Resultats de la cerca

Deixeble del pianista Winifred Burston, la seva formació com a compositor fou autodidàctica Reconegut intèrpret de la música del segle XX, fins el 1959 les seves obres mostren una amplíssima influència que abraça el neoclassicisme germànic, el tractament rítmic bartokià i l’harmonia de C Debussy El coneixement, el 1960, de la música de P Boulez i O Messiaen i un viatge a l’Estat espanyol foren bàsics per a un canvi en la seva obra A partir d’aquest moment, el seu llenguatge s’alineà amb les tècniques postserialistes i s’immergí en l’estètica de García Lorca, a qui homenatjà amb Homage to…

La relació entre la contracció d’aquest múscul i els músculs cricoaritenoides és el que determina la distensió muscular que acompanya la fonació de la veu de falset, tot obtenint com a resultat sonor una veu de timbre més lleuger i de registre més agut respecte a la veu de pit El terme falset trobava el sentit del seu ús a causa de la seva projecció sonora inter fauces i no per una acceptació convencional de veu falsa o fingida Manuel García 1847 fou qui observà que aquest terme provenia del llatí fauces i no de falsus Al llarg de la història, però, ha estat objecte d’ambigües adscripcions…

Descendent d’una família de músics d’Alsàcia, estudià amb els seus pares abans d’establir-se a París A la capital francesa, com a pianista, fou deixeble de Cramer, i a més inicià estudis de cant amb Manuel García Fou com a baríton que començà una important carrera internacional, de primer en companyia de García i, des del 1852, en la companyia del Teatre de Mannheim Fou un dels primers cantants alemanys que difongueren arreu el repertori liederístic el 1856 estrenà part de Die schöne Müllerin 'La bella molinera' a Viena, peça que fins llavors no s’havia interpretat en els concerts públics La…

És un dels primers documentats a Catalunya Construí un orgue per a la catedral de Barcelona el 1317, data que preval sobre la del 1259, la qual, tal com ha demostrat J García Llovera, no és certa

Manolo García veu i Quimi Portet guitarra foren les ànimes d’aquest conjunt, que els anys vuitanta i noranta, i cantant en castellà, fou un dels més importants als Països Catalans i a l’Estat espanyol Fins i tot gaudí de força popularitat en alguns països sud-americans En el primer disc, Cuando la pobreza entra por la puerta, el amor salta por la ventana , editat el 1985, ja s’apreciava la veu aflamencada, les lletres amb un toc surrealista i les guitarres pop amb melodies ben elaborades, trets que caracteritzaren la trajectòria de la formació Altres treballs destacats de la seva carrera…

El compositor i musicòleg B Saldoni afirmava que Huerta es formà a Salamanca i que estudià música al collegi de Sant Pau A quinze anys abandonà el centre per anar a París, on assolí una gran fama amb els seus concerts, fet que li possibilità conèixer personatges importants de la cultura francesa del moment Conegué el tenor Manuel García i també V Hugo Tingué una tècnica d’interpretació molt personal Creà melodies sobre una única corda, tot aconseguint una sonoritat molt suau Ideà una tècnica de rasgueado , que ell denominà tutti , de gran complexitat, però que a vegades deslluïa les harmonies…

Essent escolà de cant a la seu de Saragossa, estudià música amb el seu mestre de capella, Francisco Javier García Fou mestre de capella d’El Pilar el 1812, d’Oviedo el 1817 i de Santiago de Compostella el 1828 El 1823 fou expulsat d’Oviedo per les seves idees polítiques liberals Compositor de diverses obres sacres -misses, salms, motets, magníficats-, fou també autor de l' Himno de Espartero

Formà part de l’Escolania de Montserrat, on possiblement tingué com a mestres Joan Garcia 1651-1707 i Miguel López 1669-1723, i professà el 1699 Un cop rebuts els hàbits, realitzats els estudis eclesiàstics i ordenat de sacerdot, succeí a Vicens Presiac 1673-1726 en la direcció de l’Escolania De la seva producció musical, que tant l’acredità entre els seus contemporanis, tan sols s’han conservat unes Vespres a set veus

Fou inaugurat a l’Acadèmia de Belles Arts de Sant Carles de València, i fins el 1882 la docència s’impartí a la seu de la Societat i a l’Escola d’Artesans Aquest any s’installà en un edifici de la plaça de Sant Esteve que, al segle XX, amplià les dependències El 1979 es traslladà finalment a un edifici contigu a la Universitat Politècnica de València El 2010 inaugurà una nova seu Per a la creació del conservatori foren figures clau els mestres Salvador Giner i Josep Maria Úbeda, que en foren professors i també el primer i el segon director, respectivament Fou declarat conservatori oficial el…

Vida Fou músic major d’una banda de regiment Compongué himnes militars i diverses marxes, alguna de les quals assoliren bastant difusió El 1859 publicà a Lleida un Diccionario Enciclopédico de la música , en què es recollien des de fragments de les obres de Francesc Andreví i contemporanis seus fins a referències a obres europees de FJ Fétis i d’altres Bibliografia Complement bibliogràfic Melcior, Carles Josep Diccionario enciclopédico de la música , Imp Barcelonesa de Alejandro García, Lérida 1859