Resultats de la cerca

Estudià a Barcelona amb els mestres Millet, Pich i Santasusana, Gibert i Camins, Zamacois i Toldrà Resident a Barcelona des del 1947, els anys cinquanta fou director musical dels ballets Esbart Verdaguer i Francesc Moragas, així com de l’orquestra de cambra de la Caixa Estrenà els primers ballets al Palau de la Música Catalana i fou vocal de les Joventuts Musicals de Barcelona El 1960 es traslladà a Sevilla, on fou catedràtic de contrapunt i fuga al Conservatorio Superior de Música de Sevilla 1963 Passà a Madrid com a catedràtic de composició al Conservatorio Superior de Música de Madrid 1971…

Es formà al Conservatori de Música de Barcelona, on fou deixeble d’Eduard Toldrà i Francesc Costa, i es perfeccionà al Conservatori de Brusselles amb André Gertler És primer violí de l’Orquestra Simfònica de Madrid i de l’Orquestra de Cambra Reina Sofia i director titular de la Joven Orquesta de Castilla-la Mancha És també primer violí del Cuarteto Ibérico, amb el qual ha fet nombrosos concerts, i el fundador de la Camerata Eduard Toldrà Ha estat convidat a dirigir l’Orquestra de Cambra de la Fundació Gulbenkian de Lisboa Ha estrenat obres de compositors com Xavier Benguerel i Romà Alís i ha…

Fou creat a Palma el 1988 per la Fundació Pública de les Balears per a la Música, a instàncies del Govern Balear, el Consell Insular de Mallorca i l’Ajuntament de Palma L’orquestra debutà el 30 de setembre de 1989 a l’Auditòrium de Palma Des d’aleshores ha tingut tres directors titulars Luis Remartínez, Philippe Bender i Salvador Brotons Des de la seva fundació ha desenvolupat una temporada anual de concerts i ha participat en les temporades d’òpera i sarsuela del Consell Insular de Mallorca i dels Amics de l’Òpera de Maó El conjunt ha actuat a Oviedo, Andorra, Madrid, Lleó, Barcelona,…

El primer és la manca de perspectiva històrica suficient, o, dit d’una altra manera, la perspectiva massa propera, que pot tendir a magnificar algunes dades i a menystenir-ne d’altres que en el futur es puguin veure com a essencials El segon problema és comú en l’estudi de qualsevol període de la història de la música encara que potser només és realment conflictiu quan es tracta de música dels darrers 300 anys interessa la pràctica general d’una època o bé els seus resultats artísticament rellevants La tria no és innocent l’historiador que considera la Segona cantata d’A von Webern, opus 31…