Resultats de la cerca

És un concepte creat per A Schönberg Funciones estructurales de la armonía Londres 1954, Barcelona 1990 per a integrar aquells acords i encadenaments d’acords que, tot i no pertànyer a la tonalitat estricta, s’hi poden relacionar De vegades aquests nous elements apareixen com un enriquiment momentani de l’harmonia tonal i de vegades poden establir-se com una regió tonal La tonalitat ampliada arriba a integrar el total cromàtic dins una única tonalitat Segons R Réti, es tracta d’un pas previ a la pantonalitat

No se sap gairebé res sobre la seva trajectòria biogràfica Tot i que no s’ha conservat cap document que acrediti el seu pas per les capelles musicals de les corones de Castella o Aragó, algunes obres seves apareixen en fonts manuscrites al costat de composicions d’altres autors que tradicionalment s’han identificat com procedents d’aquests importants focus musicals En un manuscrit de la Biblioteca de l’Orfeó Català hi apareixen un kírie i un glòria d’una missa a tres veus conservada incompleta i un Regina Coeli , també a tres veus, atribuïts a Plaja El seu estil és molt proper al…

Ja que els intervals de l’escala han canviat al llarg de la història, el semitò s’ha de definir per a cada sistema d’afinació Sovint, a més, apareixen semitons de mides diferents en una mateixa escala cromàtica En general, tots es troben entre 71 cents i 133 cents Els que resulten inferiors a 100 cents s’anomenen microtons En l’escala diatònica pitagòrica, el semitò anomenat semitò pitagòric o limma és de 90 cents que correspon a un interval caracteritzat per la raó 256243, però en la cromàtica hi ha un segon semitò anomenat apotomé de 114 cents raó 21872048 En l’escala diatònica de G…

De la part de subjecció sobresurt una prolongació, a mode d’ungla, que fa la funció del plectre Els didals apareixen força desenvolupats en els saltiris europeus a partir del Renaixement En molts instruments actuals de la mateixa família, com el koto i el qanun , són d’ús habitual

La seva trajectòria és gairebé desconeguda D’acord amb el que es desprèn de les indicacions que apareixen a la coberta d’una obra seva conservada a la Biblioteca de Catalunya, el motet O Domine Jesu Christe , fou mestre de capella a Puigcerdà Possiblement actuà com a organista de la catedral de la Seu d’Urgell cap al 1660

El primer esment es troba en un manuscrit del segle XIV, on apareixen quatre danses amb aquest nom dins un conjunt de quinze amb el títol genèric d' istampitta , exhibint una estructura similar a l' estampida una d’elles, en compàs de 4/4, és una quaternaria , coneguda a Itàlia com a saltarello tedesco Amb tot, no existeix cap evidència de la relació entre aquestes danses i els saltarelli posteriors Al segle XV, el saltarello evolucionà fins a convertir-se en una postdansa que seguia una basse danse , reelaborant el seu material musical en metre ternari i tempo més ràpid entre…

Poc es coneix amb certesa d’aquest compositor Probablement fou l’autor de dues peces que apareixen en el Cancionero Musical de Palacio , el villancet Domingo, fuese tu amiga i Que vida terná sin vos , en estil chanson El 1489, amb el mateix nom, apareix documentat a la cort d’Isabel la Catòlica un encarregat dels orgues i altres instruments

Vinculada a la villanella , la frottola i el madrigal, alguns dels exemple més significatius apareixen en compositors com L Marenzio, O Vecchi o C Monteverdi Els seus textos no tenen cap forma fixa, però l’estructura musical sol seguir l’esquema AA B CC Durant els segles XVIII i XIX es continuà emprant el terme, però sense designar cap forma precisa

Si el text era religiós, era anomenada anthem consort anthem Amb la introducció del cor, la forma de l' anthem consort s’amplià i sorgí l’anomenat verse anthem L’origen de la consort song és incert, però les mostres més antigues que es conserven són les que apareixen en una collecció manuscrita retrospectiva que data del 1580, tot i que segurament havien estat compostes amb anterioritat

Són de diferent grandària segons que siguin per a tocar amb els peus o amb els dits de les mans, però les diferències de forma i de color en un mateix teclat responen a la necessitat d’identificar-les fàcilment Cadascuna té un moviment independent, que permet seleccionar els sons desitjats per mitjà de la pressió que exerceix l’intèrpret sobre el seu extrem anterior L’altre extrem, en bascular, pot accionar diversos tipus de mecanisme tibar un tirador, impulsar una peça lliure o fixada a la mateixa tecla, o bé provocar un contacte electrònic