Resultats de la cerca
Es mostren 65 resultats
pantonalitat
Música
Terme usat per Rudolph Réti en el seu llibre Tonality-Atonality-Pantonality (1956), el qual engloba tota la música occidental del final del segle XIX i el principi del XX basada en qualsevol organització amb referents tonals, ja sigui mitjançant el camí de la incertesa i inestabilitat tonal iniciada per R. Wagner, amb combinacions d’índole modal o amb sobreposicions simultànies tonals (bitonalitat, politonalitat), modals (polimodalitat) o qualsevol altra concepció tonal (per exemple intervàl·lica o acòrdica) tot i que fugi de l’harmonia funcional però sense arribar a ser atonal.
Anteriorment a Réti, el terme era usat d’una manera ambigua, i fins i tot A Schönberg l’aplicava en un sentit invers al de Réti amb referència a la seva música dodecatònica
all’unisono
Música
Locució que en partitures orquestrals indica quan els instruments o les veus que la formen han de tocar a l’uníson, en una mateixa part vocal o instrumental (normalment la corda).
En cas que siguin instruments de vent, en lloc d' all’unisono és més habitual fer servir la indicació "a 2", "a 3", etc, segons el nombre d’instruments iguals escrits en un mateix pentagrama que hagin de tocar a l’uníson De vegades all’unisono és substituït pel terme tutti i normalment és precedit pel de divisi , que indica que anteriorment no tocaven a l’uníson
pica

Pica
© Fototeca.cat/ Idear
Música
Peça en forma de vara cilíndrica que es fixa a la base de la caixa harmònica d’alguns instruments d’arc de gran volum per recolzar-los a terra mentre es toquen.
La fixació d’aquesta peça es fa mitjançant un cargol que la pressiona contra una obertura situada a la part inferior central dels riscles Aquesta vara se sol construir de metall o d’ebonita amb ànima metàllica De llargada graduable, la pica del violoncel s’ha convertit en un accessori típic dels instruments del segle XX, ja que anteriorment recolzava sobre els panxells de les cames, com la viola de gamba
Luzzasco Luzzaschi
Música
Compositor, organista i professor de música italià.
Vida Es formà al costat de Cipriano de Rore, amb qui treballà fins el 1558 Després inicià la seva carrera professional, que el dugué a la cort dels Este, a Ferrara, on treballà successivament com a cantor 1561, organista 1564, director musical, compositor i mestre de música 1570 Ocupà el càrrec de músic de cambra privat del duc Alfons II Gaudí de molta fama en vida gràcies a la seva gran habilitat com a intèrpret de tecla A més de les seves ocupacions a la cort, també es feu càrrec de l’orgue de la catedral de Ferrara i de l’Accademia della Morte Es coneix molt poca cosa sobre la biografia de…
I Virtuosi di Roma
Música
Conjunt italià que nasqué a Roma el 1947 sota l’impuls del musicòleg i director d’orquestra Renato Fasano.
Els seus components procedien de la Scuola Veneziana, un conjunt italià de corda que havia estat creat anteriorment per Angelo Ephirikian Sota el guiatge pedagògic de Luigi Ferro, mestre de gairebé tots els instrumentistes del grup, I Virtuosi di Roma actuaren sempre amb director, càrrec que Fasano desenvolupà fins que morí, l’any 1979 La seva concepció estilística del Barroc s’allunyava completament dels postulats de l’escola alemanya de Karl Munchinger El 1980 la formació original s’escindí en dues I Nuovi Virtuosi di Roma, que actua sense director, i el Conjunt Boccherini,…
Charles Williams
Música
Compositor i director anglès.
Estudià violí amb GH Betjemann a la Royal Academy of Music i, després d’haver servit durant la Primera Guerra Mundial, continuà la seva formació amb Norman O’Neill Més tard es guanyà la vida com a violinista en diverses orquestres i tocà en sales de cinema Fou violí primer en diferents festivals sota la direcció d’E Elgar, amb qui feu també alguns enregistraments Tot i que ja havia escrit música per a bandes sonores anteriorment, no assolí l’èxit fins després de la Segona Guerra Mundial D’aquest període destaquen The Dream of Olwen , per a la pellícula While I Live John Harlow…
Ray Nance
Música
Trompetista, cornetista i violinista nord-americà.
Inicià els estudis de piano, violí, percussió i trompeta a partir de sis anys Del 1932 al 1937 dirigí un sextet a Chicago Després treballà a les orquestres d’Earl Hines i Horace Henderson, abans d’entrar a la de Duke Ellington el 1940, en substitució de Cootie Williams Llevat d’una breu interrupció el 1944, Nance romangué amb Ellington fins el 1963 com a trompetista i violinista Interpretant aquest últim instrument cal destacar-ne els enregistraments Moon Mist 1942 i Come Sunday 1958 Com a trompetista heretà el paper d’especialista en tècnica wa-wa -detingut anteriorment per…
Ludwig Köchel
Música
Botànic, mineralogista i bibliògraf de música austríac.
Es graduà en dret a la Universitat de Viena el 1827 Anteriorment havia tingut diversos càrrecs de tutor, entre els quals cal destacar el mestratge que exercí amb els quatre fills de l’arxiduc Carles Viatjà molt per estudiar botànica i mineralogia, ciències per les quals estava molt interessat, i esdevingué un expert àmpliament reconegut en ambdues disciplines També adquirí molt bona reputació en el camp de la música, afició per la qual passà a la posteritat gràcies a la seva devoció per WA Mozart A causa del coneixement insatisfactori que es tenia sobre la música d’aquest…
Wilhelm Backhaus
Música
Pianista alemany.
Inicià els estudis musicals a la seva ciutat natal i els continuà a Frankfurt, on fou deixeble d’Eugen d’Albert El 1895 conegué Johannes Brahms, els concerts per a piano del qual enregistrà posteriorment Després de guanyar el Premi Rubinstein a París l’any 1905, tres anys més tard inicià una carrera ascendent i aconseguí d’actuar a les principals sales de concert europees El 1910 enregistrà el primer disc, amb el Concert en la menor de Grieg Fou un dels pioners de la música pianística gravada i els seus discos, profusament reeditats, han estat considerats sempre una referència Enregistrà la…
Vicenç Prats
Música
Flautista.
Es formà al Conservatori de París, on fou alumne de Michel Debost, Jean-Pierre Rampal i Christian Lard i on es diplomà amb primers premis en flauta i música de cambra Des del 1991 és flauta solista de l’Orquestra de París, lloc que havia ocupat anteriorment a l’Orquestra du Capitole de Tolosa Ha estat convidat a tocar com a solista amb formacions com la Guildhall Strings Ensemble, l’Orquestra de Cambra Ferenc Liszt de Budapest i l’Orquestra de Cambra de l’Empordà Ha collaborat amb la Jove Orquestra Nacional d’Espanya i l’Orquestra Simfònica de Barcelona i Nacional de Catalunya i…
Paginació
- 1
- 2
- 3
- 4
- 5
- 6
- 7
- Pàgina següent
- Última pàgina