Resultats de la cerca

El seu primer director fou Enrique Forés Asensi, que en feu la presentació el 1971 Posteriorment l’han dirigida Rafael Martínez Castillo 1973 i Josep Miquel Micó Castellano 1974, que en feu pujar considerablement el nivell interpretatiu i obtingué diversos premis Des de l’any 1997 és dirigida per Alexis Calvo López i té una plantilla de 140 músics

Resultat de la fusió de la Bandade Bombers i la Banda dels Veterans de la Llibertat, Santiago López en fou el director fundador i la direcció honorària s’oferí a Salvador Giner Altres directors foren Emilio Vega, Luis Ayllón, Emilio Seguí, Antonio Palanca Villar, Juan Garcés Queralt, Josep Ferriz i Julio Ribelles Brunet Des del 1992 és dirigida pel mestre Pablo Sánchez Torrella Tots aquests directors han aconseguit una gran conjunció i compenetració entre els seus integrants, cosa que l’ha convertida en una …

És coneguda també amb el nom de La Música Vella Ha fet milers de concerts simfònics i cercaviles, ha participat en festivals i actes culturals tant a l’Estat espanyol com a l’estranger, i ha obtingut diversos premis La societat musical de què depèn ha creat també una banda juvenil i una orquestra de corda L’han dirigida, entre d’altres, J Belda, M Galduf, J Molenaar, S Celibidache invitat, O Alonso, R Frühbeck de Burgos, JA Fabra Català i, des del 1995, R Ramírez

Tot i que la ciutat de Barcelona disposà d’un conjunt instrumental al seu servei des de l’Edat Mitjana, no fou fins el 1886 que l’alcalde Francesc de P Rius i Taulet decidí de crear una institució estable que dugués a terme amb competència la tasca del protocol institucional i de la difusió artística Josep Rodoreda fou nomenat director de la renovada entitat el 2 de març de 1886 El 6 de juliol del mateix any s’aprovà el reglament de l’Escola Municipal de Música, la finalitat de la qual era la de preparar els instrumentistes de la Banda Rodoreda tingué cura de la fixació de la plantilla -60…

Malgrat que la banda no es formà fins al principi del segle XX, Cullera ja tenia una forta tradició musical, inclosa la de les bandes, a partir del segle XVIII Des del 1925 ha obtingut importants guardons Entre els seus directors han destacat Campos, Sifre, Machancoses, Ribelles, Sanjaime, Soler, Palau, Navarro, Corell, Conejero i Cervera Collado Té una plantilla de 140 músics, dirigits des del 1996 pel mestre Alvaro Albiach Fernández, que també dirigeix l’orquestra de corda que depèn de la mateixa societat musical

Formada per uns 130 músics, ha obtingut els màxims guardons en diversos concursos i festivals A partir d’aquesta banda se n’ha creat una de juvenil i una orquestra de corda i s’han organitzat cicles de música de cambra Al llarg de la seva història ha estat dirigida per prestigiosos directors, com F Tamarit, G Pérez Busquier, F Fort Fenollosa, D Martínez, B Adam Ferrero, M Puig i Yago i, des del 1997, el mestre belga F de Vuyst

Des de l’inici ha participat en diferents festivals i certàmens arreu d’Espanya i de l’estranger, on ha obtingut importants guardons, i ha estructurat la seva pròpia escola de música La societat que la integra ha creat també una banda juvenil 1961, una orquestra de corda i un cor mixt Disposa de més de 100 músics professionals i és dirigida, des del 1997, pel mestre JM Micó Castellano Altres directors que n’han estat al capdavant són E Felipe, J Garcés Queralt, F Villarejo, P Sánchez Torrella, M Enguídanos Cotanda i F Cabrelles

Ha actuat arreu de l’Estat espanyol i d’Europa i ha aconseguit diversos premis Entre els seus directors han destacat E García Asensio, JM Cervera Collado, LA Garcia Navarro, P Sánchez Torrella, JM Cervera i Lloret i B Adam Ferrero Disposa d’una plantilla de 160 músics, que des del 1989 són dirigits pel mestre Henrie Adams La societat que integra aquesta agrupació també creà una orquestra, que dirigeix el mateix director de la banda

Destinada sobretot a tocar a l’aire lliure, tot i que de vegades també ho fa en espais interiors, aquesta formació instrumental prové, en la seva forma actual, dels segles XVII i XVIII El terme fou emprat originàriament per a anomenar les bandes dels regiments militars que comprenien instruments de vent i percussió, sorgides durant el primer terç del segle XIX Fou durant aquest mateix segle que el nom començà a aplicar-se també a conjunts instrumentals formats per civils i de composició semblant El nombre i la mena d’instruments que integren la banda varien d’un país a l’altre i…

Com a exemple d’aquest tipus debanda cal destacar els Petits violons du roi o els 24 Violons du roi , més coneguts com la Grande Bande del rei Lluís XIV