Resultats de la cerca

Tot i que actualment aquesta denominació s’aplica sobretot als instruments de la família del violins violí, viola, etc, són instruments d’arc els de la família de les violes i molts altres d’antics rabec, trompa marina, etc o ètnics sarangi, rabab , etc Entre el conjunt de tècniques emprades per a tocar aquesta mena d’instruments cal destacar especialment aquelles associades a l’ús de l’arc

La fixació d’aquesta peça es fa mitjançant un cargol que la pressiona contra una obertura situada a la part inferior central dels riscles Aquesta vara se sol construir de metall o d’ebonita amb ànima metàllica De llargada graduable, la pica del violoncel s’ha convertit en un accessori típic dels instruments del segle XX, ja que anteriorment recolzava sobre els panxells de les cames, com la viola de gamba

Es formà musicalment al monestir de Montserrat Fou violinista al servei de la casa del duc d’Alba El 1776 feu oposicions i guanyà la plaça de viola de la capella reial També en aquesta capella aconseguí, més tard, la plaça de violí, a la qual s’havia presentat amb divuit concurrents més La seva tasca com a intèrpret de violí li procurà una notable fama i reconeixement

L’integraven el mateix Eduard Toldrà i Josep Recasens com a primer i segon violins, el viola Lluís Sánchez i Antoni Planàs al violoncel La formació interpretà la integral dels quartets de L van Beethoven en un cicle que organitzà Amics de la Música a Barcelona El seu repertori incloïa obres de Beethoven, J Brahms, C K’ui, C Debussy, A Dvorák, A Glazunov, F Mendelssohn, WA Mozart i R Schumann, entre altres autors

El terme ha estat utilitzat al llarg de la història per a designar diversos conceptes teòrics i diversos instruments En l’Edat Mitjana les symphoniae eren les consonàncies perfectes de la quarta, quinta i octava Una symphonia podia ser també alguna agrupació de dos o més instruments o de determinats instruments que podien emetre dos o més sons alhora La paraula xifonia, sinònim de viola de roda o organistrum , és una corrupció de symphonia

Vida Serví a la cort dels ducs d’El Infantado, Diego Hurtado de Mendoza i Íñigo López de Mendoza, a Guadalajara Possiblement acompanyà aquest darrer a Itàlia en el viatge que feu amb Carles V el 1529 Des del 1546, gràcies a la intervenció del seu germà Francisco, llavors procurador de la catedral sevillana davant el papat, estigué vinculat a la catedral de Sevilla, on obtingué una canongia Allà agafà diverses responsabilitats en matèria musical i arribà a ser majordom l’any 1568 La seva contribució més important fou el tractat Tres libros de música en cifras para vihuela Sevilla, 1546, un…

Estudià a la Hochschule für Musik de Munic i es perfeccionà amb el violinista Henryk Szeryng Ha desenvolupat una important carrera de concertista internacional, com a solista i com a intèrpret de música de cambra Forma part del Trio Bell’Arte amb Ulrich Koch viola i Thomas Blees violoncel Ha enregistrat obres de cambra de F Mendelssohn i F Schubert, i concerts de JS Bach i JN Hummel És professora a la Hochschule für Musik de Stuttgart

Fill del compositor Alessandro Striggio, rebé una bona educació musical i fou intèrpret de viola, estudià dret i feu carrera com a diplomàtic Després de la mort del seu pare 1592, en publicà la darrera sèrie de madrigals Posteriorment, escriví diversos textos per a obres de Claudio Monteverdi, dels quals només ha restat el de l’òpera La Favola d’Orfeo 1607, basat en Euridice 1600, d’Ottavio Rinuccini Striggio escriví també textos per a Marco da Gagliano Il sacrificio d’Ifigenia , 1608

Les cordes simpàtiques, anomenades també cordes de ressonància, vibren amb la mateixa freqüència o amb la d’un dels harmònics de les cordes que exciten la seva vibració, la qual cosa produeix un so conjunt tímbricament diferent -més ric- del que produirien les cordes normals les que no són simpàtiques soles Les cordes de ressonància s’empren en un variat nombre d’instruments, com ara la viola d’amor, que n’inclou de sis a catorze de metàlliques, el baríton o el sitar

El terme prové de l’expressió italiana alta musica en francès, haute musique , que designava la música feta amb instruments d’un cert volum sonor sacabutx, trompeta, timbales, etc Per oposició, la bassa musica basse musique designava el contrari interpretada per flauta de bec, viola, arpa, llaüt, etc Durant el segle XVI, l' alta desaparegué gradualment i deixà pas a formacions més grans i variades En un sentit ampli, es pot considerar que la cobla n’és un parent actual