Resultats de la cerca

En una partitura sol indicar-se emprant aquest mateix terme, sia sencer o abreujat accel Termes com affrettando o stringendo són utilitzats sovint com a equivalents

També s’anomena novena abreujat 9a la novena nota de l’escala respecte d’una nota donada El seu interval simple corresponent és el de 2a Com aquest, pot ser major, menor, augmentat i disminuït

També s’anomena quinta abreujat 5a la cinquena nota de l’escala respecte d’una nota donada La 5a J té set semitons do 3 -sol 3 , la 5a aug té vuit semitons do 3 -sol♯ 3 , i la 5a dis, sis semitons do 3 -sol♭ 3

També s’anomena quarta abreujat 4a la quarta nota de l’escala respecte d’una nota donada La 4a J té cinc semitons do 3 -fa 3 , la 4a aug o tríton té sis semitons do 3 -fa♯ 3 , i la 4a dis en té quatre do♯ 3 -fa 3

També s’anomena sèptima o setena abreujat 7a la setena nota de l’escala respecte d’una nota donada La 7a M té onze semitons do 3 -si 3 , la 7a m en té deu do 3 -si♭3, la 7a aug en té dotze do 3 -si♯ 3 i la 7a dis té nou semitons do♯ 3 -si♭ 3

També s’anomena tercera abreujat 3a la tercera nota de l’escala respecte d’una nota donada La 3a M té 4 semitons do 3 -mi 3 , la 3a m té 3 semitons do 3 -mi♭ 3 , la 3a aug té 5 semitons do 3 -mi♯ 3 i la 3a dim té 2 semitons do♯ 3 -mi♭ 3

També s’anomena segona abreujat 2a la segona nota de l’escala respecte d’una nota donada La 2a M té dos semitons do 3 -re 3 , la 2a m té un semitò do 3 -re♭ 3 , la 2a aug té tres semitons do 3 -re♯ 3 i la 2a dim no en té cap do♯3-re♭ 3

També s’anomena sexta o sisena abreujat 6a la sisena nota de l’escala respecte d’una nota donada La 6a M té nou semitons do 3 -la 3 , la 6a m en té vuit do 3 -la♭ 3 , la 6a aug en té deu do 3 -la♯ 3 i la 6a dis té set semitons do♯ 3 -la♭ 3

Es componia usualment de cinc seccions Le pantalon , L’été , La poule , La pastourelle i Finale , totes elles en compàs binari simple o compost i tempo ràpid Els noms d’aquestes seccions provenien de contradanses específiques i es continuaren mantenint amb noves músiques Les seves melodies eren majoritàriament adaptacions de melodies procedents del repertori popular o operístic El nom deriva de l’espanyol cuadrilla grup de genets, aplicat en els ballets francesos del segle XVIII al conjunt de ballarins que interpretaven una entrée Els conjunts de contradanses en aquests ballets foren…

La forma catalana equivalent és ‘lligat’ En els instruments de vent i en la veu significa que totes les notes s’han d’emetre amb una sola emissió d’aire i en els instruments d’arc amb un sol cop d’arc De vegades això no és possible materialment, però una interpretació hàbil pot mantenir l’efecte del legato durant frases llargues que fan imprescindible renovar l’aire o canviar l’arc En els instruments de tecla o de corda polsada el legato s’assoleix coordinant l’atac de cada nota amb el final de la precedent de manera que no hi hagi cap espai de silenci entre les dues El legato abreujat…