Resultats de la cerca
Es mostren 5 resultats
Joan Comellas i Maristany
Música
Compositor català.
Inicià la seva formació musical després de la Guerra Civil i el 1945 contactà amb C Taltabull, que li obrí les portes al desenvolupament de la seva personalitat artística Fou membre fundador del Cercle Manuel de Falla Influït per la música francesa, les seves composicions semblen més el resultat de processos intuïtius que no pas de l’aplicació de les regles acadèmiques, per la qual cosa, en algunes ocasions, ha estat comparat amb E Satie, per la seva tendència a la simplicitat i per la llibertat en l’ús de la tonalitat La influència de F Mompou, considerat per Comelles com a pare espiritual,…
Querelle des Bouffons
Música
Cèlebre controvèrsia que tingué lloc a París, entre el 1752 i el 1754, al voltant dels mèrits de la música francesa i de la italiana, especialment de l’òpera, i que implicà els compositors i literats més destacats del moment.
La polèmica es desencadenà l’1 d’agost de 1752, amb motiu de la representació -a càrrec d’una companyia italiana anomenada Les Bouffons- de l' intermezzo de GB Pergolesi titulat La serva padrona entre els actes d' Acis et Galatée , òpera de JB Lully Alguns mesos abans, el baró FM von Grimm, un diplomàtic alemany resident a París des del 1749, havia aprofitat la reposició de la tragèdia lírica Omphale , d’AC Destouches, per a criticar l’artificiositat de l’òpera francesa i declarar-se partidari de la naturalitat de l’òpera italiana Fins i tot JJ Rousseau escriví opinions similars…
Carles Gumersind Vidiella i Esteban
Música
Pianista i pedagog català.
Fou una de les figures més importants de l’escola pianística catalana del final del XIX i el principi del XX Formà part d’una generació que donà figures de la importància de M Calado, E Granados, J Malats, R Viñes, V Costa i Carme Matas A quatre anys d’edat es traslladà a Barcelona, on fou deixeble de JB Pujol L’any 1877 anà a París pensionat per estudiar amb AF Marmontel i el 1879 debutà a la capital francesa amb gran èxit en un concert a la secció espanyola de l’Exposició Universal El mateix any tocà a Barcelona en dos concerts a l’Ateneu i al Teatre del Circ Alternà el concertisme amb la…
Josep Maria de Sagarra i de Castellarnau
Josep Maria de Sagarra i de Castellarnau
© Fototeca.cat
Literatura catalana
Música
Escriptor.
Vida i obra Descendent d’una antiga família de la noblesa catalana i fill de l’historiador Ferran de Sagarra i de Siscar , feu el batxillerat al collegi dels jesuïtes del carrer de Casp i la carrera de lleis a la Universitat de Barcelona El 1916 ingressà a l’Instituto Diplomático y Consular, de Madrid, però, poc abans d’acabar-los, deixà els estudis per dedicar-se de ple a la literatura El 1913 guanyà l’englantina d’or en els Jocs Florals de Barcelona i l’any següent publicà el seu Primer llibre de poemes El 1919 i, gràcies a J Ortega y Gasset, entrà en el periodisme professional com a…
, , ,
cançó
Música
En un sentit molt general, qualsevol peça de música destinada a ser cantada.
Més en particular, composició vocal relativament breu per a una o més veus, amb text quasi sempre versificat, i sovint amb acompanyament instrumental Normalment, i en aquest segon sentit, es considera la cançó com a gènere oposat a l' ària , peça de dimensions i estructura molt més complexa El terme alemany lied designa un tipus de cançó culta característica sobretot del Romanticisme alemany L’equivalent francès és la mélodie Fins fa poc, en la llengua oral s’anomenaven cançons els cants estròfics narratius, i especialment les balades, per oposició als cants breus com les corrandes o les…