Resultats de la cerca

La seva formació musical tingué lloc, probablement, a la capella del Palau de la Comtessa de Barcelona Es casà amb Jacinta Feliu, de la qual tingué dos fills Jacint i Francesc, que nasqué a Madrid i fou mestre de violí a la cort espanyola El 1753, Salvador Reixac fou contractat com a violinista al servei del duc d’Osuna També treballà com a primer violí al Colegio Imperial de Madrid Després d’infructuosos intents, al setembre del 1768 obtingué finalment la plaça de violí a la capella reial interpretant, en l’exercici d’oposicions, una sonata pròpia de gran lluïment La seva…

Fou capità de les tropes del pretendent Carles durant la primera carlinada Emigrà a França, país en què desenvolupà la carrera musical, i s’establí a Bourges, on començà com a professor de piano i oferí petits concerts Guanyà la plaça d’organista a la catedral d’aquesta mateixa localitat, i més tard fou professor d’harmonia i solfeig a l’École Normale Fou partidari del sistema d’ensenyament musical de Pierre Galin, i n’ideà noves aplicacions Publicà diferents obres pedagògiques a França, com la Grammaire philarmonique 1836-37 i el Cours de plain chant 1845, entre d’altres

Es formà musicalment al Conservatorio Nacional de Música, on fou deixeble del compositor Carlos Chávez i de Silvestre Revueltas Inicià la seva carrera musical com a membre de diferents formacions orquestrals i el 1935 creà, juntament amb D Ayala, B Galindo i P Moncayo, el Grupo de los Cuatro amb l’objectiu de divulgar la nova música mexicana El 1958 fou nomenat professor de violí i d’harmonia al Conservatorio Nacional de Música i dirigí l’orquestra d’aquest centre Cap als anys trenta inicià la seva carrera compositiva, amb unes peces interessants pel seu caràcter colorístic A partir del 1966…

Estudià amb Herculano Alvarado i L Roche a la seva ciutat natal 1912-22 Després anà a Berlín, on fou alumne de G Bertram piano i de W Klatte i H Leichentritt composició Fou director del Conservatori Nacional de Guatemala 1934-37 i 1944-53 El 1953 es traslladà a Nova York, on alguns anys més tard ensenyà al Westchester Conservatory 1963-70 La seva música té influències de l’escola berlinesa en la qual es formà, i entre les seves obres destaca l’òpera Lera 1960, amb llibret de G Campbell També cal citar Obertura jocosa orquestra, 1950, Concertante para viola y orquesta de cuerdas 1962, Suite…

Fou nomenat mestre de capella de la basílica de Santa Maria del Mar de Barcelona el 30 de març de 1734, càrrec que renuncià el 8 de juliol de 1745 Rebé la denominació d’illustre per part dels seus contemporanis, ja que algunes de les seves obres religioses li atorgaren gran fama Estrenà a Barcelona diversos oratoris Saúl convencido por David o La herejía convencida por San Antonio , San Magín , Nuestra Señora de la Esperanza i Nuestra Señora de los Dolores

L’estil que donà als seus instruments s’inspirava en l’escola napolitana de luthieria El perfecte domini de la talla i la pulcritud dels acabats donaven un brillant resultat final a les peces, totes elles d’una gran qualitat Per a la construcció dels violoncels emprà fusta de noguera per als fons, els riscles i el mànec La utilització de la fusta d’avet per a les tapes feia que, de vegades, aquestes s’haguessin de construir fins i tot en tres peces A més de violoncels construí altres instruments de corda i de teclat

Vida Estudià a la Universitat de Madrid i al conservatori de la mateixa ciutat i fou deixeble de C del Campo Guanyà diverses vegades el Premio Nacional de Música, amb les obres La nave de Ulises 1923, Música sinfónica 1931 i Tres movimientos concertantes 1934 Aquest fet contribuí a convertir-lo en un dels màxims exponents musicals de l’anomenada Generació de la República, també coneguda com a Generació del 27 Fou membre del Grup dels Vuit, que tenia tendències estètiques molt semblants a les del Grup dels Sis francès, sobretot pel que fa a la reacció antiromàntica Això portà Bacarisse a usar…

Fou escolà de cant, noi cantor i acòlit de la catedral de València, on es formà musicalment amb el mestre de capella Pere Rabassa El 1729 fou mestre de capella de l’església parroquial dels Sants Joans, també de València El 1743 ingressà com a contralt a la capella musical del collegi del Corpus Christi, i l’any següent fou mestre de capella interí de l’esmentat collegi La seva producció, conservada majoritàriament a l’arxiu del Corpus Christi, inclou obres religioses tant en romanç com en llatí

S’inicià en el món musical a la seva ciutat natal, on estudià solfeig, orgue i composició El 1835 exercí com a organista a Sallent D’allí passà a Osca, on feu estudis religiosos El 1843 fou nomenat organista de Cervera, i des del 1862 hi fou també el mestre de capella La seva producció musical és de tipus religiós i comprèn misses, dos Stabat mater , Les Set Paraules , i obres de tipus devocional, com ara goigs, rosaris i trisagis La seva obra fou ben preuada en el seu temps, i diferents composicions seves es troben disperses per arxius catalans

Arribà a l’Argentina l’any 1947 Rebé encàrrecs de diverses institucions argentines Orquestra Filharmònica i Fundación del Teatro Colón i del Conservatori Juan José Castro Algunes de les obres encarregades foren estrenades al Teatro Colón i en festivals internacionals Fou president de l’Asociación de Compositores Unidos de la Argentina 1986-1998 Guanyà el Gran Premio de la Comisión de Música Sinfónica y de Cámara de la Sociedad Argentina de Autores y Compositores SADAIC 1989 i el Premio Nacional 1998, entre d’altres Algunes de les seves obres més destacades són Autos , per a flauta i piano,…