Resultats de la cerca

Vida Fill d’un ministre calvinista, començà a compondre ben aviat, quan només havia rebut lliçons de Joseph Lauber, que l’instruí en les disciplines de piano, harmonia i composició Pel que sembla, una audició de la Passió segons sant Mateu , de JS Bach, l’incità a voler esdevenir compositor, encara que en un primer moment estudià també física i matemàtiques Tot i que mai no assistí al conservatori, el talent musical de Martin fou inqüestionable, com ho demostren algunes de les seves primeres obres Suite per a orquestra 1913 o la Symphonie burlesque sur des thèmes savoyards 1915 Molt influït…

Vida La primera dada sobre la seva biografia el situa com a infant de cor a Santa Maria Maggiore, l’any 1537 El 1544 obtingué un lloc com a organista a la catedral de Sant’Agapito de la seva ciutat natal Tres anys després contragué matrimoni amb Lucrezia Gori, amb qui tingué tres fills, un dels quals fou també compositor Quan el bisbe de Sant’Agapito, el cardenal Giovan Maria de’ Ciocchi del Monte, fou nomenat papa amb el nom de Juli III, l’any 1550, se l’emportà a Roma, ciutat on el compositor romangué fins a la mort El 1551 fou nomenat mestre de cant de la Capella Giulia, on succeí a Robin…

Vida Nascut en una família aristocràtica, el seu avi Francesco 1824-87 fou compositor d’òperes, i el seu pare, pianista i director La separació dels seus pares feu que es traslladés amb el seu pare a Trieste, Berlín i Viena, on estudià al conservatori en 1898-99 Aquest mateix any retornà a la casa materna a Venècia, on rebé classes de contrapunt al Liceo Musicale amb Marco Enrico Bossi 1899-02 i, més tard, anà a Bolonya 1904-05 En aquest temps, Malipiero inicià una important recerca musicològica amb la transcripció de les obres d’importants compositors barrocs, com C Monteverdi, G Frescobaldi…

Vida Estudià al Conservatorio Nacional de Música de Buenos Aires amb A Palma, J André i J Gil El 1938 rebé el Premio Nacional de Composición, el 1941 fou nomenat professor del Conservatorio Nacional de Música i el 1942 la Fundació Guggenheim li concedí una beca per a anar a estudiar als Estats Units La Segona Guerra Mundial, però, feu que retardés aquest viatge fins el 1945 Als EUA conegué nombrosos compositors europeus que s’hi havien establert a causa del conflicte bèllic, com P Hindemith, A Schönberg, I Stravinsky, B Bartók o D Milhaud, i també entrà en contacte amb els grans compositors…

Vida Va créixer en el si de la comunitat grega d’Alexandria i fou educat a l’Escola Anglesa d’aquesta ciutat Rebé les primeres lliçons musicals d’un emigrant rus installat a Alexandria Un cop acabada la Segona Guerra Mundial, es traslladà a Anglaterra per estudiar filosofia al King’s College de Cambridge Durant els anys d’estudi a la universitat britànica, amplià la seva formació musical amb mestres com el compositor austríac H Redlich Després de graduar-se 1948 es desplaçà a Itàlia i estudià a Roma, on fou alumne de F Lavagnino, i, el 1949 i el 1950, assistí als cursos d’estiu de l’Acadèmia…

Vida Començà els seus estudis musicals a Tourcoing Flandes, on la seva família emigrà tot fugint de la invasió dels alemanys l’any 1870 Allí mostrà una gran habilitat com a violinista i fundà una societat musical Estudià al Conservatori de Lilla i, des de la seva ciutat, l’ajudaren econòmicament per tal que pogués fer-ho al de París, on el 1881 fou alumne del violinista Lambert Massart Charpentier portà una vida bohèmia, que durant un temps el feu abandonar els estudis, si bé els reprengué més tard amb J Massenet, amb qui estudià composició El 1887 obtingué el Premi Roma amb la cantata Didon…

Vida Estudià piano a la Universitat de Harvard i cap al 1940 reorientà la seva carrera cap a la direcció sota el mestratge de S Koussevitzky a Tanglewood Massachusetts Aquest darrer, impressionat pel seu talent, el nomenà assistent musical Aquest nomenament fou el punt de partida de la seva carrera com a director al capdavant de formacions d’arreu del món fins a convertir-se en una de les grans batutes del segle XX Fou director de la New York Philharmonic Orchestra 1958-69 i dirigí les principals orquestres d’Europa i Amèrica Des dels primers anys com a pianista, Bernstein es dedicà també a…

Biografia És considerat un dels compositors més significatius de la seva generació i una de les figures clau de la música d’entreguerres Començà a estudiar violí a sis anys i del 1909 al 1917 fou alumne del Conservatori de Frankfurt Excepcionalment dotat, a dinou anys guanyà la plaça de concertino de l’orquestra de l’Òpera de Frankfurt La Verein für Theater und Musikkultur de Frankfurt fou l’escenari del primer concert dedicat a la seva música 1919 a partir d’aquell moment el món musical li prestà una atenció seriosa i els editors començaren a interessar-se per les seves obres Les estrenes de…

Vida Estudià al Conservatori de Cluj amb F Farkas i privadament amb P Kadosa El 1945 s’installà a Budapest, on continuà els estudis amb S Veress i P Járdány El 1950 substituí Z Kodály a l’Acadèmia de Música Després de l’ofensiva soviètica del 1956, fugí clandestinament d’Hongria i, després d’una curta estada a Viena, fou acollit a Colònia per K Stockhausen Treballà a l’Studio Música Electrònica de la WDR 1957-58 El 1964 fou nomenat membre de la Reial Acadèmia Sueca de Música Obtingué la nacionalitat austríaca el 1967, i des del 1973, i fins que es retirà el 1989, es dedicà a l’ensenyament a…

Vida Començà els seus estudis musicals a Hondarribia a vuit anys d’edat Al final dels anys quaranta es traslladà a Madrid, on es llicencià en dret el 1952 El 1953 inicià l’activitat com a compositor, un cop enllestits els estudis universitaris, en el camp de la música dodecatònica Adscrit a la Generació del 51, entre les seves primeres obres hi ha Coral 1953, per a set instruments de vent, i Sonata 1954, per a piano Dedicà molts esforços a la difusió de la música contemporània Amb aquest objectiu, el 1959 creà el grup Tiempo y Música, i el 1965, el grup Alea President de Juventudes Musicales…