Resultats de la cerca

En el títol d’una obra i referint-se a un instrument o part, indica, per oposició a obbligato , que aquell instrument o part pot ometre’s En la partitura dona llibertat a l’intèrpret per a improvisar, ornamentar i també per a desviar-se d’un metre i tempo estrictes

Es constituí l’any 1982 per iniciativa del compositor Jordi Rossinyol, amb l’objectiu de treballar obres contemporànies, difondre-les i promoure noves composicions Han format part del grup, al costat d’intèrprets d’alt nivell, autors com G Brncic, J Nuix, D Padrós o el mateix J Rossinyol, circumstància que ha permès una recerca d’estils d’interpretació i la creació de nous canals de comunicació entre l’intèrpret i el compositor Vol ad Libitum ha estrenat a Espanya obres de molts músics forans i ha dut a terme l’estrena absoluta d’un gran nombre d’obres de compositors catalans Ha actuat en…

El seu significat és l’oposat d' ad libitum Durant el Barroc, solia indicar aquells fragments de la part del clavicèmbal -o de qualsevol altre instrument de teclat que realitzés el baix continu- que el compositor escrivia completament, en lloc de ser improvisats per l’intèrpret a partir del baix En la partitura s’indica simplement amb l’expressió obbligato

Aquest mètode fou exposat per Fux en la primera part del seu Gradus ad Parnassum 1725, obra en forma de diàleg que també conté capítols dedicats a la imitació i a la fuga Amb les seves espècies, que actualment s’identifiquen amb el contrapunt rigorós, Fux pretenia reproduir l’estil palestrinià D’altra banda, el seu tractat, que inspirà un gran nombre de tractats posteriors, ha estat i és, encara avui, el mètode d’ensenyament contrapuntístic més popular Amb ell estudiaren i ensenyaren compositors com J Haydn, WA Mozart i L van Beethoven Cada una de les espècies descriu la relació…

Vida Rebé la primera formació musical del seu pare i del seu avi Posteriorment estudià amb Tommaso Giordani, que l’ajudà a debutar com a pianista a nou anys El 1793 la seva família es traslladà a Londres i allà començà a treballar com a aprenent a la fàbrica de pianos de Clementi, del qual es convertí en l’alumne predilecte durant set anys El 1801 publicà les 3 Sonatas per a piano, opus 1, dedicades a Clementi, amb qui inicià, l’any següent, una gira de concerts per tot Europa que finalitzà a Sant Petersburg el 1803 J Field s’installà a Rússia durant quasi trenta anys, tot alternant la seva…

Vida Ingressà com a cantor a la catedral de Sogorb S’ordenà de sacerdot el 1790 i entrà com a beneficiat a la catedral de València Obtingué la càtedra de litúrgia del seminari de la diòcesi valenciana i el 1802, la de cant pla Publicà els tractats Breve instrucción de canto-llano para los alumnos del seminario València, 1820 i Preces in praesenti jubilaeo ad processionalem Ecclesianum pro Diocesis Valentina València, 1826 Bibliografia Complement bibliogràfic Gil, Joaquim Breve instruccion del canto-llano , Madrid 1820

Encara el 1725, en el Gradus ad Parnassum, de JJ Fux, el mestre Aloysius recorda al deixeble Josephus l’existència del rodolí " Mi contra Fa/diabolus in musica " mi i fa no representen aquí els noms moderns de notes, sinó que formen part de la locució amb què en l’antic sistema hexacordal es denominava l’interval de tríton El sobrenom, encara ben conegut, ha quedat reduït a fet anecdòtic, però és un record viu del paper que ha tingut el tríton, potencialment destructor de la tonalitat

Vida Mostrà un talent inusual per a la música quan encara era un infant, i la seva veu li permeté d’entrar al cor de l’església de Sant Joan de Leipzig Quan només tenia dotze anys, ja escriví alguns motets i una cantata Els seus estudis musicals, però, es veieren interromputs per la mort del seu pare, circumstància que deixà la família en una greu situació econòmica El seu tutor l’apartà dels estudis musicals i l’encaminà cap al magisteri Durant alguns anys es formà autodidàcticament, fins que el 1896, gràcies a una beca, aconseguí d’entrar al Conservatori de Leipzig Poc després inicià una…

Tant Antonius de Arena Ad suos compagnos , 1519 com Th Arbeau Orchésographie , 1588 la caracteritzen com una dansa molt similar a la gallarda, però més lleugera i ràpida atès que els seus moviments són menys emfàtics i alçats Com la gallarda, també s’executa seguint el model coreogràfic dels cinque pas , però substituint el vigorós salt final per un moviment més moderat Els tourdions més antics que han sobreviscut són els que apareixen en els reculls del 1530 de P Attaignant Dixhuit basses danses i Neuf basse danses

Vida Considerat un dels membres més destacats d’una família de músics alemanys establerta a Londres, hi arribà de ben jove i es formà al piano amb Schröter i M Clementi A l’edat de deu anys recorregué diverses ciutats europees oferint concerts, i fou un reputat virtuós del piano Compongué gran quantitat d’obres instrumentals, sonates per a piano, música de cambra i concerts També fou autor d’obres d’un marcat caràcter pedagògic per a piano, entre les quals destaquen Studio per il pianoforte 1804-10 i 100 Progressive Studies 1847 Fundà, així mateix, una empresa de comerç editorial a Anglaterra…