Resultats de la cerca

Exemple 2 - Toledo © Fototecacat/ Jesús Alises També s’anomena la passió , el passio o el passi Un element important per al desenvolupament de la pàssia és l’estructura dramàtica del text, que combina unes parts narratives amb diàlegs entre les persones que actuen en el procés contra Jesús Els tres papers principals són el del cronista, dit també narrador o evangelista -part narrativa-, la sinagoga -o intervencions directes de les turbae i soliloquentes - i les paraules de Crist Aquests tres papers apareixen ja ben diferenciats, mitjançant litterae significativae , en els antics evangeliaris…

És anomenat també símbol de fe Es tracta d’una fórmula prolixa i alhora concisa sobre la doctrina trinitària tal com fou expressada per les esglésies primitives i formulada pels concilis de Nicea 325 i Constantinoble 381 Part integrant de la litúrgia baptismal, al segle V entrà a formar part de la celebració eucarística a Orient a Occident aparegué primer en la litúrgia visigòtica concili III de Toledo, 589 i no s’incorporà a la romana fins al segle XI De les sis melodies gregorianes conservades en el gradual on no formen part de l' ordinari de la missa, la segona, la cinquena i la sisena són…

Entre els segles X i XIII exercia les funcions de cantor primer i era anomenat també precentor, primicer i cabiscol Escollia els membres del cor i els instruïa i, el diumenge i les festes assenyalades, era l’encarregat d’entonar determinats salms, antífones, himnes i responsoris, i també de donar el to al bisbe durant la missa En alguns monestirs el xantre feia, a més, de bibliotecari A partir del segle XIV moltes de les seves tasques passaren a ser exercides per beneficiats, tot i que la dignitat de xantre es mantingué A les catedrals anglicanes, és el clergue responsable del cor

Fou organitzada per Eduard Toldrà, que també en fou el director 1944-62 Molts dels instrumentistes collaboraren a més en la Banda Municipal de Barcelona Celebrà sèries de concerts nocturns d’abonament i concerts populars el diumenge al matí, al Palau de la Música Catalana, i hi participaren amb una certa assiduïtat directors i solistes estrangers de renom Pocs anys després de morir Toldrà 1962, l’orquestra fou dissolta Uns quants anys més tard fou creada l’Orquestra Ciutat de Barcelona, actualment Orquestra Simfònica de Barcelona i Nacional de Catalunya Bibliografia Complement…

Inicià els seus estudis al Conservatori de Bordeus i posteriorment els continuà al de París, on fou alumne de C Franck i Ch Widor orgue i improvisació, Ch Bériot piano i A Taudou harmonia El 1898 fou nomenat organista de l’església de Santa Clotilde en substitució de G Pierné A partir del 1919 ocupà la càtedra de música de cambra al Conservatori de París Malgrat haver compost quatre òperes i nombrosa música orquestral i de cambra, la seva producció més important està dedicada a l’orgue Cal destacar el cicle L’orgue mystique 1927-32, un recull de música organística per a cadascuna de les…

De formació autodidàctica, fou una peça fonamental en la divulgació, a Grècia, de les noves tendències musicals provinents dels Estats Units, que comportaren l’arribada de nous universos sonors a un país musicalment isolat després de la Segona Guerra Mundial Creà la Competició Manos Khatzidakis de l’Institut de Tecnologia d’Atenes, que serví de plataforma de llançament de l’obra de compositors com I Xenakis, A Logothekis o Th Antoniou Vinculat a l’Òpera Nacional, l’Orquestra de ld’Atenes i l’Orquestra Experimental d’Atenes, la seva obra denota un equilibri entre una peculiar lectura del…

Amb Miquel com a representant i sota la direcció artística de Josep, compositor que ben aviat mostrà gran destresa i aconseguí notables èxits, la formació assolí un important nivell i prestigi El 1902 obtingué, ex aequo amb La Principal de la Bisbal, la Medalla d’Honor al concurs de cobles de les Festes de la Mercè de Barcelona El 1914 acompanyà l’Orfeó Català en una gira per París i Londres El 1915 prengué el relleu en la direcció Josep Blanch i Reynald Enric Morera establí durant les primeres dècades del segle una especial vinculació amb aquesta cobla, amb la qual estrenà moltes sardanes La…

D’origen hebreu, era al començament una petició d’auxili 'Ajudeu-nos a obtenir la victòria', salm 118, 25 Convertida en una aclamació messiànica i unida al versicle següent 'Beneït el qui ve en nom del Senyor', es cantava durant la processó amb rams en ocasió de la festa dels Tabernacles Fou en aquesta festa que Jesús fou aclamat en entrar a Jerusalem, fet que recorda el cant de l’hosanna en la processó del diumenge de Rams La litúrgia eucarística l’associa també al cant del sanctus , talment que queden unides en un sol cant la litúrgia angèlica del cel i la litúrgia messiànica…

Aquest terme fa referència sobretot a dues formes la petita doxologia, que designa el Gloria Patri amb què es clouen els salms, càntics, etc, i la gran doxologia, que indica l’himne Gloria in excelsis Aquest himne apareix, juntament amb altres càntics, al final del salteri, en el còdex Alexandrinus segle V de la Bíblia grega, i, en una versió lleugerament diferent, en les Constitucions Apostòliques , un document canonicolitúrgic d’Antioquia del segle IV El testimoni més antic de la versió llatina és l' Antifonari de Bangor segle VII, bé que l’himne era cantat, com a mínim, des del segle V…

Del 1758 al 1765 estudià música amb Josep Anton Martí i Benet Julià, a l’Escolania de Montserrat Acabats els estudis, volgué quedar-se al monestir, però els seus pares no li ho permeteren Realitzà estudis eclesiàstics, fou ordenat de sacerdot i el 1786, després de la mort dels seus pares, prengué l’hàbit benedictí Tenia una magnífica veu de baríton i fou nomenat cantor major, càrrec que exercí durant vint anys Després es retirà a Sant Benet de Bages Introduí modificacions en la tècnica del cant que donaven més sumptuositat a les funcions litúrgiques Compongué la Salve solemne , que es cantava…