Resultats de la cerca
Es mostren 82 resultats
bacina amb moneda
Música
Plat fondo de metall utilitzat antigament per les confraries religioses per a recollir almoines, el qual pot transformar-se en instrument musical idiòfon en fer-hi rodar una moneda pel seu interior.
És conegut a l’oest de Suïssa, on es construeix en diferents mides hi poden intervenir fins a tres executants, generalment homes Antigament utilitzat a Catalunya, tant AM Alcover com J Coromines qualifiquen el bací com a ’instrument de música popular', i esmenten també l’expressió ’sonar bacins'
corda
Música
Antigament, nota.
Els grecs anomenaven les notes amb els noms de les cordes dels seus instruments Paraules com dicord, tricord o tetracord, que originalment es referien a instruments de dues, tres o quatre cordes respectivament, passaren a referir-se a fragments d’escala de dos, tres o quatre notes Aquest ús de corda es mantenia encara al segle XVIII A Eiximeno, 1774 " Queriendo mejorar el sistema de Guido, los ultramontanos añadieron al solfeo la sílaba Si para distinguir y entonar la séptima cuerda ", i fins i tot ben entrat el segle XIX, com recull Fernando Palatín en el seu Diccionario de música 1818 "…
simandre
Música
Instrument de percussió.
En la classificació Hornbostel-Sachs, idiòfon per sacseig agiosýmantron o de percussió sobre una placa o taula semante´rion Felip Pedrell fa distinció entre l' agiosýmantron , tipus de sonall que antigament utilitzaven els cristians grecs en la crida dels fidels a les funcions religioses, i el semante´rion , taula de fusta estreta i llarga, de dimensions variables, que era percudida amb un o dos martells, utilitzat antigament per hebreus i grecoturcs en substitució de les campanes, i vigent encara actualment en alguns monestirs Altres autors assimilen ambdues…
pentacord
Música
Fragment d’escala consistent en cinc notes consecutives.
Per extensió, interval de 5a per exemple do-sol Antigament, instrument de cinc cordes
teuletes
Música
Instrument musical que consisteix en dos fragments de teula (pissarra, dues pedres planes i llises o fragments d’objectes de terra cuita, etc.) de forma més o menys rectangular, que, disposats entre el dit índex, el del mig i l’anular d’una mà, es fan entrexocar rítmicament.
En la classificació Hornbostel-Sachs, idiòfon d’entrexoc directe entre dues parts simètriques També es poden fer sonar en passar-hi, l’un darrere l’altre, els dits de l’altra mà És de construcció domèstica i antigament s’utilitzava per a acompanyar cants i també algunes danses populars, a manera de castanyoles
responser
Música
Llibre coral que conté els responsoris de matines, amb els invitatoris i les antífones dels nocturns.
Antigament formava un sol llibre amb l' antifonari més tard fou desglossat en el gradual o cantatorium , l’antifonari o liber antiphonarius , el tonari i el responser responsoriale A partir del segle X començà a tenir notació musical El responser més utilitzat modernament és el de ritu monàstic, compilat i imprès a Solesmes l’any 1896
llosetes
Música
Instrument de percussió.
En la classificació Hornbostel-Sachs, idiòfon d’entrexoc Consta de dues petites lloses planes de pedra o de terra cuita de forma rectangular El so es produeix en fer entrexocar les dues peces agafades entre els dits d’una mateixa mà Antigament sovint es construïen aprofitant trossos de teules trencades S’utilitza per a l’acompanyament rítmic de cançons i danses