Resultats de la cerca

Estudià a la New York University i a la Juilliard School El 1934 entrà a la CBS Radio com a director de programes educatius, i el 1938 començà a dirigir l’Orquestra Simfònica de la CBS, de la qual fou director principal del 1942 al 1959 Posteriorment es traslladà a Londres, on es dedicà a l’enregistrament i la composició Compongué obres per a la ràdio i la televisió, però fou en la música per al cinema on desenvolupà la seva creativitat i la seva gran capacitat per a descriure estats psicològics complexos Entre les seves composicions cal destacar les bandes sonores de les pellícules Ciutadà…

Rebé la primera formació musical a la seva ciutat natal i inicià l’activitat compositiva molt jove -a catorze anys compongué una missa que fou interpretada en diverses esglésies- Continuà els estudis amb S Jadassohn a Leipzig del 1879 al 1882 De nou a Amsterdam, es dedicà a la direcció coral, i a partir del 1895 fou professor de composició al conservatori d’aquesta ciutat Les seves obres, tot i mostrar sovint influències clares de la música germànica tant del cromatisme wagnerià com del formalisme de R Schumann o J Brahms, tenen un estil eclèctic amb constants referències al folklore i el…

Es diplomà a la Juilliard School el 1938 Deixeble de Pau Casals i Emmanuel Feuermann, debutà a Nova York l’any 1946 i fundà un conjunt de música de cambra, amb el qual actuà entre el 1947 i el 1954 Fou membre fundador del Trio Beaux-Arts, grup amb el qual feu un gran nombre de gires fins el 1987 Fou professor, entre d’altres, de la Manhattan School of Music en 1950-82, de l’State University de Nova York en 1960-85 i de la New Jersey University Normalment tocava amb l’Stradivari anomenat Stanlein, datat el 1797 El seu repertori habitual incorporava obres clàssiques i romàntiques Rebé nombrosos…

Fou alumne de Maurice Benterfa al Conservatori de Lió, on començà els seus estudis musicals quan tenia nou anys El 1971 es traslladà a París per perfeccionar-se amb Maurice André al conservatori, centre on es diplomà el 1975 Un any abans havia estat guardonat al Concurs Internacional de Praga i el 1976 fou premiat al Concurs Maurice André Fou trompeta solista de la Simfònica de Stuttgart 1975-76 i de la Nouvelle Orchestre Philharmonique de Radio-France 1976-81 Posteriorment s’ha dedicat íntegrament a la carrera de solista, en recitals sovint acompanyat per l’organista Henri Houbart i en…

Començà els estudis de piano, però a deu anys quedà fascinat per l’arpa Fou alumne del Conservatori d’Estrasburg i, posteriorment, del Conservatori de Música de París, on rebé lliçons de Marcel Tournier i obtingué, a més, un primer premi 1939 L’any 1945 fou nomenat arpista de l’Orquestra de la Guàrdia Republicana i dos anys més tard ingressà a l’Orquestra de l’Òpera de París L’any 1959 passà a ser solista d’aquesta formació musical A partir del 1967 fou solista de l’Orquestra dels Concerts Colonne de París Forma part també del Quintet Instrumental de París Feu gires de concerts per Europa, en…

Combinà els estudis de cant al conservatori de la seva ciutat natal amb els de ciències polítiques i dret Després de la Segona Guerra Mundial amplià la seva formació musical a Milà, Berlín i Viena S’especialitzà en la música francesa del segle XX, especialment d’autors pertanyents al Grup dels Sis Alguns compositors li dedicaren obres, com per exemple el Concert per a baríton , de G Tailleferre El 1953 es traslladà a Suïssa, on cantà Don Giovanni a Lucerna A partir del 1960, obligat a abandonar les activitats com a intèrpret a causa d’una greu malaltia, prosseguí la seva trajectòria…

Descendent d’una família d’artistes, estudià a l’Acadèmia de Belles Arts de la Haia i, a partir del 1953, al conservatori de la mateixa ciutat amb el baríton P Bernac Posteriorment amplià la seva formació a França, gràcies a una beca d’estudis Especialitzat en l’oratori i el lied , el seu repertori inclou compositors de diverses èpoques, des de C Monteverdi fins a F Poulenc, passant per JS Bach, R Schumann o M Musorgskij Ocasionalment cantà també òpera, com ara I Pagliacci , de R Leoncavallo Desenvolupà una intensa carrera a França, on destacà sobretot en oratoris i recitals de cançó francesa…

L’any 1789 fou nomenat capità de la Guàrdia Nacional, en la qual creà el cos de músics Amb la intenció de donar una formació adequada als músics militars, establí una escola per a instrumentistes de vent, que es transformà en l’Institut Nacional de Música el 1793 Dos anys més tard, l’Institut esdevingué Conservatori Nacional Sarrette en fou el director fins el 1816, any en què la dimissió que ja havia presentat en diferents ocasions li fou finalment acceptada

Inicià els estudis de piano a deu anys amb Georges de Lausnay i posteriorment, l’any 1947, ingressà a la seva classe al Conservatori de París, on el 1951 obtingué el primer premi de piano També assistí als cursos de Marguerite Long i es perfeccionà amb Jacques Février El 1954 guanyà el Concurs Internacional de Ginebra, i l’any següent, el Concurs Long-Thibaud de violí i piano, dos esdeveniments que donaren un gran impuls a la seva llavors incipient carrera El seu repertori inclou obres poc habituals en els cicles de concerts, i la seva discografia comprèn la integral de l’obra pianística de…

Es formà com a violinista i director d’orquestra al conservatori de la seva ciutat natal El 1955 fou contractat per a dirigir l’Orquestra Filharmònica de la Ràdio Neerlandesa —com a principal director entre el 1957 i el 1961— i el 1961 fou el director més jove de l’Orquestra del Concertgebouw d’Amsterdam, de la qual fou titular en 1963-88 Posteriorment estigué al capdavant de la Filharmònica de Londres —com a principal director entre el 1967 i el 1979 i com a president a partir del 1990—, de la Jove Orquestra de la Unió Europea, des del 1994, i de l’Orquestra Simfònica de Boston —com a…