Els incendis forestals són un fenomen natural i, alhora, una de les principals amenaces per als ecosistemes mediterranis. Malgrat les polítiques de prevenció, i excloent els incendis provocats, l’augment de les temperatures, la sequera i els canvis en l’ús del sòl afavoreixen que aquests episodis es tornin més freqüents i intensos, posant en risc la biodiversitat, els assentaments humans i la salut ambiental del territori.
El paper del foc en els ecosistemes mediterranis
Els ecosistemes mediterranis, com s’explica a l’article d’Història Natural dels Països Catalans “La flora i el poblament vegetal de les mediterrànies”, han evolucionat amb el foc com a factor ecològic. Algunes espècies vegetals, com les alzines o els pins, presenten adaptacions que els permeten resistir o fins i tot beneficiar-se dels incendis. Per exemple, moltes llavors només germinen després del pas del foc, i algunes plantes rebrotadores poden regenerar-se ràpidament.
Tanmateix, la freqüència creixent dels incendis pot trencar aquest equilibri natural. Quan el foc esdevé massa recurrent, impedeix la regeneració del bosc i afavoreix la substitució de la vegetació per espècies més resistents però menys diverses, com els matollars o les gramínies.
El foc i el cel: quan els incendis generen núvols
Els grans incendis forestals no només tenen impactes sobre la terra, sinó també sobre l’atmosfera. Quan el foc és prou intens, pot generar el que es coneix com a núvols flammagenitus o de foc. Pel que fa a la terminologia, el cúmulus flammagenitus rep el nom de pirocúmulus o pirocúmul, i el cumulonimbus flammagenitus, el de pirocumulonimbus.
Com es lluita contra els incendis?
L’article de la Biosfera “Lluitar contra les flames” descriu les estratègies de prevenció i extinció dels incendis forestals. Aquestes inclouen:
- Prevenció activa: neteja de sotabosc, cremes controlades, vigilància i educació ambiental.
- Mitjans d’extinció: brigades terrestres, mitjans aeris (com avions i helicòpters), i coordinació entre cossos d’emergència.
- Tecnologia i planificació: ús de mapes de risc, sensors remots i sistemes d’alerta primerenca.
A més, la col·laboració ciutadana és clau. La majoria dels incendis tenen origen humà, ja sigui per negligència o per accions intencionades. Per això, la conscienciació i la responsabilitat col·lectiva són fonamentals per reduir-ne la incidència.
Cap a una gestió sostenible del territori
Els incendis no només són una emergència ambiental, sinó també una oportunitat per repensar la gestió del territori. Cal fomentar un mosaic agroforestal diversificat, recuperar usos tradicionals com el pasturatge o la silvicultura, i adaptar les polítiques públiques al nou context climàtic. Entre tots hem de treballar perquè el foc no esdevingui una catàstrofe.