Resultats de la cerca

Vida Fill illegítim d’Alfonso Ferrabosco el Vell En retornar el seu pare a Itàlia vers el 1578 fou educat per un músic flamenc emigrat, Gomer van Awsterwyke Entrà al servei de la reina Elisabet I el 1592 Jacob I li confià l’ensenyament musical del príncep de Galles el 1604 i des del 1626 fou músic i compositor de cambra de Carles I, a més d’exercir el càrrec de mestre reial Entre el 1605 i el 1622 collaborà amb Ben Johnson i Iñigo Jones en la creació de la música de vuit mascarades Set d’aquestes obres es representaren abans del 1611 a Whitehall i Greenwich, i es té constància que ell mateix…

Fill d’un pastor, començà a cantar al cor de la parròquia Graduat en psicologia, començà a exercir com a assistent social, però aviat es dedicà a la música, actuant en clubs de la costa oest dels Estats Units A mitjan anys seixanta enregistrà un primer disc, que passà desapercebut, i no fou fins el 1975 que amb We Got By , aconseguí reconeixement, que cresqué amb Glow 1976, Look to the Rainbow 1977, Breakin’ Away 1981 i L is for Lover  1986 L’any 1977 feu la seva primera gira mundial Durant la dècada dels vuitanta esdevingué una figura del pop i del rhythm-and-blues , i guanyà un…

Fill d’un immigrant de Cap Verd, el 1950 el saxofonista Stan Getz l’incorporà al seu grup El 1951 s’installà a Nova York, on acompanyà els dos grans saxofonistes del moment, Lester Young i Coleman Hawkins, i poc després absorbí les influències del nou estil del be-bop Amb el bateria Art Blakey  el 1953 formà The Jazz Messengers, un dels grups de jazz de més renom posteriors a la Segona Guerra Mundial i capdavanter del hard-bop El 1956 l’abandonà per formar el seu propi grup, amb el qual assolí també una gran projecció i en el qual es formaren instrumentistes famosos Com a pianista, destacà…

Vida Format com a pianista amb L Pabst, posteriorment estudià a Frankfurt amb IOA Knorr composició i J Kwast piano L’any 1901 s’installà a Londres, on començà a guanyar-se la vida com a pianista, i inicià les gires de concerts per diversos països d’Europa i Àfrica, a més de viatjar a Nova Zelanda i a Austràlia Interessat en la compilació de cançons populars, el 1905 entrà a formar part de l’English Folk Song Society i es dedicà a aplegar cançons populars, tot enregistrant-les amb un fonògraf Ben aviat usà material provinent del folklore de les illes Britàniques per a les seves composicions,…

Vida Fou el compositor més destacat de la tradició catedralícia anglesa entre H Purcell i ChV Stanford Estudià amb William Hawes i a partir del 1826 treballà com a organista en diverses esglésies de l’àrea de Londres L’any 1832 se n’anà de la capital anglesa per iniciar la seva carrera com a intèrpret en diverses catedrals El període de Hereford 1832-35 tingué un impacte important en la seva evolució, ja que fou on trobà la seva autèntica vocació com a compositor de música per al culte anglicà En aquesta mateix ciutat escriví l' anthem titulat The Wilderness and the Solitary Place 1832, una…

Vida És una de les figures cabdals de la música japonesa de la segona meitat del segle XX Des de jove se sentí profundament atret per la música occidental, i no fou fins més tard que mostrà interès per la música del seu país nadiu La seva producció és fruit de la influència de compositors com ara O Messiaen, A Webern i C Debussy, les obres dels quals analitzà en profunditat La fama li arribà amb la seva primera peça orquestral, Rèquiem 1957, per a orquestra de cordes, que despertà l’entusiasme d’I Stravinsky quan l’escoltà durant una visita al Japó el 1959 La primera composició en què usà…

Vida Era membre d’una família de músics d’església La primera notícia sobre la seva trajectòria professional es refereix a la feina que dugué a terme com a instructor del cor de la catedral de Worcester, cap al 1596 Algun temps més tard ocupà una plaça d’organista en aquesta mateixa catedral, fins l’any 1646 Al mateix temps era actiu a Londres, on probablement estudià amb William Byrd en 1594-96 Pot ser considerat el darrer seguidor de l’estil polifònic de Byrd La seva presència a Londres està provada pel fet que Thomas Morley inclogué un dels madrigals de Tomkins en la collecció antològica…

De família d’origen italià, a finals dels anys setanta anà a Nova York, on estudià dansa i coreografia, i els primers anys vuitanta inicià una intensa carrera com a cantant, ballarina i actriu, que aviat la convertí en una celebritat del món de l’espectacle Considerada la cantant més famosa de la història del pop, ha basat el seu èxit en una combinació de soul ,  rock i  disco-sound, una innegable presència escènica reforçada també per una actitud provocadora i una posada en escena acurada i espectacular Fins els anys vuitanta, cap dona no havia tingut mai tant d’èxit ni havia aconseguit unes…

Vida El 1580 marxà a París per servir l’ambaixador anglès davant la casa reial francesa Durant la seva estada a França, que es prolongà fins el 1584, es convertí al catolicisme El 1588 obtingué un títol de batxiller en música al Christ Church College d’Oxford i el 1592 tocà davant la reina Elisabet, tot i que les seves composicions eren conegudes a la cort des del 1590 A partir del 1594 intentà en diverses ocasions, sense èxit, obtenir un lloc de llaütista a la cort Viatjà per Alemanya i Itàlia i retornà a Anglaterra el 1597 A Alemanya gaudí del patronatge del duc de Braunschweig i del…

Vida A vuit anys entrà a formar part del cor de la capella reial, on tingué com a mestres Henry Cooke i, probablement, també Pelham Humfrey Allí estudià violí, tiorba, virginal, orgue i teoria de la música Hi ha constància documental que el jove Henry fou, així mateix, deixeble de Christopher Gibbons i John Blow, amb el qual mantingué una estreta amistat i unes excellents relacions professionals Tenint en compte que als nens del cor se’ls animava a compondre, és possible que Purcell escrivís alguna obra durant la seva infantesa Copià molta música dels autors anglesos més rellevants, tant…