Resultats de la cerca

Estudià música a l’Escolania de Sant Felip Neri i també amb A Pérez i Moya Més endavant amplià la seva formació al costat, entre d’altres, de Ll Millet i E Toldrà El 1933 ingressà a l’Orfeó Català i al cap d’un any inicià les seves collaboracions amb el quartet vocal Orpheus Tot i dedicar-se pràcticament en exclusiva a l’oratori i la cançó, intervingué en algunes representacions operístiques al Gran Teatre del Liceu El 1949 fou el tenor solista de les audicions d' Elijah , de F Mendelssohn, al Palau de la Música Catalana, amb l’Orfeó Català Destacà en obres com la Passió segons sant Mateu i…

Es formà a l’Escola Municipal de Música de Barcelona, i posteriorment a Colònia, on es doctorà en musicologia Al seu retorn a Barcelona, organitzà la Societat Barcelonesa de Concerts 1898, societat que cal distingir de l’entitat del mateix nom que creà Robert Goberna l’any 1903 L’entitat tenia, sobre el paper, el suport de personatges importants de la música del seu temps, com E Grieg, J Massenet, G Charpentier, T Bretón i I Albéniz, entre d’altres, si bé els membres de la junta de govern no tenien renom Tot i així, cal suposar que durant la seva estada a Alemanya, Burgès aconseguí prou fama…

Alguns grups de gran renom internacional han contribuït a definir el concepte modern de cor de cambra en aquests termes, com per exemple el Cor de Cambra Eric Ericson de Suècia o el Cor de Cambra de Stuttgart a Alemanya Els repertoris més interpretats per aquesta mena de formacions són les composicions a cappella de tots els temps, els oratoris barrocs i clàssics i les obres vocalinstrumentals de plantilla instrumental reduïda

Tenia una orquestra de corda pròpia formada per alumnes avançats de l’Acadèmia Ainaud, ampliable quan calia A part dels concerts de l’orquestra, presentà solistes i formacions de cambra nacionals i estrangers de gran renom Els concerts se celebraven generalment al local de l’Orfeó Gracienc o a la Sala Mozart Bibliografia Complement bibliogràfic Associació Íntima de Concerts Barcelona 1920-21-22 , Associació Íntima de Concerts, Barcelona ~ 1922

Estudià amb el director de l’escola local, Johann Matthesius, i amb el kantor Nicolaus Herman El 1554 es desplaçà a Nuremberg, d’on era originària la seva família Allí es casà i exercí com a tallador de pedres precioses Ben aviat, però, es guanyà una gran reputació com a músic, especialment com a organista Des del 1558 exercí el càrrec d’organista titular del nou hospital de Nuremberg S’encarregà de la formació musical dels seus fills Hans Leo, Kaspar i Jakob, tots ells músics de renom

Exercí la crítica musical en diversos diaris anglesos i es dedicà a escriure notes per als programes dels cicles de concerts més importants Fou l’editor de la cinquena edició del Grove’s Dictionary of Music and Musicians i de la revista "Music and Letters" 1937-59 Edità, també, la sèrie de llibres biogràfics "Masters Musicians" L’estil literari i la finesa de les seves observacions, a més de la precisió amb què abordava la seva feina d’editor i els seus amplis coneixements, li donaren un gran renom Fou distingit amb diversos honors i càrrecs institucionals

Fill també d’un violoncellista, el 1754 entrà a formar part, com a segon violoncel, de l’orquestra de la cort de l’elector de Mannheim, dirigida per Johann Stamitz, amb el qual contribuí, juntament amb FX Richter, a afaiçonar l’ escola de Mannheim i a donar-li renom La inclusió d’elements populars en les seves composicions fou sovint bescantada pels crítics de l’època, que ho consideraren una frivolitat Tot i morir jove, la seva producció instrumental és abundant quaranta simfonies, cinc concerts per a violoncel, dos per a flauta, sis quartets, sis sonates en trio i una missa, entre altres…

Inicialment fou conegut pels seus treballs de física i matemàtica D’aquesta època data l’escrit d’acústica Recerques sobre la corba que produeix una corda tensada en vibració 1747 El seu renom augmentà quan es feu càrrec, amb Diderot, de la direcció de l' Enciclopèdia , per a la qual redactà més de 1 400 articles alguns dedicats a la música La seva irrupció en la teoria de la música és un dels molts efectes que provocà la publicació del Tractat d’Harmonia de Rameau, del qual publicà una vulgarització, els Elements de música 1752 Posteriorment escriví Réflexions sur la musique en…

L’han dirigit també J Pons, F Guillén, J Vila, A Canyamero i M Ríos, i ha treballat igualment amb directors de renom internacional, entre els quals destaquen E Colomer, A Gatehouse, L Heltay, C Hogwood, J Jürgens, G Theuring i V Wangenheim El seu repertori comprèn des d’obres medievals fins a composicions del nostre segle, amb un particular interès pels compositors catalans contemporanis Collabora amb l’Orquestra Simfònica de Barcelona i Nacional de Catalunya des de la temporada 1986-87 Ha fet concerts arreu de Catalunya i de la resta de l’Estat espanyol i d’Europa, i ha…

Estudià solfeig amb Josep Maria Ruera i flauta amb Salvador Gratacòs, i després ho feu amb Alain Marion a Niça, a més de complementar la seva formació cambrística a Suïssa amb György Sebök Del 1980 al 1982 prosseguí els seus estudis a París, en els quals obtingué màximes qualificacions Ha actuat com a solista amb orquestres i intèrprets de gran renom, en sales de concerts i festivals de Catalunya i de la resta de l’Estat espanyol, d’Europa Alemanya, Bèlgica, Anglaterra, Hongria, etc, d’Israel i dels Estats Units Ha realitzat nombrosos recitals i diversos enregistraments amb el…