Resultats de la cerca

Arribà a Colòmbia juntament amb les tropes de Simón Bolívar, de qui fou ajudant de camp Tingué un important paper en la vida musical de Bogotà Era director d’orquestra i, com a tal, desenvolupà una intensa activitat al costat d’E Price, amb qui el 1847 fundà la Sociedad Filarmónica a Bogotà, institució que posseïa una orquestra i una escola de música Amb aquesta darrera Quevedo començà una important tasca pedagògica Participà en la creació de la primera publicació musical colombiana, la "Lira Granadina" El seu fill, Julio Quevedo Arévalo, fou una de les figures més…

Entre el 1549 i el 1552 treballà al servei de la princesa de Portugal, la infanta Juana, al castell d’Arévalo L’any 1553 fou nomenat mestre de capella de la catedral de Toledo, càrrec del qual fou acomiadat per mala conducta el 1563 i substituït per Bernardino de Ribera Fou l’autor d’un comentari en llatí sobre el decret Docta sanctorum del papa Joan XXII, titulat De vita et honestate clericorum , on critica les noves formes de la polifonia litúrgica, l’ús d’instruments als temples i els excessos cromàtics de moltes composicions A la catedral de Toledo se n’han conservat algunes composicions

Començà estudiant amb Julio Quevedo Arévalo i posteriorment ingressà a l’Acadèmia Nacional de Música, on estudià piano amb Honorio Alarcón i harmonia i contrapunt amb Augusto Azzali Fou professor de piano i orgue i director del Conservatori Nacional de Música, on, a més, dirigí la banda 1914-33 Rebé el Premio Ezequiel Bernal 1925 per la seva Rapsodia colombiana per a orquestra A més, escriví diversos llibres i assaigs sobre música, com ara Ejercicios mecánicos para piano i Teoría de la música

Es formà al costat de Bartolomé de Quevedo, mestre de capella de la catedral de Toledo, on l’any 1569 fou admès com a cantor El 1587 ingressà com a cantor a la capella reial de Felip II El 1600 tornà a Toledo com a capellà reial Redactà un tractat teòric que restà inèdit Advertencias sobre la canturía eclesiástica ~1580 En aquest escrit Gómez de Herrera pren posició a favor del breu obtingut per la corona espanyola, el 1570, per a mantenir l’ús del cant pla tradicional de la catedral de Toledo i en contra de la reforma del cant pla promoguda pel papa Pius V

Seu d’una arxidiòcesi des del segle XVI, hi residiren i hi treballaren grans músics Els arxius de la seu s’han conservat, i la seva gran riquesa testimonia la intensa vida musical de la catedral durant l’època renaixentista i barroca Entre els grans mestres de capella cal destacar Gutierre Fernández Hidalgo, Juan de Herrera, José de Cascante i Salvador Romero Els jesuïtes també tingueren un paper important en aquesta vitalitat musical, i empraren la música com un instrument evangelitzador El pare José Dadey 1574-1660 creà la primera escola de música Les guerres d’independència feren minvar la…

Ja als segles VI i VII fou un centre important de la litúrgia visigòtica i alguns dels seus bisbes més rellevants d’aquesta època, com sant Ildefons, sant Julià o sant Eugeni de Toledo, prengueren part activa en la composició de les melodies del culte La invasió dels àrabs, el 711, obligà el cristianisme a entrar en la clandestinitat, per la qual cosa al sud de la Península es perderen gran part de les tradicions musicals religioses anteriors a l’ocupació sarraïna Malgrat això, sembla que a Toledo quasi tots els documents musicals visigòtics que han pervingut foren copiats precisament durant…

Fou un centre musical de gran importància dins de l’Amèrica llatina El primer músic europeu a installar-se a Colòmbia durant el període colonial fou el compositor i organista Juan Pérez Materano, mort el 1561, que desenvolupà la seva tasca a la ciutat de Cartagena de Indias L’activitat compositiva més intensa del país, però, tingué lloc a la catedral de Bogotà , on es troba el repertori més ampli i ric de música renaixentista i barroca de tot el nou món L’arquebisbe Bartolomé Lobo Guerrero, al final del segle XVI,…