Resultats de la cerca

Segons el seu propi testimoni, feu oposicions, amb èxit, a les places de mestre de capella de la catedral de Valladolid i de l’església parroquial de Santa Maria del Pi de Barcelona, i també fou sotsmestre de capella de la seu barcelonina El 17 de març de 1794 ingressà, com a mestre de capella i en substitució de Josep Pons, a la catedral de Girona, càr rec que conservà fins al seu òbit L’arxiu d’aquesta catedral conserva nombroses obres d’aquest compositor vigatà Compta utilitzà, en bona part de la seva producció, una plantilla instrumental constituïda per corda i vent amb…

Fill de Cristòfol Manald i Maria Calafell, fou violinista de la capella reial de Madrid des del 1737 fins al seu òbit Entrà a la dita capella substituint Mateo Bayer Tocà, també, a Aranjuez en l' "ópera que han tenido los Sres Infantes tocando con los violines de la Real Capilla" És probable que rebés classes de violí de l’italià Jaime Facco, primer violí de la capella reial El 1757 publicà a Madrid la seva obra de sonates dedicades al duc d’Osuna Obra harmónica en seis sonatas de cámara de violín y bajo solo, dedicadas a l’Excmo Sr D Pedro Téllez Girón, duque de Osuna Les…

El 1382 era al servei d’Elionor de Castella, d’acord amb la seva balada Fuions de ci, fuions, povre compaigne , escrita amb motiu de l’òbit de la reina, esdevingut el 15 de setembre de 1382 Llavors passà a formar part del seguici de Pero de Luna, cardenal d’Aragó i posteriorment papa Benet XIII d’Avinyó, segons un document de la tresoreria de la casa reial de Navarra datat el 21 d’agost de 1383 No s’ha de confondre ni amb Jacomí Capeta 1357-1409 ni amb Johaní de Sent Luch actiu entre el 1374 i el 1418, ambdós ministrils del rei d’Aragó Les seves obres inclouen alguns dels…

Vida El seu pare l’inicià en la música, i entre el 1903 i el 1907 s’estigué a Montserrat, on fou escolà i alumne del pare Guzmán Després de l’etapa montserratina estudià a França Étampes 1908-10, Pithiviers 1910-13 i la Schola Cantorum de París 1913-17 En aquesta institució parisenca estudià piano amb Ferdinand Motte-Lacroix i composició amb Vincent d’Indy Del 1917 al 1924 sojornà a Figueres, on contactà amb Antoni Juncà, que el formà en música sardanística També es relacionà amb els germans Lluís i Ricard Pitxot i el pianista Enric Costa El 1924 s’establí a Girona, on visqué -tret de l’exili…

Fou mestre de capella de Santa Maria del Mar de Barcelona des del maig del 1699 fins a l’abril del 1715, que fou succeït per Jaume de Caselles Aquest mateix any, ocupà el magisteri de l’església del Pilar de Saragossa, com a substitut de Joaquín Martínez de la Roca, de la qual fou també racioner El 1728 oposità, infructuosament, a la plaça de mestre de capella del Collegi del Corpus Christi de València Estigué al capdavant de la capella musical del Pilar fins al seu òbit, arran del qual el seu lloc fou ocupat per Bernardo Miralles Tingué com a deixebles, entre d’altres, P Aranaz…

Vida Fill de Francesc Xavier Martín, tenor de la catedral de València, i de Magdalena Soler, d’una família d’argenters barcelonins, a l’edat de sis anys ingressà a la dita capella, on molt probablement rebé les beceroles musicals del mestre de capella Pasqual Fuentes Per un breu temps fou organista d’Alacant El 1776 anà a Madrid, on debutà com a compositor d’obres escèniques la primera òpera, I due avari , i poc després la sarsuela La madrileña o El tutor burlado , que remodelà més tard com a òpera italiana a Il tutore burlato Probablement a Bolonya completà la formació musical amb el pare…

Vida Fou el cinquè fill, i el segon que sobrevisqué, de JS Bach i de Maria Barbara El 1717 es traslladà amb la seva família a Köthen La seva primera obra fou un minuet per a clavicèmbal, compost el 1721 El 1723 anà a Leipzig, on el seu pare havia obtingut el càrrec de cantor a l’església de Sant Tomàs Estudià lleis durant tres anys, primer a la Universitat de Leipzig 1731 i després a la de Frankfurt 1734 En aquesta ciutat impartí classes de clavicèmbal, fou director d’una acadèmia musical, es dedicà a la composició i dirigí concerts públics les festivitats assenyalades Durant aquests primers…

Juntament amb WA Mozart i L van Beethoven, formà la tríada rellevant del Classicisme vienès que cristallitzà la música d’estil clàssic Biografia Joseph Haydn fou el segon dels dotze fills del matrimoni format per Mathias Haydn i Anna Maria Koller Aprengué les beceroles de la música formant part d’un cor infantil a l’església d’Hainburg, i cap al 1740 es traslladà a l’escola del cor de la catedral de Sant Esteve de Viena La seva formació musical tingué un marcat component autodidàctic, tot i que rebé ensenyaments musicals de N Porpora En el període comprès entre el 1750 i el 1759 compongué…