Resultats de la cerca
Es mostren 126 resultats
allargando
Música
Alentiment progressiu del tempo.
En una partitura, indicació que hom utilitza per a aconseguir aquest efecte ritardando i rallentando en són termes sinònims
rallentando
Música
Alentiment progressiu del tempo.
En una partitura, indicació que hom utilitza per a aconseguir aquest efecte Allargando i ritardando en són termes sinònims S’abreuja rall
ritenuto
Música
Alentiment sobtat i, generalment, momentani del tempo.
En una partitura, indicació que hom utilitza per a aconseguir aquest efecte No s’ha de confondre amb l’alentiment progressiu del tempo , que normalment s’indica amb el terme ritardando S’abreuja riten
ritardando
Música
Alentiment progressiu del tempo.
En una partitura, indicació que hom utilitza per a aconseguir aquest efecte Allargando i rallentando en són termes sinònims No s’ha de confondre, però, amb ritenuto , que també indica un canvi de tempo però sobtat S’abreuja rit
contratemps

Exemple 1
© Fototeca.cat/ Jesús Alises
Música
Irregularitat mètrica que consisteix a atacar una nota en un moment mètricament poc accentuat evitant de fer-ho coincidint amb l’accent mètric immediatament anterior més important (sempre en termes relatius).
Els mitjans per a aconseguir-ho són la pausa ex 1 i el lligat ex 2, per bé que alguns teòrics només consideren com a bona la primera opció, i reserven el lligat exclusivament per a la síncope Exemple 2 © Fototecacat/ Jesús Alises
torçal
Música
Corda de fibres vegetals o animals formada per dos o més fils torçats en una mateixa direcció, cadascun dels quals s’ha filat amb torsió contrària.
Aquesta modalitat permet una major estabilitat en la tensió i n’augmenta la densitat, característiques que s’han aprofitat per a la fabricació de cordes de seda i fibres vegetals, per a encordar instruments o fixar-ne parts accessòries, a fi d’aconseguir una millor sonoritat i control d’afinació
alla corda
Música
Tècnica emprada pels instrumentistes de corda que consisteix a passar l’arc sense aixecar-lo pràcticament de la corda, de manera que les articulacions de la melodia es produeixin només pels canvis de velocitat i les aturades de l’arc.
És una tècnica contraposada a l’ús del cop de caiguda de l’arc contra la corda cop d’arc , que es val del pes de l’arc per a aconseguir un so determinat en l’atac de les notes Com a recurs estilístic general és força emprat en l’execució de la música preromàntica
Associació de Cantants i Intèrprets en Llengua Catalana
Música
Associació creada l’any 1988 per a agrupar els músics que, en la seva feina, s’expressen normalment en català.
L’objectiu no era altre que el de donar a conèixer el treball dels seus membres i aconseguir el reconeixement de les administracions públiques i els mitjans de comunicació El seu primer president fou Joan Soler Boronat Bibliografia Complement bibliogràfic Catàleg 1994 , ACIC, Associació de cantants i intèrprets professionals de llengua catalana, Barcelona 1994
harmònica de cristall
Música
Instrument que consisteix en una sèrie de discos de vidre de diferents mides que giren entorn d’un eix mentre s’humitegen i són posats en vibració directament pel fregament tangencial dels dits de l’intèrpret, o gràcies a un mecanisme amb teclat.
En la classificació Hornbostel-Sachs, idiòfon de fricció Benjamin Franklin inventà aquest instrument l’any 1761 en aconseguir mecanitzar una tècnica anglesa consistent a reproduir melodies fregant amb els dits humitejats les boques d’un conjunt de gots afinats Fixà uns recipients de vidre de diferents mides sobre un eix horitzontal i els ordenà concèntricament, disposant els més grossos, que produeixen sons més greus, a l’esquerra L’instrumentista els feia sonar fregant-los lleugerament amb els dits humits mentre, amb un pedal, accionava una manovella que, connectada a l’eix, els…
Joseph Mainzer
Música
Pedagog, compositor, crític musical i promotor alemany.
Enginyer de mines, fou ordenat de sacerdot el 1826 Posteriorment abandonà el sacerdoci per conviccions polítiques Es dedicà a l’ensenyament del cant a alumnes adults, primer a París i després per tot Anglaterra El 1841 publicà Singing for the Million , un llibre de text per a les seves classes Comptà amb el suport dels ciutadans més influents de l’època, i escriví Music and Education , publicat a Edimburg el 1848, per a aconseguir l’ajut de les autoritats escoceses El seu sistema es basà en el Tonic sol-fa Exercí una gran influència en el moviment musical amateur de les illes…
Paginació
- 1
- 2
- 3
- 4
- 5
- 6
- 7
- 8
- 9
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina