Resultats de la cerca

Cèlebre virtuós de la tenora, fou solista a les cobles La Principal de Cassà de la Selva i Els Montgrins, i del 1922 al 1924, a La Principal de la Bisbal, en la qual rellevà Albert Martí Posteriorment s’integrà a la Cobla Iluro i a la Unió Artística de Vidreres, i fundà l’Amoga És autor de nombroses sardanes, moltes de les quals obligades, destinades al seu lluïment personal, com Si caic no m’aixeco , Va de tenor , Els nou presoners o Gra-gra El seu estil palesa una notòria influència del pasdoble i ha gaudit d’una important acceptació entre el sardanisme més populista admirador d’…

Installat a Los Àngeles, a partir del 1945 formà part successivament de les big bands de Benny Carter i Lionel Hampton, i dels conjunts de Joe Turner, Wardell Gray i Hampton Hawes, entre d’altres El 1953 es mudà a Nova York, on treballà als grups d’Horace Silver i George Russell Juntament amb Benny Golson, el 1959 formà un sextet anomenat The Jazztet Alhora, Farmer començà una transició gradual de la trompeta cap al fiscorn El 1962, un cop desfet The Jazztet, coliderà un quartet amb Jim Hall, i el 1968 s’installà a Viena, on, fins el 1977, treballà a l’orquestra de la ràdio austríaca A partir…

Vida Malgrat la seva notable importància, encara no han aparegut documents sobre la seva persona Diverses obres que se li atribueixen foren escrites a Milà entre el 1340 i el 1360 per a la família dels Visconti Dos motets amb els acròstics Luchinus Vicecomes i Luchinus Dux , i tres madrigals seus, fan allusió a Luchino Visconti mort el 1349, la seva esposa Isabel i els seus bessons, nascuts el 1349 Un altre dels seus madrigals, Sotto l’imperio , fou escrit cap al 1354 per a Galeazzo II, i encara un altre, Aquil’altera/Creatura gentil/Ucel di Dio , possiblement amb motiu del…

A l’edat de cinc anys inicià els estudis de música amb el seu pare Entre el 1963 i el 1969 estudià amb Gail Delante, i a catorze anys debutà amb l’Orquestra Simfònica de Saint Louis Becat pel govern francès, el 1969 es traslladà a París, on fou deixeble de Jules Gentil a l’École Normale i es graduà a l’edat de setze anys Entre el 1971 i el 1977 prengué part en diversos concursos i aconseguí el primer premi en els de Ginebra 1971 i Dinu Giani de la Scala de Milà El 1975 assistí als cursos Beethoven que impartia W Kempff a Positano, i del 1975 al 1979 gaudí dels consells de Claudio…

Compositor de formació autodidàctica, fou deixeble de l’Escola dels comtes de Perala L’any 1890, amb setze anys, fou membre fundador juntament amb el seu germà Miguel de la cobla La Principal de Peralada —que obtingué grans èxits a Barcelona, a París i a Londres—, on també fou intèrpret de tible i violinista Poc després n’assumí la direcció artística i hi ocupà el lloc de segon fiscorn Des del 1894 mostrà dots de compositor en els diversos gèneres que la cobla oferia, i a partir del 1900, influït pels orfeonistes, presentà un estil més elaborat de sardana, que feu de pont vers l’anomenat…

D’origen jueu, amb motiu d’un segon matrimoni amb una gentil el seu pare li canvià el nom original, que era Emmanuele Conegliano El 1764 ingressà al seminari de la seva ciutat natal i el 1773 fou ordenat de sacerdot Professor d’humanitats al seminari de Treviso, hagué de deixar el càrrec a causa de les seves opinions naturalistes Després de ser expulsat de Venècia acusat de dur una vida dissoluta 1779, anà a Dresden, on feu les primeres temptatives com a autor de llibrets El 1781, gràcies al favor de Salieri, entrà com a llibretista a la cort vienesa de Josep II, el qual el…

Vida Començà els estudis musicals amb el seu oncle Antonio Veracini i els continuà a Roma amb GM Casini i F Gasparini Des de molt jove emprengué una intensa carrera com a concertista a les principals ciutats italianes i estigué a Frankfurt del Main en ocasió de la coronació de Carles VI el 1711 Abans de traslladar-se a Londres el 1714 visqué a Venècia, on conegué G Tartini A Anglaterra fou violinista al King’s Theatre i a la Hickford’s Room Entre el 1717 i el 1722 visqué a la cort de Dresden i exercí els càrrecs de compositor i primer violí Després d’un breu sojorn a Praga anà a Florència i…

Vida Consta com a clergue sollicitant d’un benefici a la diòcesi de Calahorra en documents dels arxius vaticans datats entre els anys 1419 i 1429 Ja dins l’orde franciscà, el 1449 obtingué el grau de batxiller a la facultat de teologia de la Universitat de París, i s’especialitzà en Sagrades Escriptures Des del 1453, o abans, serví a la capella d’Alfons el Magnànim a Nàpols, i més tard a la del seu successor Ferran I El 1475 el seu nom figura entre els cantors de la capella de Ferran el Catòlic Abans d’abandonar Itàlia, Cornago compongué les dues úniques obres sacres que se li coneixen, la…

Admesa als nou anys a l’Escola Municipal de Música de Barcelona, que el 1946 es convertí en Conservatori Municipal de Música de Barcelona, hi completa la formació i tingué com a mestres Lluís Millet, Margarida Orfila, Joaquim Canals, Joaquim Zamacois i Joan Massià Després de guanyar el premi Maria Barrientos en acabar la carrera 1935, anà a París, on amplià estudis amb Santiago Riera, Jules Gentil, Franz Josef Hirt i, especialment, Alfred Cortot Inicià molt aviat la carrera de concertista 1934, tant a l’Estat espanyol com a les grans capitals europees Casada 1948 amb l’empresari rellotger …

Vida Possiblement s’inicià en la música com a nen cantor a la catedral de Cambrai Cap a mitjan dècada del 1470 està documentada la seva estada a la capella musical de Galeazzo Maria Sforza, a Milà, juntament amb Josquin Des Prés, Alexander Agricola i altres compositors de renom El 1477 abandonà la ciutat italiana i entrà al servei de la cort reial francesa com a cantor Acompanyà Carles VIII de França en la invasió d’Itàlia del 1495 Més tard ocupà diversos càrrecs a les ciutats de Cambrai 1498 i Douai 1500, encara que sembla que continuà mantenint contactes més o menys intermitents amb la cort…