el pare de ThA Arne per tal que autoritzés el seu fill a dedicar-se a la…
Georg Friedrich Händel
Música
Compositor alemany naturalitzat britànic.
Vida Juntament amb Johann Sebastian Bach, Händel és el gran mestre de l’època barroca El seu excepcional talent fou reconegut en vida, al llarg de la qual obtingué gran popularitat i prestigi De caràcter cosmopolita i esperit obert, assimilà les tradicions musicals alemanya, francesa i anglesa La seva inclinació per la música teatral fou també un dels trets més acusats de la seva versàtil personalitat musical, en què destaquen la inspiració melòdica, les audàcies harmòniques i un fi sentit de l’humor Halle i Hamburg 1685-1706 El pare de Händel, Georg, de professió cirurgià barber, havia…