Resultats de la cerca

En la classificació Hornbostel-Sachs, cordòfon compost del grup de les arpes arpa Les cordes, fixades per un extrem a una caixa de ressonància i per l’altre a un mànec corbat, poden vibrar lliurement entre els dos punts de subjecció Polsades generalment amb els dits o amb un plectre, cadascuna produeix, en principi, un únic so, afinat per mitjà de clavilles i amplificat per la ressonància de la caixa En les arpes modernes, però, les cordes poden donar més d’un so mitjançant mecanismes especials que modifiquen la llargària de vibració El mànec, que surt de la mateixa caixa i no té batedor, s…

Les cordes vibren lliurement entre els dos punts de subjecció i són polsades generalment amb els dits Se subdivideixen en arpes obertes i amb marc, o tancades Reben el nom d’arpes obertes quan la part estructural és formada només per la caixa i el mànec, i el d’arpes amb marc, o tancades, si disposen d’una columna que forma amb la caixa i el mànec una construcció fixa que emmarca les cordes Les arpes obertes poden tenir el mànec corbat com un arc arpes arquejades o bé el mànec recte formant un angle amb la caixa igual o inferior a 90° arpes angulades

Vida Tot i que no hi ha evidència que visités Roma abans del 1637, estigué relacionat amb la família del famós cardenal romà Antonio Barberini, de qui fou ajudant de cambra com a arpista virtuós entre el 1631 i el 1636 aproximadament Durant un cert temps fou sacerdot i cantor a la catedral de Parma, i des del 1637, tenor a la capella papal El talent de Marazzoli com a compositor començà a destacar amb la seva primera opéra-comique Il falcone 1637, revisada com a Chi soffre speri el 1639 En 1640-41 residí a Ferrara, època en la qual compongué i estrenà la seva opera serie L’amore trionfante…

En la classificació Hornbostel-Sachs, idiòfon pinçat És format per un marc de ferro, en forma oval o de lira, al qual se subjecta una làmina d’acer acabada en un extrem corbat o en angle, collocada parallelament a les dues branques de la lira i fixada a la part oposada a la seva obertura Per a fer sonar la guimbarda es pinça amb els dits índex o polze la làmina que sobresurt del marc, tot utilitzant la boca com a ressonador i la cavitat bucal i la llengua per a la formació d’harmònics S’han construït guimbardes amb altres materials, com fusta o canya de bambú Aquestes últimes,…

Estudià violí i arpa Entre els anys 1861 i 1864 s’interpretaren força obres vocals seves Fou professor d’arpa al Conservatori del Liceu, on exercí una tasca pedagògica molt important, i primer violí de l’Orquestra del Teatre del Liceu en la temporada 1879 Fou mestre de capella a Santa Maria del Pi, a Barcelona

El peu és també la part de l’instrument que recolza a terra, excepte en les petites arpes de falda Al peu hi ha reforços i potes fixades per a donar estabilitat a l’instrument mentre es fa sonar, o per a deixar-lo en repòs En aquesta mateixa part s’allotgen els pedals i els seus mecanismes de transmissió, que envien el moviment cap als sistemes de modulació dels sons, situats a la consola de les arpes cromàtiques

En girar, els dos clauets entre els quals passa la corda es posen en contacte amb aquesta i n’escurcen la longitud vibratòria Aquest mecanisme, emprat per a pujar mig to l’afinació de les cordes, es controla des dels pedals mitjançant llargs acoblaments de varetes Si per a cada corda es disposen dues forquetes, el mecanisme resultant s’anomena de doble acció Aquest sistema, perfeccionat per Sébastien Érard a Londres el 1792, desembocà en el modern sistema de discs, establint el primer prototip de l’arpa romàntica

Estudià al Conservatori de París amb R Martenot, Ch Lenepveu i G Caussade L’any 1899 guanyà el primer premi d’arpa d’aquest centre Fou arpista de l’Orquestra dels Concerts Lamoureux, de la Société des Concerts i de la de l’Òpera de París, així com professor d’arpa al conservatori de la capital francesa del 1912 al 1948 Les seves composicions giraren gairebé sempre entorn de l’arpa Compongué peces per a quartet de corda i arpa Images , 1939 i duets per a violoncel i arpa Sérénade , 1911 Promenade à l’automne , 1912, i amplià el…

Estudià al Conservatori de París, on fou alumna d’Alphonse Hasselmans i de Georges Marty Obtingué un primer premi d’arpa l’any 1905 Del 1909 al 1926 fou membre de l’orquestra de l’Òpera de París, i durant la segona part de la dècada dels anys vint feu les primeres aparicions com a solista a França Participà en els Concerts Lamoureux des del 1921 La seva carrera internacional no començà fins el 1934 amb un concert a Donauschingen, que fou seguit d’altres concerts en diferents ciutats europees Del 1948 al 1958 fou professora d’arpa al Conservatori de París El…

Estudià al Conservatori de Madrid, on es graduà el 1920 Més tard amplià coneixements amb M Tournier arpa i E Tools composició a París, gràcies a una beca concedida per la Diputació de Guipúscoa Debutà a la capital francesa l’any 1925 i, després de tornar a Espanya per fer el servei militar, emigrà a Amèrica, on començà veritablement la seva carrera de concertista A la dècada dels trenta feu nombroses aparicions com a solista en diferents orquestres dels EUA, Cuba i Mèxic Contribuí de manera decisiva en la recuperació de composicions per a arpa, principalment del…