Resultats de la cerca

Estudià música al conservatori de la seva ciutat natal, on debutà a l’Òpera de Rouen el 1962 amb els papers d’Amneris Aïda i Dalila Samsó i Dalila Actuà en diversos teatres de França, Bèlgica i Alemanya El 1970 es presentà a l’Òpera de París amb Don Carlo i més tard hi cantà La valquíria al costat de R Crespin Especialitzada en el repertori líric de R Wagner, J Strauss i L Janácek, participà amb èxit en el Festival de Bayreuth i també obtingué el reconeixement del públic i la crítica gràcies a les seves interpretacions operístiques al Metropolitan de Nova York

Vida Començà la seva educació musical amb Urbain Cordonier, mestre de capella a Coutances i Évreux Normandia i, des del 1783, mestre cantor de la catedral de Rouen, amb qui estudià solfeig i tècniques de cant No obstant això, es considera que el seu mestre fou Charles Broche, organista de la catedral de Rouen, que havia estat alumne de GB Martini Amb ell aprengué piano i orgue, i també harmonia i composició Boieldieu aviat abandonà els estudis per a dedicar-se a la composició, i el 1793 presentà La fille coupable , una opéra comique la música de la qual tingué molt bona…

El 1585 entrà com a membre del cor al servei de la cort de Lluís II de Lorena, cardenal de Guisa, i hi serví fins el 1588, any en què el cardenal fou assassinat Aleshores Guédron passà a servir a la capella reial, on ascendí progressivament i ocupà diversos càrrecs, el primer dels quals com a maître des chanteurs de la chambre El 1601 succeí a Claude Le Jeune com a compositeur de la chambre du Roi , i dos anys després fou nomenat valet de chambre i maître des enfants de la musique El 1613 cedí aquests càrrecs al seu gendre, Antoine Boësset, i fou nomenat intendent des musiques du Roy et de…

Vida Fou un dels grans intellectuals francesos del segle XIV Sovint ha estat confós amb Julian des Murs, director del cor de nens a la Sainte-Chapelle de París i després secretari de Carles V de França Probablement ambdós estigueren emparentats Jean des Murs apareix com a estudiant d’arts a la Universitat de París el 1318 Durant algun temps estigué actiu a Évreux i a París, fins que, finalment, entrà a la Sorbona amb el grau de magister artium Malgrat que treballà sobretot a París, no perdé mai el contacte amb la seva Normandia natal Cap al 1326 era al monestir de Fontevrault, i…

Descoberta per J Massenet, el 1893 debutà a l’Òpera Còmica de París amb L’Attaque au moulin , d’A Bruneau, i l’any següent es traslladà a Brusselles, on el 1895 interpretà Carmen al Théâtre de la Monnaie De nou a París el 1897, cantà Sapho , de Ch Gounod, a l’Òpera Còmica i diversos lieder de F Schubert traduïts al francès per M Maeterlinck El 1907 estrenà a París Ariane et Barbe-blue , de P Dukas, i cinc anys més tard cantà Pelléas et Mélisande a Boston També treballà com a actriu en diversos teatres de París interpretant obres de Maeterlinck, entre les quals Pelléas et Mélisande , amb S…

Inicià amb dificultat els seus estudis, fins que fou descoberta per Ernest Reyer, que la contractà per cantar a Lille i Brusselles, on actuà entre el 1882 i el 1885 Estrenà el paper de Brunilda a l’òpera Sigurd , del mateix Reyer, de qui també estrenà Salammbô París, 1890 Aviat s’especialitzà en papers wagnerians, que interpretà amb èxit a París, Brusselles i Montecarlo També representà papers diversos d’òperes de Gluck, Berlioz, Verdi i Beethoven El 1902 abandonà els escenaris per dedicar-se a la docència

Vida Estudià al Conservatori de París, però no trigà a detestar-ne l’ensenyament i preferí l’ambient dels cafès de Montmartre, on tocà el piano i conegué músics com C Debussy, amb qui mantingué una llarga i tumultuosa relació d’amistat, o pintors catalans com ara R Casas, M Utrillo o S Rusiñol Posteriorment s’installà a Arcueil, petit poble de la perifèria de París on compongué la major part de la seva obra quasi exclusivament per a piano i on romangué sol, sovint al límit de la misèria, fins a la seva mort Sorprenentment, quan tenia gairebé quaranta anys decidí reprendre els estudis musicals…

Fou educat musicalment a Rouen sota la tutela del seu pare, organista de Saint-Ouen Nen prodigi, a dotze anys rebé el càrrec d’organista de l’església de Saint-Vivien Completà la seva formació musical al Conservatori de Música de París entre el 1902 i el 1914, i tingué com a mestres, entre altres, LV Vierne, ChM Widor i L Diémer El mateix any que finalitzà la seva formació 1914 guanyà el Premi de Roma de Composició Interessat en l’obra de JS Bach, el 1920 interpretà la integral de les seves obres per a orgue a París, fet que li proporcionà un gran reconeixement internacional com a organista…

Fou alumne de la Schola Cantorum de París del 1904 al 1916, on estudià amb A Gastoué cant gregorià, A Roussel contrapunt i V d’Indy composició Fou nomenat secretari general de l’escola i professor de contrapunt abans de treure’s el diploma de composició, el 1916 El 1918 guanyà el Premi Lasserre per la seva música La belle au bois dormant Continuà impartint classes a la Schola Cantorum i substituí D’Indy com a professor de composició el 1931, fins que el 1935 abandonà la institució per fundar i dirigir l’École César Franck Com a compositor, produí una gran quantitat de música litúrgica En el…

A l’edat d’onze anys s’establí a París, on estudià piano amb T Gobert i composició amb FJ Gossec Durant la Revolució Francesa s’afegí a la banda de la Guàrdia Nacional de París, a la qual proporcionà noves composicions, i, un cop finalitzada la revolta, fou professor de música del corps de musique de la Guàrdia Nacional francesa El 1795 esdevingué professor d’harmonia i contrapunt del Conservatori de París Durant l’època revolucionària, compongué música militar -himnes, marxes i simfonies militars-, i del 1792 al 1797 escriví vint-i-cinc obres per a ser interpretades en les festes nacionals…