Resultats de la cerca

Fill de violinista, es formà al Curtis Institute of Music de Filadèlfia, on durant deu anys estudià amb Isabelle Vengerova Un cop graduat, debutà amb l’Orquestra de Filadèlfia, sota la direcció d’Eugene Ormandy, i, parallelament a l’activitat concertística, es perfeccionà amb V Horowitz i R Serkin A vint anys guanyà el Premi Leventritt, que el llançà al circuit internacional, en el qual romangué fins que una lesió a la mà dreta l’obligà a retirar-se, l’any 1979 A partir de llavors ha interpretat tan sols peces escrites per a la mà esquerra El 1980 entrà com a professor a la Facultat Curtis de…

Inicià els estudis de violí a Israel, a partir del 1946 els continuà a Milà i del 1951 al 1954, a París Parallelament, inicià els estudis de direcció d’orquestra sota el mestratge de Nadia Boulanger, Jacques Chailley, Olivier Messiaen i Arthur Honegger El 1955 debutà amb l’Orquestra Filharmònica d’Israel, del 1977 al 1986 dirigí la Simfònica de Jerusalem i en 1987-91 fou director de l’Òpera de Frankfurt Interessat per la música del segle XX, fou un gran especialista

Membre d’una família de contrabaixistes, de ben jove començà a estudiar piano, violoncel i cant, abans de dedicar-se exclusivament al contrabaix Debutà l’any 1962 dirigit per Leonard Bernstein en un concert amb l’Orquestra Filharmònica de Nova York Considerat un dels contrabaixistes més famosos del món, ha estrenat obres del repertori contemporani com el Concert per a contrabaix de HW Henze, que també ha enregistrat El 1984 creà la Karr Doublebass Foundation, on es conserva la seva collecció d’instruments, inclòs un Amati del 1611 regalat per la vídua del director Sergey Koussevitzky La…

Estudià violí amb Johan Smit a Bèlgica, i posteriorment amplià la seva formació musical a Londres, on fundà l’Allied Quartet amb Lionel Tertis, Charles Woodhouse i Emile Doehaerd De tornada a Bèlgica el 1918, fou professor del Conservatori d’Anvers i del 1926 al 1940 dirigí els concerts del centre, alternant la seva tasca amb la de director de l’Orquestra Nacional de Bèlgica a partir del 1937 L’any següent debutà als Estats Units, al capdavant de l’Orquestra de l’NBC Entre el 1940 i el 1948 dirigí l’Orquestra de Mont-real, tasca que combinà amb la direcció de l’Orquestra de Chicago del 1943…

Vida i obra Debutà a cinc anys, i aviat destacà dins el grup Jackson Five, on actuava en companyia dels seus germans Dotat d’una veu d’una gran extensió i acompanyant les seves actuacions amb espectaculars balls, passes de mim, voltes i positures de gran teatralitat dins d’uns no menys espectaculars escenaris, esdevingué, els anys vuitanta, una de les figures mundials de la música jove Amb Diana Ross protagonitzà una versió d’ El Mag d’Oz , on conegué el músic i productor Quincy Jones, que el convertí en l’artista més important de la música pop dels anys vuitanta L’any 1982 aconseguí una gran…

Del 1974 al 1977 tocà amb el vibrafonista Gary Burton Durant aquests anys ensenyà a la Universitat de Miami i al Berklee College of Music L’àlbum The Pat Metheny Group 1978 li reportà un gran èxit, després del qual esdevingué un dels guitarristes més influents dels anys vuitanta Fa un bon ús de les possibilitats electròniques de l’instrument i també de la guitarra sintetitzada Ha format grups i ha collaborat amb nombrosos músics de jazz i d’altres estils musicals Metheny ha fos molt diverses influències per a presentar una faceta estrictament jazzística i una altra,…

Realitzà els primers estudis musicals al Conservatori de Sydney, on fou deixeble de Robert Pikler A set anys actuà per primera vegada en públic i quan en tenia deu fou premiat al Concurs Nacional de Joves de Taiwan L’any 1975 es matriculà a la Juilliard School de Nova York, on rebé les lliçons de Dorothy DeLay Arran del primer premi obtingut al Concurs Internacional Reina Sofia de Madrid, el 1977, inicià la seva carrera internacional, que el portà a Washington convidat per Mstislav Rostropovič el 1979 El 1981 feu una gira de concerts i classes magistrals per tota la Xina Ha actuat formant…

S’inicià al piano a tres anys, i quan en tenia set ja feia recitals Durant els anys escolars tocà professionalment El 1962 estudià becat al Berklee College of Music de Boston, on residí durant cinc anys fins que es traslladà a Nova York per a tocar durant un temps als Jazz Messengers d’Art Blakey La tècnica impecable, l’intens lirisme i la total implicació física amb l’instrument, foren qualitats per les quals obtingué reconeixement durant la seva estada, del 1966 al 1969, en el grup del saxofonista Charles Lloyd Seguidament ocupà durant dos anys el lloc de teclista elèctric en el conjunt de…

Començà a tocar el piano a quatre anys Després d’un breu pas per la Universitat de Columbia i per l’escola Juilliard de Nova York, començà molt jove la carrera professional en grups liderats per Stan Getz, Herbie Mann i altres El 1968 enregistrà els seus dos primers àlbums com a líder, Tones for Joan ’ s Bones i Now He Sings, Now He Sobs , en el qual es donà a conèixer com a compositor i intèrpret d’acusades tendències avantguardistes Per la mateixa època formà part d’alguns dels grups de Miles Davis , i participà en alguns dels enregistraments més innovadors d’aquest, com ara  Bitches’ Brew…

El significat extramusical més important de la paraula blues fa referència a un estat d’ànim, ja que des del segle XVI l’expressió blue devils 'dimonis blaus' s’ha emprat en llengua anglesa per a descriure un estat de malenconia o depressió El terme blues , però, no s’incorporà a la parla popular dels Estats Units fins després de la guerra civil 1860-65, i no fou fins cap al 1900 que els afroamericans del sud del país començaren a utilitzar-lo per a anomenar la música que expressava l’esmentat estat d’ànim Així, s’ha d’entendre que l’intèrpret canta o toca per alliberar-se del blues Es parla…