Resultats de la cerca

Vida Paul McCartney és, dels quatre membres de The Beatles, el que ha tingut una carrera musical més comercial El 1971, un any després de la dissolució del conjunt, McCartney creà el grup de rock The Wings, on romangué deu anys i del qual només destacà el disc Band on The Run 1973 Els anys vuitanta recuperà la popularitat amb discos com Pipes of Peace 1983 i collaboracions amb Stevie Wonder, Michael Jackson i Elvis Costello Amb aquest darrer músic enregistrà el disc Flowers in the Dirt 1989, que suposà la seva reconciliació amb els crítics musicals, després d’anys de valoracions negatives Els…

Del 1971 al 1974 estudià percussió a la Royal Academy of Music de Londres Contractat com a membre de la Royal Philharmonic Orchestra, en 1970-72 dirigí la Liverpool Sinfonia, que ell mateix havia fundat El 1973 passà a ser director assistent de l’Orquestra Simfònica de Bournemouth i de la Bournemouth Sinfonietta El 1975 debutà a Glyndebourne i dos anys després passà a dirigir les orquestres de la BBC Escocesa i la Filharmònica de Liverpool L’any 1980 fou nomenat titular de l’Orquestra Simfònica de la ciutat de Birmingham En 1981-83 dirigí el Festival South Bank…

Dins el panorama anglès romàntic, compongué cançons i balades, i alhora denotà un cert gust pel glee tipus de composició vocal a cappella i la tradició vocal antiga, si bé professionalment hagué de dedicar-se al teatre còmic A setze anys fou organista a Liverpool, i simultàniament entrà en contacte amb el món del teatre El 1832, establert a Londres, compongué i publicà algunes cançons Director del cor del teatre Drury Lane des del 1842, compongué una òpera - Pasqual Bruno - per a Viena, i realitzà algunes gires de concerts per Àustria, on tocà fugues de JS Bach, i pels Estats…

Vida Juntament amb Paul McCartney, fundà The Beatles Aviat començà la seva carrera en solitari, i ja abans de la dissolució del grup el 1970 havia gravat tres discos, dos d’experimentals, amb l’artista Yoko Ono, que fou la seva segona dona, i un tercer d’un concert en directe, on incloïa el cant a la pau Give Peace a Chance Ja sense el grup, inicià amb Yoko Ono una carrera musical i un ferm activisme polític contra la guerra del Vietnam i en suport dels drets dels més desfavorits, per la qual cosa l’administració nord-americana el sotmeté a un assetjament constant Des d’aleshores fins que es…

La seva figura aparegué al mateix temps que el punk i la new wave , però Elvis Costello -pseudònim de Declan McManus- tingué poc a veure amb grups com Sex Pistols Només compartien una actitud caracteritzada per la manca de lligams i la passió desenfrenada per exterioritzar idees i sentiments En els seus discos es pot trobar rock , reggae , country , soul i pop, segons l’època, en la majoria dels casos amb excellents resultats L’eclecticisme musical acompanya unes lletres intelligents, àcides, esmolades, crítiques i alguns cop cíniques, que parlen d’amor, problemes socials i política El seu…

Era fill del violinista i director E Goossens Fou alumne de W Malsch al Royal College of Music En acabar els seus estudis, ingressà a l’Orquestra del Queen’s Hall 1914-24 i posteriorment fou membre d’altres formacions, com l’Orquestra del Covent Garden, la Royal Philharmonic Orchestra i l’Orquestra Filharmònica de Londres Revitalitzà l’ensenyament de l’oboè al Regne Unit i encarregà obres per a aquest instrument a alguns dels compositors britànics més famosos del seu temps, com A Bax, A Bliss, EB Britten i R Vaughan Williams Fou professor de la Royal Academy of Music i del Royal College of…

Estudià cant amb R Henderson i debutà el 1962 amb Pelléas et Mélisande al Festival de Glyndebourne Vinculat a l’English Opera Group 1964-76, estrenà diverses òperes, especialment de B Britten, i el 1973 interpretà els set papers per a baríton de Mort a Venècia d’aquest compositor anglès, obra amb la qual debutà el 1974 al Metropolitan de Nova York Vinculat després a l’Òpera Escocesa, hi interpretà òperes de WA Mozart, PI Čajkovskij i C Debussy, entre d’altres El 1975 fou investit cavaller de l’Imperi Britànic, i el 1982 fou nomenat director artístic associat del Festival d’Aldeburg

Estigué actiu a Stockport i Manchester, on fou nomenat organista de la Collegiate Church el 1767 Compongué nombroses obres religioses, que agrupà en el recull A collection of Psalm Tunes, Anthems, Hymns and Chants 1766 Almenys dos dels seus fills foren músics professionals Robert Wainwright 1748 - 1782, que substituí el seu pare com a organista a Manchester i que més tard es traslladà a Liverpool, on es distingí com a compositor de sonates per a teclat amb acompanyament, i el seu germà petit Richard Wainwright 1757 - 1825, que ocupà successivament els llocs vacants deixats per…

Després d’estudiar a la Universitat de Liverpool, el 1889 entrà a treballar com a oficinista al Banc de Liverpool Durant els catorze anys que hi treballà, estudià i s’anà formant en moltes disciplines, com ara la música Des del 1889 collaborà en diferents publicacions amb articles de filosofia, literatura i, posteriorment, música Fou el crític musical anglès més cèlebre de la primera meitat del segle XX Destacaren les seves aportacions en el "Birmingham Daily Post" 1906-18, on apareixen les seves crítiques més brillants i intuïtives Alguns dels seus nombrosos escrits…

Estudià a Liverpool i Leipzig, on dirigí l’orquestra del teatre d’òpera Entre els anys 1911 i 1918 dirigí a l’Òpera de Sant Petersburg i es feu molt amic d’A Skr’abin De nou a Anglaterra, a partir del 1919 dirigí la British National Opera Company amb Th Beecham i l’Orquestra Simfònica de Londres Dirigí amb èxit al Covent Garden i passà una temporada als EUA 1923-25 El 1936 fundà la Coates Rosing Opera Company i després de la Segona Guerra Mundial es traslladà a Sud-àfrica, on dirigí l’Orquestra Simfònica de Johannesburg, compaginant las seva tasca de director amb la docència a la…