Resultats de la cerca
Es mostren 5 resultats
Amanci Amorós i Sirvent
Música
Compositor valencià.
Vida Realitzà els estudis de piano, orgue i composició amb S Giner Fundà la Biblioteca Musical Valenciana i durant els anys 1910-25 exercí com a director del Conservatori de València És autor de llibres pedagògics, entre els quals cal destacar Curso elemental de piano , Elementos de solfeo i Teoría general del solfeo en forma de diálogo Escriví les tres sarsueles El tío Sapo , Los dos esclavos i Navegación submarina , i la simfonia Corina És autor del Motet a Sant Vicent Ferrer , Himno a Santa Cecilia , dues misses i la marxa triomfal religiosa Gloria a España Bibliografia Complement…
Orquestra Simfònica del Vallès
Música
Orquestra fundada el 1987 en el si de l’Associació d’Amics de l’Òpera de Sabadell.
Des del 1988 és la primera orquestra de l’Estat espanyol que funciona com una societat anònima laboral, per la qual cosa els seus músics en són alhora propietaris i accionistes Al llarg de la seva trajectòria, ha consolidat el seu prestigi gràcies a la combinació de programes populars, que obren la música a nous públics, amb altres de gran complexitat, que requereixen una gran experiència artística Els seus directors han estat Albert Argudo 1988-92, Jordi Mora 1993-97, Salvador Brotons 1997-2002, Edmon Colomer 2002-06, David Giménez Carreras 2006-09 —que fou designat director emèrit—, Rubén…
,
pedagogia de la música
Música
Ciència i art d’ensenyar la música.
Data ja de la Grècia clàssica, on la música era estudiada juntament amb altres disciplines La pedagogia musical tenia, en la cultura grega, dos aspectes molt diferenciats l’ensenyament teòric purament especulatiu i la interpretació, que era apresa mitjançant la imitació d’instrumentistes o cantants A l’Edat Mitjana els principis teòrics de la música formaven una de les quatre parts del quadrivi Els intèrprets eren formats a les capelles musicals d’esglésies o monestirs Eren iniciats com a escolans, més tard com a cantors o instrumentistes i alguns com a mestres de capella, que molt sovint…
Nova Cançó
Música
Moviment artístic i cultural consagrat a la creació i divulgació d’una cançó contemporània en llengua catalana.
Dels inicis al moviment massiu Als Països Catalans, contemporàniament amb el fenomen del rock i de la cançó pop, sorgí un gènere nou —diferenciat del cant coral, del cuplet i de les cançons de muntanya—, de clares arrels franceses —Brassens, Montand, Brel, etc— i articulat com a moviment entorn de la reivindicació idiomàtica i d’uns pressupòsits ètics de caràcter democràtic, l’anomenada Nova Cançó En el context d’un cert relaxament de les polítiques repressives del franquisme, la Nova Cançó sorgí, de fet, com una més de les iniciatives per a donar continuïtat a la llengua i la cultura…
,
teoria
Música
Conjunt de regles relatives a la melodia, l’harmonia, el contrapunt, el ritme, les formes i la instrumentació.
Com a concepte, la teoria s’oposa a la pràctica, és a dir, inclou pensaments, conceptes i coneixements relacionats amb la creació i la interpretació musicals, però el mateix acte creatiu o interpretatiu no en forma part pot ser el seu objecte d’estudi, però no la seva activitat pròpia En català, l’expressió ’teoria de la música’ s’usa amb dos significats que tan sols coincideixen en part, i que corresponen, respectivament, a allò que en alemany s’anomena Musiklehre i Musiktheorie d’una banda, les nocions elementals que tota persona adquireix en els estadis inicials del seu aprenentatge…