Resultats de la cerca
Es mostren 19 resultats
Benedetto Ferrari
Música
Llibretista, compositor, instrumentista i poeta italià.
D’infant formà part del cor del Collegio Germanico de Roma Del 1619 al 1623 fou músic a la cort dels Farnese, a Parma, on destacà com a tiorbista Els anys següents, les dades sobre la seva vida són una mica confuses fins el 1637, que hom el retroba a Venècia En aquesta ciutat fou molt sollicitat com a autor de llibrets, en els quals tingué un especial relleu la collaboració amb el compositor Francesco Manelli Andromeda , 1637 La maga fulminata , 1638 L’armida , 1639 Fou intèrpret de tiorba a l’orquestra del Teatro di San Cassiano, on es representaren les seves obres També compongué la música…
Luc Ferrari
Música
Compositor francès.
Deixeble d’A Honegger, O Messiaen i A Cortot a l’Escola Normal de Música de París 1946-54, les seves primeres obres foren escrites en un llenguatge marcadament atonal, estil que després abandonà per explorar noves possibilitats expressives Fou membre fundador del Groupe de Recherches Musicales 1958 i professor de composició a Colònia i a Montreal durant els anys seixanta Realitzà films, espectacles teatrals i també programes de ràdio Com a compositor, el seu objectiu fou sempre qüestionar la natura de l’art La seva música, reflex d’una particular visió del món, revela un sentit de l’humor…
Ermanno Wolf-Ferrari
Música
Compositor italià.
Vida Fill del pintor alemany August Wolf, ben aviat mostrà els seus dots musicals i començà a rebre classes de música Anys després inicià la carrera de belles arts, però l’abandonà per dedicar-se a la composició Entre el 1892 i el 1895 estudià contrapunt amb J Rheinberger i direcció d’orquestra amb L Abel A partir del 1897 s’installà a Milà com a director d’una societat coral, càrrec que li permeté entrar en contacte amb diverses personalitats musicals, com A Boito, G Ricordi i L Perosi Després d’uns primers intents poc afortunats en el camp de l’òpera, entre ells Cenerentola 1900, obtingué…
Luigi Ferrari-Trecate
Música
Compositor i organista italià.
Deixeble de P Mascagni al Liceu Musical Rossini de Pesaro, fou organista en diverses esglésies, professor de música a Carrara 1909-13 i Rímini 1914-29 i director del Conservatori de Música de Parma 1929-55 El seu llenguatge musical és tradicional i poètic, amb una línia melòdica clara La majoria de les seves obres estan pensades per als infants, als quals dedicà des d’òperes fins a peces de piano i obres corals Les composicions que obtingueren un major èxit foren les òperes Ciottolino Roma 1922, Ghirlino Milà 1940, L’orso re Milà 1950 i La capanna dello zio Tom Parma 1953 També escriví obres…
Ilva Palmina Ligabue
Música
Soprano italiana.
Es formà al Conservatori Giuseppe Verdi i a la Scuola della Scala, a Milà, teatre on debutà el 1953 en el paper de Marina d' I quatro rusteghi , d’E Wolf-Ferrari El seu primer gran èxit internacional l’obtingué el 1955 quan interpretà l’Alice de Falstaff al Festival de Glyndebourne, on retornà posteriorment amb papers mozartians El 1961 cantà Beatrice di Tenda al Teatro alla Scala de Milà i debutà a l’Òpera de Chicago El 1963 actuà al Covent Garden en el mateix paper d’Alice i posteriorment es presentà a l’Òpera de Viena i el Teatro Colón de Buenos Aires
Groupe de Recherche de Musique Concrète
Música
Grup d’investigació sobre la música concreta fundat per Pierre Schaeffer i Pierre Henry l’any 1951.
L’any 1948 Schaeffer havia fundat el Club d’Essai com a cèllula d’activitats experimentals dins de la ràdio francesa, que l’any 1951 fou reorganitzat com a Groupe de Recherche de Musique Concrète El seu collaborador principal en la tasca d’investigar les possibilitats que els nous recursos electrònics oferien a la creació musical fou Henry, però en algun moment de la història del grup en formaren part, o hi tingueren relacions, F Bayle, L Ferrari, E Varèse, I Xenakis o P Boulez Des del 1951 Henry fou el cap del grup, però l’any 1958 Schaeffer tornà a liderar-lo Els objectius s’…
Artur Rodzinski
Música
Director d’orquestra polonès naturalitzat nord-americà.
Es formà a Viena, on estudià composició i direcció d’orquestra amb J Marx i F Schalk, entre d’altres El 1920 debutà a l’Òpera de Lviv amb Ernani A partir del 1921 s’establí a Varsòvia, on introduí les òperes d’autors contemporanis, com ara R Strauss, E Wolf-Ferrari o M Ravel Poc després s’installà als Estats Units, i del 1925 al 1935 fou cap del departament d’òpera i orquestra de l’Institut Curtis i dirigí l’Orquestra de Filadèlfia Els anys trenta dirigí a Nova York i en 1947-48 ho feu a Chicago Ocasionalment, es presentà en teatres europeus, especialment italians Així, el 1953…
Maria Labia
Música
Soprano italiana, filla de la cantant Cecilia Labia.
Estudià amb la seva mare i oferí diversos concerts a Milà, Pàdua i Verona Debutà a Estocolm el 1905 interpretant el paper de Mimí a La bohème A partir del 1907 actuà sovint a la Komische Oper de Berlín, on es convertí en una de les cantants favorites del públic berlinès La temporada 1908-09 debutà a la Manhattan Opera House de Nova York i posteriorment actuà al Teatro alla Scala de Milà 1912 i a l’Òpera de París 1913 El 1916, a causa dels seus freqüents viatges a Alemanya, fou acusada de ser una espia alemanya i passà un any a la presó d’Ancona Després de la guerra prosseguí la seva carrera…
Sherrill Milnes
Música
Baríton nord-americà.
Estudià cant amb R Ponselle i debutà a l’Òpera de Boston el 1960 amb el paper de Masetto Don Giovanni Entre el 1964 i el 1966 cantà a la New York City Opera i el 1965 interpretà el paper de Valentin Faust al Metropolitan de la mateixa ciutat, teatre on romangué durant vint-i-cinc anys com a membre estable de la seva companyia El 1971 actuà al Covent Garden de Londres S’ha especialitzat en els papers per a baríton de G Verdi, i n’ha enregistrat nombroses òperes en disc i en vídeo Valorat sobretot pels seus dots actorals, ha estat sota les ordres dels millors directors escènics i musicals…
Emanuel Winternitz
Música
Musicòleg austríac naturalitzat nord-americà.
Estudià a la Universitat de Viena i el 1922 començà a ensenyar filosofia del dret a Hamburg S’establí als Estats Units el 1938 i ingressà al Museu Fogg de la Universitat de Harvard, on romangué fins el 1941 Conservador de la collecció d’instruments al Museu Metropolitan de Nova York del 1941 al 1949, aquest any fou nomenat director de la collecció, càrrec que exercí fins el 1973 Com a musicòleg, s’interessà per diverses branques d’aquesta disciplina des de la història i l’estètica dels instruments fins a la iconografia i l’arqueologia musical del Renaixement El seu llibre Musical Instruments…