Resultats de la cerca
Es mostren 330 resultats
Gabriel Díaz Besón
Música
Compositor i mestre de capella castellà.
Fou mestre de capella de la collegiata de Lerma Burgos 1616, de la catedral de Granada 1621, de l’església de La Encarnación de Madrid, de la catedral de Còrdova 1624-31 i, finalment, del monestir de Las Descalzas Reales de Madrid Amic de Lope de Vega, aquest autor li dedicà la comèdia Carlos V en Francia Compongué una gran quantitat d’obres, entre les quals hi ha més de 500 villancets, més de 100 motets, el Rèquiem per la mort de Margarida d’Àustria perdut, diverses misses, 60 salms, antífones, himnes i un tractat teòric amb el títol de Compendio de Música Després del…
Miquel Santonja i Cantó
Música
Compositor i director valencià.
Feu els primers estudis musicals amb Rafael Pascual i Pascual Posteriorment estudià al Conservatori de Madrid, on més tard fou professor d’harmonia El 1888 obtingué una pensió a instàncies de l’Academia de San Fernando per a ampliar la seva formació a Roma En aquesta ciutat escriví l’oratori Débora L’any 1904 guanyà la càtedra d’harmonia del Conservatori de Madrid, on romangué la resta de la seva vida També feu classes al Colegio de Ciegos de Santa Catalina i dirigí diverses orquestres d’alguns teatres madrilenys Com a compositor destacà en el gènere líric, sobretot en sarsuela El as de…
Jeroni de la Torre
Música
Organista i compositor valencià.
Fou organista ajudant des del 1645 a la catedral de València, on era mestre de capella Diego de Pontac i més tard ho fou Urbán de Vargas El 1654 fou nomenat organista titular, càrrec que exercí fins el 1665, any en què fou substituït per Joan B Cabanilles Es traslladà a Saragossa, on treballà com a organista des del 1677 i com a mestre de capella des del 1695 Les seves composicions es troben a l’arxiu del Pilar de Saragossa Missa 7 toni i Missa 8 toni , a la Biblioteca Nacional de Madrid 12 tonos profanos , Tonadillas y Letrillas i a la Biblioteca de Catalunya Gozos de las…
Auditori Nacional d’Espanya
Música
Auditori projectat per José M. García de Paredes, inaugurat a Madrid el 1988.
La titularitat i la gestió corresponen a l’Instituto Nacional de las Artes Escénicas y la Música, que depèn del Ministeri d’Educació i Cultura Disposa de dues sales d’audició, una de simfònica, amb capacitat per a 2 293 espectadors i un temps de reverberació de 2,1 s, i una de cambra, amb una capacitat de 692 localitats i un temps de reverberació d’1,5 s Ambdues sales disposen d’orgue, el de la sala simfònica és obra de Gerhard Grenzing, i el de la sala de cambra, de Gabriel Blancafort És la seu de l’Orquestra i el Cor Nacionals d’Espanya i de la Jove Orquestra Nacional d’Espanya…
Higini Anglès i Pàmies
Música
Musicòleg català.
Vida Estudià filosofia i teologia al seminari de Tarragona i s’ordenà de sacerdot el 1912 La publicació del motu proprio de Pius X i el Congrés de Música Sagrada, celebrats el mateix any de la seva ordenació, influïren poderosament sobre la seva vocació musical i religiosa A Barcelona fou deixeble, entre d’altres, de Josep Barberà, Felip Pedrell i Vicenç M Gibert Juntament amb Francesc de P Baldelló i Gregori M Sunyol, fundà l’Associació Gregorianista de la ciutat El 1917 esdevingué cap de la secció de música de la Biblioteca de Catalunya, càrrec que conservà fins el 1957 El 1923 viatjà a…
Joaquín Romualdo Gaztambide Garbayo
Música
Compositor, director, pianista i empresari teatral navarrès.
Vida És un dels principals compositors de sarsueles romàntiques Estudià a Tudela amb Pablo Rubla, mestre de capella de la catedral, fins que el 1835 es traslladà a Pamplona, on fou alumne de J Guelbenzu i M García A la capital navarresa es guanyà la vida com a professor de piano, tasca que compaginava amb els estudis de contrabaix i d’altres disciplines musicals Els seus coneixements de contrabaix li permeteren ingressar a l’Orquestra del Teatre de Pamplona El 1842 s’installà a Madrid, on treballà com a contrabaixista al Teatro del Circo i estudià al conservatori amb R Carnicer composició i P…
Eduard Torrens i Boqué
Música
Compositor, pianista i violinista català.
Feu estudis de música amb el seu pare, que era organista De ben jove es traslladà a Barcelona, on treballà com a violinista al Teatro del Circo Se’l documenta també com a músic de diferents cafès, com ara Las Delicias El 1873 emigrà a Buenos Aires segons algunes fonts, però, el mateix any feu un viatge d’estudis a París El 1876 començà l’edició de l'"Àlbum Musical Hispanoamericano", una revista en la qual publicà diferents obres de saló El 1883 compongué l’òpera Gualterio , estrenada aquell mateix any al Teatro Colón de Buenos Aires Escriví també l’òpera Marangor i les sarsueles La caja…
Cristóbal Galán
Música
Mestre de capella i compositor d’origen desconegut.
El seu nom apareix el 1645 en el Cançoner d’Ontinyent , i és documentat com a mestre de capella a Morella Ports i Terol i com a cantor i mestre a Càller Sardenya La documentació el situa a Madrid el 1660, i registra el seu nomenament com a mestre de capella de la catedral de Segòvia el 1664 El 1667 obtingué el mateix càrrec a Las Descalzas Reales de Madrid, i l’1 de febrer de 1680 fou nomenat mestre de la capella reial, malgrat l’oposició de diverses personalitats de la cort de Carles II La seva obra, que comprèn nombroses peces litúrgiques i de romanç, com també diverses…
Manuel Ferreira
Música
Compositor i guitarrista castellà.
Fill de pare portuguès, fou un dels més prolífics autors de sainets, tonadillas i entremesos del Barroc Treballà en diferents companyies que actuaven als teatres de Madrid, com ara les de Manuel Muñoz i José Pa rra, companyies on consta com a primer músic des del 1737 El 1745 està documentat com a primer músic als teatres de la cort Es casà en segones núpcies amb Josefa López, pertanyent a una important família lleidatana, i el 1780 es jubilà Se’n conserva la música d’unes quaranta comèdies, entre les quals Los amantes de Teruel , Blasón de los Guzmanes , El picarillo de España , Don Juan ,…
Miguel de Arizo
Música
Cantor i compositor navarrès.
Escolà de cant del 1604 al 1608, el 1614 fou admès a la reial capella flamenca de Madrid com a cantor contralt, activitat que compaginà amb la de cantor de la capella reial espanyola, a la qual s’incorporà en el període 1617-27 Al març del 1629 obtingué una altra " plaza ordinaria " de la capella flamenca, a més de la que ja posseïa a la capella reial espanyola La darrera notícia sobre la seva vida és del 1642, any en què el bisbat de Pamplona li concedí una pensió Les úniques obres que s’han conservat són la canción a quatre parts Filis del alma mía , un romance a tres veus titulat Vistióse…
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 5
- 6
- 7
- 8
- 9
- 10
- 11
- 12
- 13
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina