Resultats de la cerca

Debutà el 1911 al Teatre Gran Via de Barcelona en el paper de Mario Cavaradossi a Tosca , de G Puccini Actuà en diversos teatres de l’Estat espanyol tot interpretant òpera i sarsuela El 1916 participà en l’estrena de Tassarba , d’Enric Morera, al Gran Teatre del Liceu Morí prematurament

Quan tenia tretze anys entrà a treballar al Folies Bergère, local que abandonà el 1914 per ingressar a la companyia del teatre Gaîté-Lyrique L’any 1915 era al Théâtre du Palais-Royal, on actuà en diverses revistes i on fou descoberta per l’actor, director escènic i escriptor Sacha Guitry, a la companyia del qual s’uní el 1916 i amb qui es casà el 1919 Fins el 1932 -any del seu divorci- interpretà alguns papers en operetes franceses Posteriorment aparegué amb el nom d’Hortense Schneider en pellícules musicals -com ara La dama de les camèlies A Gance i F Rivers 1934- al costat del seu segon…

Fou page de la musique de Lluís XVI, i les seves obres es tocaren al Concert Spirituel del 1788 Treballà com a teclista al Théâtre de Monsieur des del 1789, i com a acompanyant principal a partir del 1791 L’any 1792 s’incorporà a la Guàrdia Nacional per a tocar música durant els Festivals de la Revolució En 1796-98 i 1802-16 treballà al Conservatori de París Durant els primers anys de l’Imperi fou considerat un dels millors acompanyants al piano, a més d’un violinista excellent Els primers anys de la dècada del 1790 tingué èxit com a compositor de música d’escena Fou un prolífic autor de…

Fou un gran mecenes de les arts, i el seu regnat fou un dels períodes més esplendorosos de la cultura francesa Des de petit mostrà uns dots notables per a la música Aprengué de tocar el llaüt i la guitarra i era molt aficionat als instruments de teclat Grans músics de l’època gaudiren de la seva protecció, com ara F Couperin, JB Lully, JCh de Chambonnières, JH d’Anglebert, M Marais o MA Charpentier Lluís XIV era un monarca absolut i utilitzà la música com a mitjà per a mostrar el seu poder Organitzà espectacles fastuosos a la cort, entre els quals els més notables eren els ballets de cour ,…

Protagonista de l’avantguarda francesa del començament de segle tant en el vessant de creador poeta, dramaturg, novellista, pintor com en el de propagandista i ideòleg, es relacionà també amb els compositors més innovadors del seu temps Adoptà l’estètica d’Erik Satie, que reflectí en el polèmic manifest Le coq et l’Arlequin 1918 Cocteau fou, juntament amb Satie, el principal inspirador del Groupe des Six , amb els membres del qual, fins i tot després de la dissolució del grup, collaborà amb llibrets, arguments de ballets, obres teatrals, cançons, etc Cal destacar-ne l’òpera Le pauvre matelot…

Infant precoç, a tretze anys guanyà una beca per a estudiar al Trinity College, a setze anys era organista a Saint John Wimbledon i quan en tenia vint-i-dos ocupà el càrrec de director musical del Vaudeville Theatre Les seves primeres composicions per a piano foren publicades amb el pseudònim d’Anton Vodorinski Tot i que gaudí d’un cert reconeixement per part de la crítica gràcies a les seves obres corals i de cambra, l’èxit li vingué per les peces descriptives per a orquestra, plenes d’evocacions exòtiques, com ara In a Monastery Garden 1915, In a Chinese Temple Garden o In a Persian Market…

Música culta Vegeu França Música popular El clergat i l’orde franciscà, aquest darrer installat a l’illa el 1236, foren el vehicle principal d’aprenentatge musical i el nexe d’unió amb el continent fins al final del segle XVIII A través d’aquests arribaren a Còrsega la polifonia medieval i del Renaixement Al mateix temps, però, l’aïllament afavorí una simbiosi entre cant religiós i cant profà molt característica de Còrsega anomenada paghjella Ja al segle XVII l’orgue s’introduí en esglésies i convents i fou assimilat dins d’aquests cants polifònics La revolta contra la dominació…

Format a l’escola de ball de l’Opéra National de Paris, deixà el ballet d’aquesta institució, al qual s’havia incorporat el 1940, per a treballar amb Jeanine Charrat L’any 1945 estrenà Les forains , amb música d’Henri Sauguet L’èxit assolit l’empenyé a fundar els Ballets des Champs Élysées 1945, que dissolgué el 1948 per a crear els Ballets de Paris, amb els quals donà a conèixer la ballarina Zizi Jeanmarie  1949, amb la qual es casà el 1954 Altres coreografies notables foren les de Cyrano de Bergerac 1959, Notre-Dame de Paris 1965, L’Arlésienne 1974 i Coppélia 1975 L’any 1954 feu la…

Inicià els estudis molt jove, i a catorze anys ja tenia un important repertori Fou deixebla de Lazare Lévy i d' O Messiaen , amb qui es casà, com també de M Ciampi, S Caussade, C Estyle i D Milhaud A les classes de Messiaen conegué bona part dels compositors francesos més importants del moment, i de manera especial P Boulez Desenvolupà una important tasca concertística, amb una atenció especial al repertori contemporani, i estrenà tota l’obra pianística de Messiaen, que li dedicà Visons de l’amén 1943 i Vingt régards de l’enfant Jesus Boulez escriví per a ella la Sonata núm 2 i Structures…

Després de participar en la Primera Guerra Mundial, estudià contrapunt i fuga amb G Caussade, primer de manera particular i més endavant, el 1922, al Conservatori de París, on també fou alumne de J Gallon harmonia, M Emmanuel història de la música, P Braud piano i P Bazelaire violoncel En acabar els estudis el 1926, aconseguí el primer premi de contrapunt i fuga El 1948 fou nomenat assistent de les classes de composició de D Milhaud al Conservatori de París, al qual succeí definitivament el 1962 Presidí la societat de música de cambra Le Triton Considerat sovint un compositor neoclàssic,…