Resultats de la cerca
Es mostren 9825 resultats
kontàkion
Música
Composició poètica, que hom podria anomenar "himne", pròpia de la litúrgia bizantina.
Es compon d’una estrofa inicial o proemi i d’un seguit d’estrofes anomenades "estances" oikoi , al final de cadascuna de les quals es respon amb el refrany amb què acaba el proemi És un poema acròstic, és a dir, que amb la lletra inicial de cada estrofa es forma una frase El terme kontàkion , mot derivat de kontós 'petit', indica un bastó petit entorn del qual anava enrotllat el pergamí que contenia el poema Originari de la Síria de parla grega, al segle V, està estretament emparentat amb el madraša siríac i, com aquest, és una poesia didàctica El principal compositor de kontàkia fou Romà el…
clavilla

Clavilla
© Fototeca.cat/ Idear
Música
Clau metàl·lic gruixut, fixat a la peça anomenada claviller, al voltant del qual es posa un extrem de la corda per a afinar-la.
En fer voltar la clavilla la corda es cabdella o s’afluixa tot variant la tensió i, en conseqüència, la nota que produeix Les clavilles poden ser de fusta, com en els instruments d’arquet, o metàlliques, com en els instruments de teclat, els saltiris o les arpes Les de fusta es fan voltar directament amb els dits, mentre que les metàlliques solen necessitar l’ajut d’una clau d’afinació Hi ha clavilles que tenen un mecanisme de vis sens fi, com en les guitarres
teuletes
Música
Instrument musical que consisteix en dos fragments de teula (pissarra, dues pedres planes i llises o fragments d’objectes de terra cuita, etc.) de forma més o menys rectangular, que, disposats entre el dit índex, el del mig i l’anular d’una mà, es fan entrexocar rítmicament.
En la classificació Hornbostel-Sachs, idiòfon d’entrexoc directe entre dues parts simètriques També es poden fer sonar en passar-hi, l’un darrere l’altre, els dits de l’altra mà És de construcció domèstica i antigament s’utilitzava per a acompanyar cants i també algunes danses populars, a manera de castanyoles
katavasia
Música
En la litúrgia bizantina, tropari cantat després de la darrera oda, la novena del cànon a l’ofici del matí (orthros) de les festes i que, de fet, no és altra cosa que l'hirmós inicial repetit.
El nom fa referència al fet que, per a cantar aquest tropari, els dos cors "baixen" del verb katabaíno dels seus seients i s’uneixen al mig del cor
hirmós
Música
En la música litúrgica bizantina, tropari segons el model del qual (és a dir, segons el seu ritme i la seva melodia) són compostos tota una sèrie de troparis nous.
Totes les odes oda del cànon estan encapçalades per un hirmós , el ritme i la melodia del qual determinen la composició i el cant de tots els troparis de l’oda L’hirmologi és el llibre que recull tots els hirmoi
exapostilari
Música
En la litúrgia bizantina, tropari que es canta a l’ofici matinal (orthros) immediatament abans dels salms Laudate (148-150).
Rep aquest nom pel fet que contenen gairebé sempre la frase exapósteilon to fs 'Fes brillar la teva llum, Senyor' Els troparis equivalents durant la quaresma reben el nom de fotagogiká , a causa del mot fs del verb f
estíquer
Música
En la litúrgia bizantina, tropari que es canta després d’un verset de salm (en grec: stikherón).
Es diu especialment dels troparis que acompanyen alguns versets dels salms característics de vespres Uns altres estíquers, que reben el nom més precís d’apostics, són cantats a la fi dels oficis vespertí i matinal Són cèlebres els estíquers de les matines de Pasqua, la melodia eslava dels quals N Rimskij-Korsakov harmonitzà en la seva Gran Pasqua Russa
doxàstic
Música
En el ritu bizantí, tropari que és cantat després de la doxologia (Gloria Patri).
Si aquesta es divideix en dues parts, el tropari que segueix la segona part rep el nom de theotókion perquè s’adreça a la Mare de Déu
canonarca
Música
Literalment, qui comença el cànon.
En el ritu bizantí, cantor que recita, frase per frase, el text dels cants litúrgics de l’ofici, que el cor repeteix amb la melodia pertinent, escandint cada frase Aquesta és una pràctica conservada sobretot als monestirs, i, en certes ocasions, té l’origen en el fet de facilitar el text als cantors, que, per manca de llibres, cantaven de memòria
cant georgià
Música
Cant propi de la litúrgia georgiana.
Aquesta litúrgia havia heretat, primitivament, la litúrgia pròpia de Jerusalem, testimoniada per molts documents Geòrgia fou bizantinitzada gradualment, fins a esdevenir, com a Església Ortodoxa, plenament de ritu bizantí Com a tal, adoptà també l' okt-ekhos o sistema de vuit tons o modes, però la música litúrgica rebé una forta influència de l’antiga música popular georgiana El llibre principal, que conté les peces del cant litúrgic, és el iadgari , una mena d’himnari equivalent a un hirmológion o tropológion grec, obra de Mikhael Modrekili segle X, en notació georgiana, que actualment està…