Resultats de la cerca

En els modes autèntics és el 1r grau i en els plagals el 4t És comparable, però no totalment identificable, amb el concepte de tònica

Començà els seus estudis a Hradec Králové amb F Volkert i els acabà a Praga Gran admirador de les òperes wagnerianes, en ser director de l’Òpera de Praga, programà una setmana dedicada a la producció del compositor alemany També hi dirigí Il trovatore i altres òperes de Verdi Considerat l’autor de la primera òpera txeca pel seu singspiel Dráteník 'El llauner ambulant', 1826, obtingué un gran reconeixement pel caràcter patriòtic de l’obra, tot i les clares influències de CM von Weber i la música romàntica alemanya Especial significat tingué la música que escriví per a la peça de…

Originàriament vocal -sovint amb textos onomatopeics-, el gènere evolucionà fins que acabà essent purament instrumental Clément Jannequin La guerre , 1528 i Claudio Monteverdi Madrigali guerrieri et amorosi , 1638 n’escriviren magnífics exemples vocals, i altres autors, com ara JB Cabanilles, Couperin, L van Beethoven i PI Cajkovskij, entre d’altres, en compongueren d’instrumentals

Són especialment importants les paràfrasis de l’Església d’Escòcia, conegudes sovint amb el nom de Paràfrasis Escoceses L’edició del 1575 del Salteri escocès ja en contenia algunes El seu ús s’incrementà al llarg del segle XVII, i al segle XIX acabà caient pràcticament en desús Les edicions actuals, però, encara en contenen algunes

El terme s’usà principalment al segle XX M Reger, S Prokof’ev, B Britten, BJ Martinu, però el 1880 N Rimskij-Korsakov ja compongué una Symphoniette sur des thèmes russes , opus 31, i l’any 1841 Schumann havia pensat a donar el nom Symphonette a la composició que acabà anomenant Overture, Scherzo und Finale , opus 52 Alguns compositors han utilitzat altres denominacions de connotacions similars a les de sinfonietta , per exemple Britten en la seva Simple Symphony , opus 4

La gamma era la nota més greu del sistema medieval equivalent al modern sol 1 i ut era la síllaba de solmització que li corresponia Per extensió, el terme acabà donant nom a tota l’escala medieval en la seva extensió és a dir les notes diatòniques des del sol 1 al mi 4 més el si♭ 2 i el si♭ 3 , constituint l’anomenada musica vera , o musica recta , per oposició a la musica ficta , que utilitzava notes alterades de fora el sistema musical medieval

Després de formar-se al conservatori superior de la seva ciutat natal, estudià musicologia a les universitats de Berlín, Rostock i Munic L’any 1910 acabà la seva formació i es doctorà a la capital bavaresa amb una tesi sobre el compositor barroc alemany Johann Sigismund Kusser Fou professor de teoria de la música a la Universitat de Munic i el 1920 publicà un Tractat d’Harmonia Durant algun temps exercí de crític en publicacions de Frankfurt, i més endavant tornà a Munic, on fou collaborador del "Münchner Zeitung"

En la majoria de les notacions neumàtiques occidentals s’indicava per mitjà d’un traç vertical de la ploma, lleugerament inclinat d’esquerra a dreta, que finalitzava de vegades en un petit episema traçat a la part superior La virga acostumava a representar una nota d’alçada més alta que les immediatament anterior i posterior En la grafia més simple d’aquest signe es reconeix fàcilment l’accent agut dels antics gramàtics Pel que fa a l’episema, no sempre és fàcil distingir si la virga acaba mitjançant un traç voluntari o no

Quan la repetició s’acaba al mot fine , sovint s’utilitza l’expressió da capo al fine , i quan es repeteix fins al signe s’indica da capo al segno o, fins i tot, da capo al segno e poi la coda És molt freqüent l’aparició d’un da capo en composicions de forma ternària reexpositiva ABA, com ara els tercers moviments de simfonies, sonates i quartets generalment formats per minuet-trio-minuet da capo , o el tipus d’ària que precisament s’anomena aria da capo Exemple 1/ Exemple 2 © Fototecacat/ Jesús Alises

Equival a un accent dinàmic S’abrevia sf o sfz De vegades s’especifica més el matís usant el terme sforzando piano sfp, que indica que s’ha de partir d’una intensitat fluixa, o sforzando forte sff, que especifica que cal partir d’una sonoritat forta L’efecte de sforzando comença i acaba en la mateixa nota sense fer cap canvi d’intensitat mentre dura el so Alguns teòrics, però, l’associen al fortepiano i l’indiquen també amb un petit angle que es tanca, al damunt o a sota de la nota