Resultats de la cerca
Es mostren 9825 resultats
veu de cap
Música
Registre agut de la veu (veu 1).
S’oposa als registres de la veu de pit i del falset , amb el qual s’ha confós sovint
veu de pit
Música
Registre greu de la veu (veu 1).
Es parla de veu de pit quan, amb relació a la seva qualitat tímbrica, en una veu predominen els harmònics greus Pel timbre s’oposa a les categories de veu blanca, veu clara, veu engolada i veu bitonal i, pel registre, s’oposa a la veu de falset i a la veu de cap
piano preparat
Música
Tècnica no convencional d’utilització del piano, emprada per alguns compositors del segle XX, que comporta una preparació de l’instrument prèvia a la interpretació.
Aquesta preparació consisteix normalment en la collocació d’objectes estranys de diversos materials en contacte amb les cordes per tal de modificar-ne el timbre i, eventualment, també l’afinació Per extensió, inclou així mateix la manipulació directa de les cordes per l’intèrpret, sigui en forma de pizzicato o de glissando o bé per mitjà d’algun estri que faci la funció de baqueta o de plectre Amb el nom de prepared piano , fou utilitzat diverses vegades per John Cage des del 1940, recollint les experimentacions pioneres de Henry Cowell, que l’anomenava ’piano de percussió' El procediment ha…
soleta
Música
Coixí adherit a la part interior de les claus (clau 2) d’alguns instruments aeròfons per a tapar hermèticament els forats del tub acústic.
Aquesta banda, tova i flexible, substitueix el contacte directe del dit sobre el forat En els mecanismes més antics era de badana elàstica, cosida o encolada a l’extrem de la clau A partir del segle XVII, la clau adoptà la forma de cullera invertida per a retenir millor la sabatilla, feta de feltre folrat de pell molt fina, pell de peix o materials sintètics Encolada al metall amb lacre o un altre material plàstic, mitjançant l’escalfor se’n pot ajustar la posició i garantir-ne el funcionament correcte
culleres
Música
Instrument idiòfon d’entrexoc format per dues culleres.
Per a produir el so s’agafen pel mànec amb una sola mà, interposant un dit entre ambdues culleres, tot picant sobre un genoll ajudats per l’altra mà La posició més generalitzada disposa les culleres amb la cavitat còncava cap a l’exterior
petenera
Música
Tipus de cançó andalusa molt popular durant la primera meitat del segle XX, posteriorment aflamencada.
La seva melodia mètrica, en mode dòric, és d’una gran melanconia Se’n poden distingir tres classes la petenera antigua , avui dia desconeguda, la petenera corta , la més coneguda i ballable, i la petenera larga , la fama de la qual es deu a la cantaora Pastora Pavón, més coneguda com La Niña de los Peines La seva estrofa, derivada de la quarteta tradicional, consta de fins a nou versos intercalats que permeten variants en la interpretació Cal destacar les similituds musicals que presenta amb alguns cants villanescos medievals La petenera s’ha relacionat amb una llegendària cantaora flamenca…
partiquí
Música
Cantant o actor que executa una part poc important en una òpera, un oratori, una obra teatral, etc.
cançó de pandero
Música
Cançó popular cantada per les majorales de les confraries del Roser quan sortien a fer captiri a les festes (Corpus, festes majors, d’algun sant patró), a les noces i bateigs o amb motiu de la visita d’autoritats civils o eclesiàstiques.
Després de fixar el preu de cada cançó, les majorales improvisaven cançons en honor dels assistents, que tenien, en general, un contingut de lloança El cant, de melodia més aviat monòtona, era acompanyat amb la percussió d’un pandero 1 del qual penjaven cascavells i cintes, i que era cobert de pell per les dues bandes El text era una breu cançó d’entre cinc i catorze -en general vuit- versos heptasíllabs de rima assonant Bibliografia Complement bibliogràfic Sistac i Sanvicén, Dolors Les cançons de pandero o de tambor estudi i noves aportacions , Institut d’Estudis Ilerdencs, Lleida 1997 Serra…
orquestra
Música
En el teatre grec clàssic, estrada on ballava i cantava el cor, entre els espectadors i l’escenari.
En el teatre modern, part anterior de la platea situada sota l’escena, destinada als músics que cooperen en l’execució d’una òpera o d’un espectacle teatral El mot prové del llatí orchestra , i aquest, del grec orkhestra derivat d’ orkhéo , ’dansar’ Per als romans era el lloc que ocupaven els senadors, la part de la platea més propera a l’escenari Isidor de Sevilla segle VII la defineix com l’escenari mateix Caiguda en desús durant molt de temps, al segle XVII, amb la reivindicació del teatre clàssic que significà el naixement de l’òpera, la paraula es recuperà per a indicar el lloc que…
nacra
Música
El terme nacra, juntament amb altres com ara ’nàcara', s’aplica a qualsevol conquilla de cargol marí en forma de corn.
Aquesta mena de conquilles foren emprades com a corn o trompa entre els mariners i caçadors D’aquí que, posteriorment, el mot hagi pogut emprar-se per a anomenar alguns instruments de broquet del tipus trompeta o trompa