Resultats de la cerca

Juntament amb els pares Joan Graner, Bernat Baretja, Pere de Vilagrasa, Joan Marc i Miquel Villalba, és un dels pocs monjos músics de la darreria del segle XVI de qui es té notícia Ingressà a l’Escolania de Montserrat, on rebé la seva formació musical, i el 1586 entrà a formar part de la comunitat monàstica El Catálogo de los Monges que siendo niños sirvieron de Escolanes segles XVI-XVIII l’anomena destríssim en la música i gran organista del monestir de Montserrat i també del de San Martín de Madrid A Montserrat, a més, exercí els oficis de cantor major i de mestre de novicis La pèrdua de l’…

Es formà musicalment a Barcelona, concretament al Conservatori del Liceu, on estudià piano amb Pere Vallribera, música de cambra amb Maria Canela i musicologia amb Josep Maria Llorens Posteriorment amplià els seus coneixements amb Joan Guinjoan, Corium Aharonian i Luigi Nono, entre d’altres El 1982 traslladà la seva residència a Mallorca, i inicià la carrera de concertista, com a solista o formant part de conjunts de cambra com ara la Camerata Instrumental de la Universitat de les Illes Balears o la Camerata Vocale Com a pedagog, cal destacar la tasca que realitzà des de l’Escola de Pedagogia…

Inicià estudis a Cervera, i l’any 1839 es graduà en dret a la Universitat de València En aquesta ciutat es despertà el seu interès per la música i participà en diversos concerts del Liceo Valenciano El 1840 es traslladà a Madrid, amb l’ànim d’iniciar-se com a advocat, però abandonà aquesta pretensió per millorar la seva formació com a cantant El 1842 es presentà al Liceo Artístico de Madrid, on cantà com a tenor en diverses òperes L’any següent retornà a Esparreguera i, segons les cròniques, exercí com a polític, si bé per un curt període, ja que el 1845 marxà a París, on conegué el baríton…

El festival té lloc durant els mesos de juliol i agost en el marc incomparable que ofereix el castell gironí, als jardins del qual s’installa un teatre auditori a l’aire lliure que, juntament amb l’església del Carme, acull les actuacions Per la seva importància i ressò internacional, el 1992 fou admès en l’Associació Europea de Festivals La seva programació inclou recitals lírics, concerts simfonicocorals, òperes, dansa i teatre L’Orquestra de Cadaqués n’és la formació estable Cal fer esment del suport que aquest esdeveniment ha rebut, en tot moment, de destacats compositors del país, els…

Vida Personatge rebel, fugí de casa i es relacionà amb elements revolucionaris de la Itàlia del moment, com ara el poeta i crític literari Giosuè Carducci, de qui fou amic El 1883 s’estrenà la primera de les seves obres teatrals, i el 1889, la primera òpera amb un text seu, Il vassallo di Szegith -escrita en collaboració amb Francesco Pozza-, i amb música d’Antonio Smareglia Seguiren La Wally 1892, d’Alfredo Catalani, i Cristoforo Colombo 1892, d’Alberto Franchetti Collaborà també amb Giusseppe Giacosa per a obres de Giacomo Puccini Manon Lescaut , 1893 La bohème , 1896 Tosca , 1900, i…

D’origen noble, heretà de la seva mare el comtat d’Aurenja En els seus versos afirma que no escrivia ni per guanyar diners ni per obtenir l’acceptació del públic, sinó perquè el seu art fos apreciat pels entesos Diu la seva Vida que estigué enamorat de la comtessa d’Urgell En un debat que sostingué amb Giraut de Bornelh, que se suposa que tingué lloc l’any 1170, defensà el trobar clus poesia de caràcter hermètic enfront del trobar lèu poesia de caràcter senzill Les seves prop de quaranta poesies conservades corroboren aquesta posició, i ha de ser considerat, en aquest sentit, el precedent més…

Descendent d’una família hisendada anglesa, estudià dret però abandonà l’exercici de l’advocacia per dedicar-se a la música Home d’esperit inquiet, s’interessà també per la medicina, la història, la pintura i l’heràldica El seu temperament fou plenament romàntic i se sentia atret per tot allò que tingués reminiscències antigues i medievals La seva formació musical, iniciada en l’àmbit familiar, fou continuada a Alemanya, amb J Panny i amb K Ett, el darrer dels quals li despertà l’interès en la recuperació del repertori renaixentista i li ensenyà a transcriure la notació de l’època Pearsall…

El 1243 ingressà, contra la voluntat de la seva família, a l’orde de predicadors Deixeble d’Albert Magne a París i a Colònia 1245-48 i 1248-52, inicià després el seu ensenyament a París, que interrompé durant la seva estada a Itàlia 1259-68, al servei de la cúria pontifícia a partir del 1272 ensenyà a Nàpols Morí mentre era en camí per assistir al concili de Lió Canonitzat el 1323 i proclamat doctor de l’Església el 1567 i patró de les escoles catòliques el 1880, és el representant més característic de l’escolàstica És autor de nombroses obres filosòfiques, exegètiques i teològiques que van…

Entrà a la Thomasschule a Leipzig l’any 1726 i allí estudià amb JS Bach, amb el qual mantingué una estreta relació al llarg dels anys Del 1737 al 1743 fou organista a la Marienkirche de la ciutat de Zwickau del 1744 al 1754 tingué el mateix càrrec al castell de Zeitz i des del 1755 fins a la seva mort, a la cort del príncep Frederic al castell d’Altenburg Les seves obres d’orgue foren considerades les millors de l’època Rebé elogis de Ch Burney, JN Forkel i fins i tot de JS Bach La música de Krebs reflecteix la transició estilística d’un llenguatge contrapuntístic,…

Estudià a l’Escola Municipal de Música de Barcelona, i des del 1941 al Conservatori del Liceu, on estudià solfeig amb J Bernet i piano amb T Buxó A partir del 1946 fou director de l’Escolania de l’Escola Pia del carrer de Balmes de Barcelona, a través de la qual va exercir una important tasca com a músic i pedagog, especialment en les representacions líriques del Gran Teatre del Liceu fins el 1989, on el 1952 estrenaren l’òpera Cecilia amb motiu del Congrés Eucarístic Internacional El 1956 assumí la direcció de l’Orfeó Enric Morera i del cor Lo Pom de Flors, ambdós de Sant Just Desvern el…