Resultats de la cerca
Es mostren 9825 resultats
corredora
Música
En l’orgue equipat amb salmer mecànic, llistó que, connectat al tirador o la plaqueta corresponent de la consola, es desplaça lleugerament en accionar-los.
A través dels seus forats transversals dona pas a l’aire provinent del salmer, que fa sonar, en els jocs escollits, els tubs corresponents a les tecles que es toquen
corneta de posta
Música
Instrument de vent-metall, no gaire gros, consistent en un tub cònic generalment enrotllat en cercle, sense vàlvules, pistons ni forats, amb el broquet i el pavelló formant angle recte.
En la classificació Hornbostel-Sachs, aeròfon de columna tipus trompeta natural Molt emprat des del segle XVI per a usos relacionats amb el correu -d’aquí el seu nom-, es considera un dels avantpassats més directes de la corneta de pistons o cornetí
corneta
Música
Instrument de vent-metall, de perforació cònica molt accentuada, de so agut i estrident, mancat de pistons, vàlvules o forats.
És utilizada sobretot a les bandes militars, o com a instrument per a comunicar ordres, missatges, etc
compàs
guiterra
Música
Terme emprat en els textos medievals per a anomenar instruments de la família dels llaüts de mida petita, és a dir, amb corda pinçada, taula harmònica el·líptica i fons bombat.
Johannes Tinctoris, adscrit a la cort d’Aragó a Nàpols, en el seu tractat De Inventione et Usu Musicae ~1487 descriví aquest instrument com a catalanis inventum JM Lamaña l’anomena mandora sic , i apareix representat en l’abundant iconografia dels segles XIV i XV La forma fonètica ’guiterra’ es conserva encara a les Illes Balears per a denominar la guitarra actual Alguns autors consideren aquest nom com el terme medieval genèric utilitzat per a descriure qualsevol instrument de corda pinçada amb els riscles més o menys regulars, fons pla, mànec amb trasts i cordes de tripa L’instrument del…
panderet
Música
En l’orgue, suport dels tubs sobre el salmer.
És una taula de fusta amb els forats corresponents, segons el diàmetre del peu dels diversos tubs que el travessen generalment d’un mateix joc Reposa ancorat sobre les tapes del salmer subjectant tota la canonada del joc en posició vertical a fi de facilitar correctament l’entrada del vent, provinent del salmer, al tub
címbals
Címbals
© Fototeca.cat/ Idear
Música
Instrument de percussió de so indeterminat consistent en dos plats metàl·lics bombats que hom fa xocar l’un contra l’altre, anomenat també platerets.
En la classificació Hornbostel-Sachs, idiòfon d’entrexoc directe entre dues parts simètriques Fets generalment d’un aliatge de coure i estany, els plats tenen un diàmetre que oscilla entre els 20 i els 65 cm A més d’entrexocant-los manualment, agafats un amb cada mà mitjançant una nansa central, es poden fer sonar amb l’ajut d’un mecanisme accionat per un pedal xarleston o percudint-ne o fregant-ne un de sol Les seves possibilitats tímbriques i dinàmiques varien segons el procediment i l’indret de percussió o de frec entrexoc mutu de tot el cos, entrexoc de les vores, percussió simple a les…
clarinet
Música
Registre central del clarinet, entre el registre més greu, anomenat chalumeau, i el registre agut.
Va des del si3 fins al do5 Fou el registre més utilitzat del clarinet barroc, ja que el registre greu d’aquest instrument, tot i que possible, era més difícil d’utilitzar pels problemes d’afinació que comportava Els compositors barrocs que volien compondre en el registre greu solien fer servir un altre instrument, el chalumeau Quan, a partir de la segona meitat del segle XVIII, s’aconseguí un clarinet que ja podia compatibilitzar perfectament les afinacions dels dos registres, s’anomenà chalumeau el seu registre greu, i clarinet o clarí, el central