Resultats de la cerca

Estudià al Real Conservatorio i, després, a l’Escuela Superior de Canto de Madrid amb S Pérez Santos i L Rodríguez de Aragón Posteriorment prosseguí la seva formació a Viena amb A Dermota Després d’una estada a l’Òpera de Cambra de la capital austríaca 1978-79, el 1980 entrà a l’Òpera de la mateixa ciutat i, el febrer de 1981, debutà amb la Missa de Bernstein De nou a Madrid, actuà en títols verdians i puccinians, a més de destacar-se en obres de Berlioz La damnation de Faust i V Bellini La sonnambula Debutà al Gran Teatre del Liceu el 1985 en el paper de Capello d' I Capuleti e i…

Vida Fill del comte Teobald III de Xampanya i de Blanca de Navarra, fou rei de Navarra 1234-53 i comte palatí de Xampanya Teobald IV, 1201-53 i de Brie Nasqué quan el seu pare ja era mort, i fou educat a la cort de Lluís VIII, a qui ajudà en la campanya contra els albigesos 1226 Mal grat que havia jurat vassallatge al rei francès, abandonà el monarca durant el setge d’Avinyó del 1226, es negà a assistir a la coronació de Lluís i, quan aquest morí, liderà un grup de nobles en contra de la regent Blanca de Castella Teobald fou coronat rei de Navarra el 1234, després de la mort del seu oncle…

Vida Com assenyala L Iberni en el seu estudi sobre Sarasate, fou el primer violinista virtuós modern, que permeté passar de l’escola antiga de F Liszt, N Paganini, C Czerny i S Thalberg als nous temps de l’intèrpret virtuós El primer instrument que Sarasate tocà fou el violí, i, segons Saldoni -que recollí la informació del seu pare-, amb només cinc anys era un prodigi quant a afinació i execució Rebé de la comtessa d’Espoz y Mina una pensió anual de 2 000 rals per als seus estudis A Madrid es formà en la tècnica francobelga, i el 1854 meravellà en un concert al Teatro Real i fou rebut per la…

Començà els estudis musicals a Sant Sebastià i posteriorment els continuà a Madrid, on fou alumne de Joaquín Turina composició i de José Cubiles piano Inicià la carrera com a concertista en solitari, però aviat s’orientà cap a la música de cambra i sobretot cap a l’acompanyament En aquesta darrera faceta esdevingué un dels pianistes més destacats de la seva generació Acompanyà Teresa Berganza , amb qui es casà 1957, i també Victòria dels Àngels, Jessye Norman, Pilar Lorengar i Carlo Bergonzi, entre d’altres Impartí cursos d’interpretació a Europa i els Estats Units L’any 1979 fou nomenat…

Es formà musicalment a Tortosa, on estudià piano, harmonia i composició amb Josep Gotós i Vives El 1860 fundà el cor La Joventut Dertosense, i poc després es matriculà al Conservatori de Madrid per ampliar estudis, on obtingué diversos premis Amb menys de vint-i-cinc anys retornà a Tortosa, i al cap de poc ja era organista i mestre de capella a Casp Saragossa, localitat en què també exercí la docència musical a les Escoles Pies i la direcció de la banda municipal Després s’establí a Alcanyís Terol, on durant cinc anys fou mestre de capella de la collegiata, i a Tafalla Navarra, on passà gran…

Establerta a Cadis, hi estudià música a l’Academia de Santa Cecilia i posteriorment cursà estudis de piano al Conservatori de Madrid Amplià la seva formació a París, i més tard fou deixebla d’E Schumann Inicià la seva activitat concertística -en la qual destacà especialment- amb uns primers recitals a París, acompanyada al piano per J Turina i J Nin Especialitzada en el repertori cambrístic, el 1945 actuà a Barcelona dirigida per E Toldrà Ocasionalment participà en representacions operístiques Es retirà el 1953 i a partir d’aleshores desenvolupà una intensa carrera com a docent al…

Començà de ben petit els estudis musicals, que continuà de forma més organitzada a partir del seu ingrés al Seminari Caputxí a Altsasu Fou ordenat de sacerdot el 1954 Estudià cant gregorià a Madrid i Montserrat, i orgue i composició al Conservatori de Sant Sebastià Perfeccionà els estudis de composició a Lucerna, Siena i Darmstadt Com a organista collaborà amb diferents grups de cambra i corals Com a compositor destaquen les seves obres de música coral com Set cançons catalanes 1964 i Jai-abestiak 1974, i composicions litúrgiques com Magnificat 1986 i Te Deum 1998 També escriví diverses…

Rebé formació musical des que tenia cinc anys, i de jove ingressà al seminari El 1934 entrà a l’Institut Gregorià de París, on es doctorà en cant gregorià 1941 i obtingué un diploma en direcció coral 1944 El 1947 tornà a l’Estat espanyol i, després de passar una temporada a Segòvia com a director de cor en un collegi religiós, el 1950 anà a Madrid per fer-se càrrec de la direcció de la revista Tesoro sacro musical , en la qual ja collaborava des del 1932 El 1953 fundà l’Escuela Superior de Música Sagrada i l’any següent inicià la publicació de la revista Melodías , dedicada a la música…

Fill de pares alemanys, estudià als conservatoris de Bilbao i Madrid, ciutat aquesta darrera on, entre el 1950 i el 1953, dirigí diverses sarsueles Després del parèntesi del servei militar, durant el qual fou director de banda, estudià a la Hochschule fur Musik de Múnic amb J Eichorn, GE Lessing i K Gernzmer De retorn a l’Estat espanyol, fou director titular de l’Orquestra Simfònica de Bilbao 1958-62 i de l’Orquestra Nacional d’Espanya 1962-78, de la qual fou director emèrit des del 1998 Actuà per Europa i Amèrica com a director invitat d’orquestres com és ara la Simfònica de Viena i la…

Estudià al seminari de Cervera i posteriorment a Solsona Després d’una estada a Alemanya, on amplià coneixements de teologia, matemàtiques i llengües clàssiques, s’establí a Barcelona com a professor de filosofia de la ciència a la Universitat de Barcelona, on fou l’introductor de la nova lògica matemàtica En esclatar la Guerra Civil decidí exiliar-se Primerament anà a París, després a l’Equador i Mèxic, i finalment s’establí a Caracas, Veneçuela, on desenvolupà la seva carrera acadèmica i intellectual fins a la jubilació García Bacca intentà mostrar la presència d’una identitat estructural…