Resultats de la cerca
Es mostren 9825 resultats
cordes vocals

Cordes vocals
© Fototeca.cat/ Studi Ferrer
Música
Plecs o llavis simètrics, a dreta i esquerra del tub respiratori, en direcció anteroposterior, que poden vibrar quan s’afronten a la línia mitjana.
Són situades dins la laringe Aquesta té una estructura cartilaginosa i lligamentosa Cada corda vocal està formada per un lligament, un múscul i una mucosa que la recobreix Els lligaments vocals s’insereixen per davant al cartílag tiroide, fins als cartílegs aritenoides per darrere, amb la qual cosa es crea un angle agut entre ambdues cordes Les cordes s’obren en inspirar i es tanquen en la fonació L’espai triangular que existeix entre elles s’anomena glotis En illuminar-les amb una llum freda, destaquen pel seu color blanc nacrat causat per llur pobra irrigació sanguínia, que contrasta amb el…
tonada
Música
Melodia d’una cançó, d’una peça instrumental, etc.
Comparteix amb el tema el fet de ser completa des d’un punt de vista formal i clarament definida rítmicament i melòdicament A diferència d’aquest, però, la tonada no implica necessàriament l’ús de la variació ni del desenvolupament
zydeco
Música
Música tradicional del sud-est de Louisiana i de l’oest de Texas, als Estats Units.
Prové de la música dels cajun i també té les arrels en la música dels colons francòfons i, en menor proporció, en la música anglosaxona De fet, el zydeco és considerat el cajun que interpreten els negres La instrumentació bàsica és un acordió diatònic i una planxa de rentar metàllica que es percut amb culleretes o didals, a més de l’acompanyament de baix elèctric, violí i, de vegades, vents i teclats La llengua emprada és en general el francès És una música bàsicament per a ballar, a un ritme frenètic, binari i sincopat, derivat de la polca Entre els diversos artistes que han destacat en…
semiòtica
Música
Terme usat com a sinònim de semiologia pels autors anglosaxons (particularment Ch. S. Peirce i Ch. Morris i, en el camp de la música, E. Tarasti).
tematització
Música
Concepte que s’aplica a aquells elements musicals d’una composició que l’oient percep com a destacats pel seu perfil detallat i, sobretot, pel tractament que reben al llarg de l’obra (especialment repeticions i variacions).
Es tracta dels mateixos procediments que fan que una melodia es converteixi en tema però aplicats a qualsevol element musical, com un motiu rítmic o melòdic, un detall tímbric, etc Tot i que el substantiu tematització i l’adjectiu temàtic derivin de tema, no s’ha de deduir que tot el que és temàtic és un tema i, encara que sembli un contrasentit, cal tenir en compte que una obra atemàtica tematisme/atematisme té, o pot tenir, molts elements temàtics
simfonia
Música
A la Grècia antiga, paraula que equivalia a consonància (symphonía, ’sonoritat conjunta'), en contraposició a diaphonía (diafonia), que equivalia a dissonància (consonància/dissonància).
El terme ha estat utilitzat al llarg de la història per a designar diversos conceptes teòrics i diversos instruments En l’Edat Mitjana les symphoniae eren les consonàncies perfectes de la quarta, quinta i octava Una symphonia podia ser també alguna agrupació de dos o més instruments o de determinats instruments que podien emetre dos o més sons alhora La paraula xifonia, sinònim de viola de roda o organistrum , és una corrupció de symphonia
pica

Pica
© Fototeca.cat/ Idear
Música
Peça en forma de vara cilíndrica que es fixa a la base de la caixa harmònica d’alguns instruments d’arc de gran volum per recolzar-los a terra mentre es toquen.
La fixació d’aquesta peça es fa mitjançant un cargol que la pressiona contra una obertura situada a la part inferior central dels riscles Aquesta vara se sol construir de metall o d’ebonita amb ànima metàllica De llargada graduable, la pica del violoncel s’ha convertit en un accessori típic dels instruments del segle XX, ja que anteriorment recolzava sobre els panxells de les cames, com la viola de gamba
saltiri
Música
Llibre litúrgic de l’Església Occidental que contenia les hores canòniques de la setmana, amb els salms, els càntics i llurs antífones, amb la notació gregoriana corresponent, així com altres parts de l’ofici diví, amb exclusió de les lliçons i les oracions; sovint també hi eren inclosos els himnes (himnari).
Tot aquest conjunt, sense la notació musical, s’integrà en el breviari segles XII-XIII, del qual constitueix la primera part, que conserva el mateix nom Malgrat tot, a les esglésies catedrals i monàstiques continuà sobrevivint l’antic saltiri, sovint integrat parcialment els salms de l’ofici diürn en l' antifonari
round
Música
A Anglaterra, tipus de dansa en cercle inclosa en general dins el grup de les country dances.
Hi ha molts exemples de round en The English Dancing Master 1651, de John Playford W Byrd escriví unes variacions per a teclat sobre la melodia Sellenger’s round , un dels exemples més antics