Resultats de la cerca
Es mostren 11 resultats
Otto Clarence Luening
Música
Compositor, pedagog i flautista nord-americà.
Estudià a Munic 1915-17 i Zuric 1917-20, i fou un dels fundadors de l’American Grand Opera Company de Chicago 1920 Dirigí el departament d’òpera a l’Eastman School of Music 1925-28, ensenyà filosofia a la Columbia University 1949-68, fou codirector de l’Electronic Music Center Columbia-Princeton 1959-80 i ensenyà composició a la Juilliard School 1971-73 Obtingué dues beques Guggenheim 1930-32, que li permeteren de dedicar-se a la composició de l’òpera Evangeline Entre les seves composicions cal destacar A Wisconsin Symphony , tres quartets de corda i un concertino per a flauta Compongué…
Edgar Allan Poe
Música
Escriptor nord-americà.
Amb H Melville, Poe és l’exponent més destacat del Romanticisme literari nord-americà Durant molt temps la seva obra no obtingué ressò al seu país, però fou apreciada a Europa pels simbolistes, que se sentiren atrets per l’atmosfera tenebrosa, inquietant i suggeridora dels seus poemes i narracions Claude Debussy, el compositor més afí a aquest corrent estètic, compongué La chute de la maison i deixà inacabada l’obra escènica Le diable dans le beffroi , ambdues basades en The Fall of the House of Usher L’obra més celebrada sobre un poema de Poe és la simfonia coral Kolokola 'Les campanes',…
Cantigas de Santa Maria
Música
Recull de més de 400 cantigas (cantiga) en llengua galaicoportuguesa de caràcter religiós atribuïdes al rei Alfons X el Savi de Castella-Lleó (1221-1284).
La major part són de caràcter narratiu i expliquen miracles de la Mare de Déu, les anomenades cantigas de como La resta són de lloança, més líriques, i reben el nom de cantigas de loor , molt properes a les cançons amoroses del món trobadoresc La collecció s’ha conservat copiada en quatre manuscrits, tres d’ells musicals, en els quals hi ha alguns dels còdexs peninsulars més bells de tota l’Edat Mitjana per les seves miniatures El principal és el còdex Tj1 d’El Escorial A part de la riquesa material dels manuscrits, un altre fet distintiu és que gairebé es poden considerar…
Jón Nordal
Música
Compositor i pianista islandès.
Es formà inicialment amb V Urbancic 1940-45, i entrà més tard a l’Escola de Música de Reykjavík, on estudià piano amb A Kristjánsson i composició amb J Thorarinsson i el mateix Urbancic Es graduà el 1948 en piano i el 1949 en composició, i prosseguí els seus estudis a Zúric 1949-51, París i Roma participà també en els Cursos de Darmstadt 1956-57 L’any 1957 ingressà com a professor de piano i teoria musical a l’Escola de Música de Reykjavík, que dirigí del 1959 al 1992 Com a pianista oferí concerts tant a Islàndia com a l’estranger, tant com a solista com en grups de cambra Fou membre de la…
Josep Cercós i Fransí
Música
Compositor i pianista català.
Vida Inicià la seva formació com a pianista amb el mestre J Molinari i més tard realitzà estudis de clarinet, trompa i violoncel Posteriorment cursà estudis d’harmonia, composició i contrapunt amb R Lamote de Grignon, E Cervera i C Taltabull Fou un membre destacat del Cercle Manuel de Falla Inicialment optà per un particular neoclassicisme, amb una influència clara de P Hindemith, però, lluny de caure en el convencionalisme, en les obres d’aquest primer període es pot observar una gran riquesa contrapuntística i gosadia harmònica La presa de contacte, a la dècada dels cinquanta, amb H…
nadala
Música
Cançó de Nadal.
Dins dels repertoris de caràcter tradicional, la cançó de Nadal constitueix una de les composicions que han conservat més vigència social Es tracta de cançons de tipus estròfic que, associades funcionalment i temàticament al període nadalenc, posseeixen un origen predominantment culte, tot i que el seu ús sigui ben popular En el cas de Catalunya, hi ha mostres d’aquest gènere des del prinicipi del segle XV, o fins i tot al XIV Els orígens cal cercar-los en himnes i pregàries de la litúrgia pròpia de Nadal Alguns dels temes que amb més freqüència apareixen a les nadales catalanes són el dubte…
Sigfrid Karg-Elert
Música
Compositor i teòric alemany.
Vida Mostrà un talent inusual per a la música quan encara era un infant, i la seva veu li permeté d’entrar al cor de l’església de Sant Joan de Leipzig Quan només tenia dotze anys, ja escriví alguns motets i una cantata Els seus estudis musicals, però, es veieren interromputs per la mort del seu pare, circumstància que deixà la família en una greu situació econòmica El seu tutor l’apartà dels estudis musicals i l’encaminà cap al magisteri Durant alguns anys es formà autodidàcticament, fins que el 1896, gràcies a una beca, aconseguí d’entrar al Conservatori de Leipzig Poc després inicià una…
Charles Ives
Música
Compositor nord-americà.
Vida Fill de George E Ives 1845-1894, músic i director de banda, i de Mary Elizabeth Parmelee 1849-1929, una cantant d’església localment preeminent El seu pare fou d’una importància primordial en la formació de Charles li inculcà no tan sols els seus propis coneixements sobre contrapunt i l’obra de JS Bach, sinó també un amor profund per tota mena de música relacionada amb el poble i l’església, i per l’experimentació lliure a la recerca de noves possibilitats, com ara la politonalitat, o la relació entre la música i l’espai com un element més de la interpretació musical A dotze anys Charles…
,
Ralph Vaughan Williams
Música
Compositor anglès.
Vida Fill d’un reverend, quedà orfe de pare quan tenia tres anys i llavors es traslladà amb la seva família a Londres Des de molt jove mostrà aptituds per a la música, que el seu entorn familiar contribuí a desenvolupar Així, una tia seva li impartí les primeres classes de piano i també li proporcionà una sòlida base teòrica Durant l’adolescència, a més de piano, estudià orgue i violí, però fou finalment la viola l’instrument al qual es dedicà amb més intensitat El 1890 ingressà al Royal College of Music de Londres, on tingué professors de la categoria de Hubert Parry, Charles Villiers…
Johann Pachelbel
Música
Compositor, organista i pedagog alemany.
Vida Inicià els estudis musicals amb Heinrich Schwemmer, que li ensenyà les primeres nocions de música, i amb GC Wecker, amb el qual aprengué composició i interpretació instrumental El 1669 ingressà a la Universitat d’Altdorf, però l’abandonà al cap d’un any a causa del seus migrats recursos econòmics El 1670 es matriculà al Gymnasium Poeticum de Ratisbona, on gaudí d’una especial consideració per les seves excepcionalment bones qualificacions Gràcies a les seves demostrades aptituds musicals, les autoritats acadèmiques determinaren que continués estudiant al centre sota la supervisió de…