Resultats de la cerca
Es mostren 14 resultats
Jimmy Rushing
Música
Cantant.
Treballà en un espectacle itinerant abans d’unir-se als Blue Devils, de Walter Page 1927-29, i a la Bennie Moten’s Kansas City Orchestra 1929-35, dues de les formacions més importants en la creació de l’estil Kansas, de les quals sorgí l’orquestra de Count Basie Durant aquests anys, Rushing creà, amb la seva càlida veu de tenor, un model d’interpretació vocal de blues , el blues shouter , que s’emmirallà amb la fluïdesa rítmica dels seus companys instrumentistes El 1936 anà amb Basie a Nova York, on romangué fins el 1950, i fou una peça clau en l’èxit de la seva orquestra Després treballà amb…
Donald E. Cherry
Música
Cornetista nord-americà de jazz.
El 1957 entrà al grup d’Ornette Coleman, on romangué quatre anys durant els quals gravà els primers set discos del saxofonista, incloent el revolucionari Free Jazz 1960 Després formà part dels grups de Sonny Rollins, Archie Shepp i Albert Ayler Al principi dels anys setanta visqué a Suècia i actuà sobretot per Europa Més tard formà el trio Codona i collaborà amb el cantant Lou Reed A la dècada dels vuitanta tocà un altre cop amb Ornette Coleman i formà part del grup Old and New Dreams, que incloïa antics membres dels grups de Coleman Fou un dels músics que liderà el free-jazz , amb un estil…
J.J. Cale
Música
Nom artístic del cantant, guitarrista i compositor de rock nord-americà de nom real John Weldon Cale.
Els anys seixanta es traslladà a Los Angeles, on fou tècnic de so i músic d’estudi, i començà alhora a compondre i a interpretar cançons, entre d’altres, After Midnight i Cocaine , que interpretades per Eric Clapton 1971 i 1976 es convertiren grans èxits del rock Amb la seva veu profunda i cansada, el ritme arrossegat i la guitarra acústica austera, que foren els seus trets distintius, desenvolupà un estil propi, sobri i subtil, anomenat Tulsa Sound, a mig camí entre el rock , el blues i el country Publicà en total una quinzena d’àlbums, el primer dels quals fou Naturally…
,
Sergiu Comissiona

Sergiu Comissiona
© Fototeca.cat
Música
Director d’orquestra romanès naturalitzat israelià i, després, nord-americà.
Estudià al Conservatori de Bucarest amb Constantin Silvestri i Eduard Lindenberg El 1946 debutà com a director de l’Orquestra de la Ràdio Romanesa, càrrec que, del 1948 al 1955, exercí al capdavant del Conjunt de l’Estat Romanès El 1956 guanyà el Concurs Internacional de Besançon Director de l’Òpera de Bucarest 1955-58, el 1959 s’installà a Israel, on dirigí l’Orquestra Simfònica de Haifa i el 1960 fundà l’Orquestra de Cambra d’Israel De seguida fou convidat a dirigir les orquestres filharmòniques de Londres 1960-63 i Estocolm 1964-66 L’any 1969 s’establí als EUA, on dirigí l’Orquestra…
,
Chet Baker
Música
Trompetista i cantant nord-americà.
El 1951 tocà breument amb Charlie Parker abans d’iniciar la seva important associació amb Gerry Mulligan Les gravacions que realitzà amb el quartet d’aquest últim el feren famós i quedaren com a exponent de l’estil West Coast cool jazz Particularment destacable fou la seva interpretació de la balada My Funny Valentine , en què s’aprecia el seu to clar i la seva manera suau i lírica Després liderà els seus propis grups Visqué llargues temporades a Europa, on els anys vuitanta realitzà força actuacions i enregistraments
Oscar Pettiford
Música
Compositor, contrabaixista i violoncel·lista nord-americà.
Nascut en una família dedicada a la música, aprengué a tocar diversos instruments L’any 1943 entrà com a contrabaixista en l’orquestra de Charlie Barnet Després formà part, amb Dizzy Gillespie, d’un dels grups pioners del be-bop Gravà amb Coleman Hawkins, i causà impressió amb el seu solo en The Man I Love 1943, on mostrà la influència rebuda de Jimmy Blanton i el fraseig proper al dels instruments de vent Treballà en diferents orquestres, inclosa la de Duke Ellington Tocà també el violoncel, afinat com el contrabaix -per quartes- i amb pizzicato Els anys cinquanta organitzà una big-band i…
Woody Guthrie
Música
Cantautor de folk nord-americà.
La pobresa de la seva família i, en general, de bona part de la societat dels EUA després del crac del 29 marcà la carrera musical de Guthrie Des que aprengué a tocar la guitarra es dedicà a fer cançons per a denunciar les injustícies al seu país i al món, amb el ritme i la melodia de les arrels folk dels EUA La seva obra tingué un gran impacte i fou molt popular De fet, la seva cançó This Land Is Your Land -adaptada al català per La Trinca- es convertí en l’himne oficiós nord-americà A més de voltar per tot els Estats Units amb les seves cançons, escriví moltíssims poemes i articles per a…
Roberta Knie
Música
Soprano nord-americana.
Es llicencià en ciències musicals el 1960, i posteriorment amplià la seva formació a Europa El 1964 debutà a l’Òpera de Westfàlia, on romangué fins el 1966 Centrà el seu repertori especialment en R Wagner, i interpretà els papers de Freia L’or del Rin , Elisabeth Tannhäuser , Sieglinde La valquíria i Gutrune El capvespre dels déus Ocasionalment interpretà també papers d’òperes de WA Mozart i G Verdi Entre el 1966 i el 1969 cantà a l’Òpera de Graz, on fou la Leonore de Fidelio , personatge amb el qual debutà a l’Òpera de Viena 1969 Al principi dels anys setanta centrà el seu repertori en…
Richard Charles Rodgers
Música
Compositor nord-americà.
Les seves obres es feren tan populars i conegudes que pot ser considerat un dels clàssics de la música nord-americana del segle XX Amb el lletrista Lorenz Hart, escriví els musicals de Broadway The Girl Friend 1926, Connecticut Yankee 1927, Babes in Arms 1937 i Pal Joey 1940 A partir del 1943 collaborà amb el productor, empresari i llibretista O Hammerstein, i junts crearen alguns dels musicals de més èxit a Broadway, com ara Oklahoma 1943, Carousel 1945, South Pacific 1949, The King and I 1951 i The Sound of Music 1959 També és autor del musical Do I Hear a Waltz , amb llibret…
Roy Harris
Música
Compositor nord-americà.
Fou una figura clau en el desenvolupament de la música simfònica nord-americana i un autor de gran renom Ingressà a la Universitat de Berkeley, on decidí dedicar-se a la música, cap al 1919 Durant el període 1926-29 estudià amb N Boulanger a París Assolí un reconeixement a tots els EUA amb l’estrena de la Symphony 1933 , però la Tercera Simfonia 1939 fou més popular, i és considerada la seva obra mestra Sobretot a partir dels anys quaranta del segle XX, i fins a la seva mort, s’associà amb nombrosos centres universitaris El seu deixeble més cèlebre és William Schuman La popularitat de Harris…