Resultats de la cerca

La primera dada coneguda de Zorita és del 1578, any en què vivia a València i fou nomenat mestre de capella de la catedral de Tarragona Es mantingué en el càrrec almenys fins el 1589 Mentre fou actiu a Tarragona, publicà un llibre amb trenta-dos motets a quatre veus i vint a cinc veus titulat Liber primus Motectorum Barcelona, 1584 Aquesta edició constitueix un dels escassos exemples d’impressió de música a Barcelona i és l’únic llibre de motets publicat durant el segle XVI en aquesta ciutat També se n’han conservat altres obres en versions manuscrites, un credo a quatre veus i una Salve…

Rebé una acurada educació i fou ordenat de sacerdot cap al 1688 A Bogotà fou mestre de cor del convent de Santa Inés, i des del 1703 fins a la seva mort, de la catedral Aquest càrrec li permeté dur a terme una gran tasca com a mestre dels nens cantors i com a compositor de misses, salms i lamentacions Moltes de les seves obres litúrgiques estan escrites en estil policoral, i mostren una sòlida tècnica i una gran riquesa harmònica, especialment en les composicions a vuit veus El seu catàleg és molt extens i alguns dels seus salms ofereixen un tractament antifonal dels cors, que només s’uneixen…

Per analogia s’aplicà també a les peces instrumentals de característiques semblants A França tingué significats diferents al principi del segle XVIII s’anomenà així l’ària virtuosística escrita segons el model italià A partir de la segona meitat del segle, en l' opéra comique fou sinònim de ’cançó'

L’integren instruments de corda pinçada guitarres, cavaquinhos , etc i de vent flauta, clarinet, trompeta, etc Per extensió, el terme designa també la música destinada a aquesta formació, o simplement interpretada per aquesta Autors com FP Mignone, MC Guarnieri i, molt especialment, H Villa-Lobos, introduïren el choro a la música clàssica de concert

Per a repetir una mateixa nota s’escriu la figura que representa el valor total, amb unes línies que travessen el pal de la nota ex 1 a el nombre de línies indica si la subdivisió s’ha de fer en corxeres una línia, en semicorxeres dues línies, etc Si es volen repetir notes diferents alternativament s’escriuen les dues figures amb les línies necessàries entremig ex 1 b Exemple 1 © Fototecacat/ Jesús Alises Per a abreviar l’escriptura de compassos sencers que es repeteixen s’utilitza una barra diagonal amb dos punts Aquesta barra, collocada en un compàs, indica que es repeteix el compàs…

El terme anà evolucionant amb el temps, i a poc a poc els ministrers, contràriament al que s’esdevingué amb els joglars, que eren més itinerants, s’anaren assentant A partir del segle XIII la paraula ministrer designà músics professionals, sobretot instrumentistes, que treballaven al servei d’una cort També podia tractar-se, però, d’un professional de l’espectacle com ara un saltimbanqui, acròbata, narrador, etc Durant el segle XIV s’organitzaren en confraries i començaren a oferir els seus serveis a corporacions locals, a més de les corts A poc a poc s’agruparen en cobles de ministrers i s’…

Estudià cant i musicologia a la Universitat de Yale i aviat es destacà com a soprano de coloratura , gràcies a la qual cosa va poder debutar com a Reina de la Nit en La flauta màgica al New York City Opera 1978 i es convertí en una de les figures d’aquesta companyia Posteriorment s’especialitzà en els papers d’òperes italianes de la seva tessitura, i inicià una carrera ascendent a Europa El 1982 debutà a l’Òpera de Roma amb Semiramide i poc després a Niça amb I puritani L’any 1985 ho feu a la Scala de Milà amb un gran èxit amb  Sonnambula belliniana Poc després es…

Iniciat en el món musical amb l’aprenentatge del violí, rebé les primeres lliçons de composició de Finn Hoffding, el 1951 Dos anys més tard ingressà al Conservatori de Copenhaguen, on estudià teoria, composició i instrumentació Assistent tècnic del Teatre Reial de Copenhaguen 1959-64, fou professor de composició en diferents centres Les seves primeres obres palesen una clara influència de la música bartokiana i del serialisme, però a poc a poc s’anà interessant per l’estil expressiu de compositors com G Ligeti, K Stockhausen i P Boulez Membre del moviment Den ny…

La invenció del tetragrama s’atribueix a Guido d’Arezzo, un dels teòrics musicals més importants de l’Edat Mitjana, que excellí durant la primera meitat del segle XI Deriva del costum de dibuixar els neumes sobre el pergamí, procurant que els sons idèntics apareguin a la mateixa alçada aquest fet conduí a l’ús d’una línia o més d’una per a representar determinades notes, el significat de les quals s’indicava al principi amb una lletra que derivà en la clau A poc a poc les línies anaren indicant notes en concret, especialment el do3, representat generalment per mitjà d’una línia…