Resultats de la cerca
Es mostren 9825 resultats
Francesc Bañeras
Música
Flautista i compositor.
Amplià els estudis a Milà, on fou primer flautista a l’orquestra del Teatro della Scala Abans i després fou músic de l’exèrcit Visqué el setge de Girona, i fou ben considerat per Ferran VII fins el dia que es negà a tocar el Trágala himne antiliberal, i fou destituït de músic major, amb la concessió del retir El 1831 obtingué el lloc de primer flautista a la catedral de Santiago En aquesta ciutat fou mestre de música al convent de San Martín, i organitzà diverses bandes Entre les seves composicions hi ha un drama sacre, titulat Canciones al nacimiento de Nuestro Señor Jesucristo , amb texts…
,
Jaume Balius i Vila
Música
Compositor i mestre de capella.
Estudià a Montserrat 1778 Fou mestre de capella a les catedrals de la Seu d’Urgell 1780-81, de Girona 1781-85 i de Còrdova 1785-1822 i al convent de La Encarnación de Madrid 1787-89 Gràcies a unes bones assignacions i emoluments econòmics de la catedral cordovesa es pogué dedicar a viatjar A Barcelona, Madrid, Saragossa i altres llocs, cercà bons músics a fi de contractar-los per a aconseguir un lluïment més gran de la capella musical de la seu cordovesa L’obra de Balius és extensísima i consta d’unes 435 composicions, que es conserven a diversos arxius de catedrals i monestirs de la…
,
Francesc de Paula Baldelló i Benosa
Música
Cristianisme
Musicòleg i organista.
Vida i obra Cursà estudis al seminari de Barcelona i fou ordenat de sacerdot el 1912 Exercí com a musicòleg i organista, a més de divulgador del cant gregorià Fou mestre de capella a la parròquia de Sant Just i Pastor i organista de la de Betlem, de Barcelona, i fundador 1915 de l’Associació Gregoriana i de l’Associació d’Amics dels Goigs 1921 Musicalment es formà amb Josep Barberà, Vicenç M de Gibert i Gregori M Suñol Des del 1946 collaborà amb Higini Anglès a l’Institut Espanyol de Musicologia del CSIC Desenvolupà una intensa activitat en favor de la difusió del cant gregorià, de la cançó…
, ,
Gabriel Balart i Crehuet

Gabriel Balart i Crehuet
© Fototeca.cat
Música
Compositor, director d’orquestra i pedagog.
Es formà musicalment a Barcelona, on tingué Francesc Sala com a professor de solfeig, piano i violí i Antoni Passarell de composició El 1842 se n'anà a París per tal d’ampliar els seus coneixements i estudià harmonia amb VChP Dourlen i composició amb M Carafa Començà la seva carrera de director a Milà, on fou nomenat mestre de l’orquestra del Teatro del Re el 1849, càrrec que ostentà fins el 1853 A partir d’aquest mateix any, ja altra vegada a Barcelona, el nou Teatre del Liceu l’elegí com a director titular de la seva orquestra i sovint alternà aquesta tasca amb la direcció d’altres…
,
Víctor Balaguer i Cirera
Víctor Balaguer i Cirera (1869) per F.
© Fototeca.cat
Historiografia catalana
Literatura catalana
Periodisme
Teatre
Política
Poeta, autor teatral, novel·lista, narrador, historiador, memorialista, traductor i periodista.
Vida Fill d’un metge d’ideologia liberal avançada, que morí quan ell era infant Obtingué el grau de batxiller en dret 1844 a la Universitat de Barcelona, però no continuà els estudis i es dedicà a la literatura i al periodisme Aquesta decisió i la seva ideologia política provocaren la ruptura amb la seva mare, que el desheretà S’havia proposat imposar-se com a escriptor i desplegà una intensa i diversificada activitat literària i periodística S’inicià en la literatura escrivint drames històrics, segons el corrent romàntic de l’època representat per Jaume Tió i Noè i Antoni de Bofarull L’any…
, , ,
Tadeusz Baird
Música
Compositor polonès.
Fou deixeble de P Rytel i P Perkowski al Conservatori de Varsòvia entre els anys 1947 i 1951 La seva trajectòria musical està marcada per dues tendències expressives que presenten una certa oposició entre elles D’una banda, s’interessà plenament pels estils i tècniques musicals que abracen del Renaixement al Romanticisme, com ho materialitzà en la suite orquestral Colas Breugnon 1951 De l’altra, però, també es decantà per l’originalitat i els nous elements musicals, com ara en el Quartet de corda 1957 i els Quatre assaigs per a orquestra 1958, en què utilitzà la tècnica dodecatònica Aquest…
,
Rossend Llates i Serrat
Música
Literatura catalana
Periodisme
Escriptor, compositor i crític musical.
Vida i obra Es llicencià en dret, i estudià piano, harmonia, contrapunt i composició amb D Mas i Serracant i violí amb M Viscasillas, tot i que es dedicà bàsicament a l’activitat periodística i literària, especialment a la poesia Fou un dels representants de la bohèmia intellectual barcelonina Militant d’Acció Catalana, collaborà a les publicacions Mirador , La Publicitat , El Be Negre , i, ja en la postguerra, a Revista , Destino i Tele-estel S’exilià el 1936 i més tard fou empresonat a l’Espanya franquista Un cop alliberat, exercí la crítica musical en El Correo Catalán , Diario de…
, ,
Francesc Llàcer i Pla
Música
Compositor, director i crític musical.
Deixeble de Salvador Gea al Reial Collegi del Patriarca de València, més tard estudià al conservatori de la ciutat La Guerra Civil Espanyola aturà la seva formació, que reprengué al conservatori de València amb JV Bàguena, M Palau i JM Machaconses Combinà la dedicació a la música i la de funcionari a l’Administració de la Sanitat Social Interessat en la renovació del llenguatge musical valencià, en el catàleg de la seva producció sobresurten les Nou cançons per a la intimitat 1966, per a soprano, tenor, baix, flauta, clarinet, fagot i piano, en què explorà les possibilitats de l’atonalisme i …
,
György Ligeti

György Ligeti
© Polar Music Prize / 2000 Kimmo Mántylá
Música
Compositor hongarès naturalitzat austríac.
Vida Estudià al Conservatori de Cluj amb F Farkas i privadament amb P Kadosa El 1945 s’installà a Budapest, on continuà els estudis amb S Veress i P Járdány El 1950 substituí Z Kodály a l’Acadèmia de Música Després de l’ofensiva soviètica del 1956, fugí clandestinament d’Hongria i, després d’una curta estada a Viena, fou acollit a Colònia per K Stockhausen Treballà a l’Studio Música Electrònica de la WDR 1957-58 El 1964 fou nomenat membre de la Reial Acadèmia Sueca de Música Obtingué la nacionalitat austríaca el 1967, i des del 1973, i fins que es retirà el 1989, es dedicà a l’ensenyament a…
,
James Levine
Música
Director d’orquestra nord-americà.
Debutà a deu anys com a pianista amb l’Orquestra Simfònica de Cincinnati i posteriorment estudià a la Juilliard School de Nova York El 1964 fou director assistent de George Szell a l’Orquestra de Cleveland El 1970 es presentà a l’Òpera de San Francisco amb Tosca , el mateix títol del seu debut a la Metropolitan Opera House de Nova York 1971 El 1976 debutà al Festival de Salzburg amb la reeixida posada en escena de La clemenza di Tito , i el 1982 dirigí per primera vegada al Festival de Bayreuth, al capdavant de Parsifal El 1976 fou nomenat director de l’Orquestra de la Metropolitan Opera…
,
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 42
- 43
- 44
- 45
- 46
- 47
- 48
- 49
- 50
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina