Resultats de la cerca

Durant l’Edat Mitjana fou un mercat important a escala europea i també un centre financer de primer ordre Aquesta prosperitat contribuí a l’assoliment d’un moment cultural àlgid al llarg dels segles XV i XVI, que posteriorment declinà ràpidament La música religiosa d’aquest període és entre les fites més notables de la cultura europea Les principals esglésies, la de Sant Donacià, que és la catedral, la de Sant Salvador, la de Nostra Senyora, la de Sant Jaume i Sant Gil, cultivaren la polifonia, i grans compositors com ara Dufay, Heyns, Obrecht, Cordier i Clemens non Papa en foren mestres de…

El seu nom en italià és Bologna La situació geogràfica de Bolonya la converteix en un lloc de pas de les cultures de l’Europa central cap a Itàlia Durant l’Edat Mitjana, franciscans i dominics crearen les Scholae Puerorum, on s’ensenyava música El 1450 el papa Nicolau V instituí una càtedra ad lecturam musicae a la Universitat de Bolonya, inici d’una activitat didàctica que disposà de personalitats com ara Ramos de Pareja Se sap que, ja al segle XIII, hi havia un conjunt orquestral al servei de la Signoria de Bolonya que al segle XVIII tenia fins a dinou membres Els segles XV i XVI foren una…

A l’antiguitat fou una de les ciutats estat més importants del Peloponès i de la cultura grega clàssica, en la qual la música tenia un paper important Va ser objecte de l’atenció de grans pensadors, els quals en van deixar un notable corpus teòric que ha arribat fins a l’època actual, el més antic dels quals data del segle IV aC Després de la caiguda de l’imperi Romà d’Occident, Grècia es mantingué tan estretament lligada a Bizanci, que la música grega de l’època quedà inclosa dins l’anomenada música bizantina A partir de la caiguda de l’imperi Bizantí en mans otomanes, el 1453, la sort d’…

Vida Fou infant de cor a la Sainte-Chapelle de París i l’any 1508 passà a servir com a cantor a la capella musical privada de Lluís XII, on continuà actiu després de la mort del rei Molt probablement acompanyà el nou monarca en alguns dels seus viatges a l’estranger, com el que efectuà a Itàlia el 1515 És possible que Sermisy prengués part en la cerimònia que tingué lloc a la catedral de Bolonya en la qual s’ajuntaren els components de les capelles musicals de Francesc I de França i del papa Lleó X Abandonà el servei reial per ocupar una canongia a Notre-Dame-de-la-Rotonde de Rouen També fou…

Vida Estudià piano a la Universitat de Harvard i cap al 1940 reorientà la seva carrera cap a la direcció sota el mestratge de S Koussevitzky a Tanglewood Massachusetts Aquest darrer, impressionat pel seu talent, el nomenà assistent musical Aquest nomenament fou el punt de partida de la seva carrera com a director al capdavant de formacions d’arreu del món especialment de l’Orquestra Filharmònica de Nova York fins a arribar a convertir-se en una de les grans batutes del segle XX Des dels primers anys com a pianista, Bernstein es dedicà també a la composició La seva Jeremiah Symphony ,…

Vida Fou el compositor més destacat de la tradició catedralícia anglesa entre H Purcell i ChV Stanford Estudià amb William Hawes i a partir del 1826 treballà com a organista en diverses esglésies de l’àrea de Londres L’any 1832 se n’anà de la capital anglesa per iniciar la seva carrera com a intèrpret en diverses catedrals El període de Hereford 1832-35 tingué un impacte important en la seva evolució, ja que fou on trobà la seva autèntica vocació com a compositor de música per al culte anglicà En aquesta mateix ciutat escriví l' anthem titulat The Wilderness and the Solitary…

Vida A vuit anys d’edat inicià els estudis de violí i viola El 1891 ingressà al Liceo Musicale de Bolonya, on tingué com a mestres F Sarti, C Dall’Olio, LTorchi i G Martucci El 1900 viatjà a Rússia, on fou membre de l’Orquestra del Teatre de Sant Petersburg, en qualitat de violista primer, i on fou alumne de N Rimskij-Korsakov També residí durant una temporada a Berlín, on estudià amb M Bruch Fou professor del Conservatori de Santa Cecília de Roma a partir del 1913 i el 1923 fou nomenat director d’aquest mateix centre Ocupà aquest darrer càrrec fins el 1925, any que l’abandonà…

Vida El 1519 es desplaçà a la península Itàlica, on desenvolupà tota la seva trajectòria musical Durant alguns períodes treballà a Roma i Ferrara Establert a Màntua el 1526, el 1539 arribà a ocupar el càrrec de mestre de capella de la catedral de Sant Pere i Sant Pau Alguns anys abans s’havia responsabilitzat de la capella del bisbe de Màntua, el cardenal Ercole Gonzaga, el seu protector a la ciutat llombarda Fou un dels compositors més influents de la generació posterior a la de Josquin Des Prés pel que fa a la polifonia religiosa, àmbit en el qual se centrà la major part de la seva…

Vida Probablement fou un dels deixebles de Josquin Des Prés, a la mort del qual escriví un plany Fou cantor de la capella musical de la cort de l’emperador Carles V des del 1526, i a partir del 1529, responsable de la seva escolania Acompanyà la cort en els seus desplaçaments a Flandes, Itàlia, Àustria, Alemanya i Espanya Mai no exercí, però, de forma oficial el càrrec de mestre de capella, tot i que compongué la música per a molts esdeveniments cortesans Cap al 1540 abandonà el servei a la cort imperial Atesa la seva condició d’eclesiàstic, obtingué alguns beneficis i es retirà a Tournai,…

Vida Exercí com a metge a València i al monestir de Montserrat Escriví sobre temes tan variats com la medicina, l’aritmètica, l’astrologia o la música La seva contribució principal a aquesta disciplina fou el tractat Guitarra española y vandola, en dos maneras de guitarra castellana y catalana de cinco órdenes Barcelona, 1596, el primer dedicat a la guitarra de cinc cordes i també el primer a tractar la tècnica del rasgueado Oferí, també per primer cop, un sistema per a notar els acords majors i menors amb aquesta finalitat L’obra gaudí de molt èxit i se’n feren múltiples…