Resultats de la cerca

Vida Fill únic, alguns membres de la seva família estaven relacionats amb la música i el seu mateix pare, per exemple, era mestre de cant A quatre anys rebé les primeres lliçons de la seva mare i a nou anys l’adreçaren al Conservatori de París, malgrat que encara no tenia l’edat mínima exigida pel reglament del centre Estudià piano amb AF Marmontel, i al cap de pocs mesos obtingué un primer premi de solfeig Després estudià amb P Zimmerman i amb Charles Gounod Aquest darrer admirà les habilitats del jove Bizet i li…

Fill del compositor Jean-Baptiste-Louis Guiraud, estudià al Conservatori de París juntament amb G Bizet El 1859 guanyà el Premi de Roma Compongué òperes, música per al teatre i algunes obres per a orquestra, com l' Overture d’Arteveld , opus 10 1882 Fou professor d’harmonia i acompanyament al Conservatori de París des del 1876, i de composició des del 1880 fins a la seva mort És conegut per la seva relació amb altres músics, com Bizet feu la que, actualment, es coneix com a Suite núm 2 de L’Arlésienne i J Offenbach orquestrà els Les contes d’Hoffmann Fou professor…

Després d’estudiar música privadament, el 1849 ingressà al Conservatori de París Allà fou alumne de F Benoist orgue, F Bazin harmonia i F Halévy composició, i tingué com a companys G Bizet i C Saint-Saëns Per problemes econòmics, el 1854 hagué de deixar els estudis al conservatori per dedicar-se a impartir classes i fer de pianista acompanyant El primer èxit com a compositor li arribà el 1857 en un concurs organitzat per J Offenbach Es presentà amb l’opereta Le docteur Miracle i compartí el premi ex aequo amb G Bizet No fou, però, fins a les estrenes l’any 1872 a…

Simultàniament a la suite de danses vegeu la primera accepció de suite , a mitjan segle XVII aparegué la pràctica de configurar suites reunint extractes d’obres escèniques, especialment de ballets i òperes el cas de JB Lully fou paradigmàtic Danses i àries d’una o diverses obres -en la mateixa tonalitat- eren agrupades i precedides moltes vegades d’una obertura a l’estil francès Durant la segona meitat del segle XIX i al llarg del XX la suite d’extractes ressorgí es tractava d’una selecció de fragments de música incidental, ballet o òpera -realitzada pel mateix autor o per una altra persona-…

La tradició remet el seu origen a la Grècia clàssica, d’on sembla que fou portada pels mariners fenicis a les costes de Marsella, i des d’aquí s’estengué a les regions meridionals franceses i també al País Basc i Catalunya Ha estat utilitzada evocativament per V D’Indy Suite , opus 91, D Milhaud Suite provençale , opus 152a, i Suite française , opus 248, G Bizet L’Arlésienne i C Gounod Mireille

Alguns musicòlegs consideren com a antecedent d’aquest tipus de polo el polo líric present en òperes i sarsueles del segle XVIII i començament del XIX D’altres, en canvi, opinen que la relació entre ambdós és més aviat incerta Entre els polos lírics més famosos cal destacar el Polo del contrabandista i Cuerpo bueno de Manuel García, el darrer utilitzat per G Bizet en el preludi al quart acte de Carmen L’última de les Siete canciones populares españolas , de Manuel de Falla, és un exemple estilitzat de polo

Estudià amb Luis Iribarne i posteriorment ho feu a Milà L’any 1918 debutà a Reggio de l’Emília i a partir dels anys trenta inicià una esplendorosa carrera professional que la dugué als principals teatres d’Itàlia, Espanya on actuà amb el tenor Miguel Fleta i al Colón de Buenos Aires El seu repertori era constituït principalment per òpera italiana G Verdi, A Ponchielli, A Catalani, PMascagni i francesa G Bizet Enregistrà Carmen , amb el tenor Aureliano Pertile, i Falstaff , amb el baríton Giacomo Rimini Es casà amb el tenor italià Roberto d’Alessio 1930

Estudià cant a Chicago, on debutà el 1924 com a pastor Tosca El 1929 es presentà amb el paper de Cieca al Metropolitan de Nova York La Gioconda , on actuà fins el 1945, destacant-se especialment en òperes de Ch Gounod Faust , G Verdi La forza del destino , G Bizet Carmen i V Bellini Norma El 1934 hi estrenà Merry Mount , de H Hanson, en la qual sobresortí per la subtil interpretació que feu, afavorida per la seva gràcil presència escènica El 1945 publicà a Nova York la seva autobiografia, Come Soon, Tomorrow El 1954 es retirà de l’escena i es traslladà a Florència

Després de la Primera Guerra Mundial, en la qual participà, inicià estudis musicals a Calais, que prosseguí i finalitzà a París El 1926 obtingué diversos guardons i debutà a l’Òpera de la capital francesa com a Max El caçador furtiu Contractat el 1930 per l’Òpera Còmica, obtingué un gran èxit de públic i crítica per la seva interpretació de papers d’obres de G Bizet, J Massenet, P Mascagni, R Leoncavallo i G Charpentier, entre d’altres El 1940 interrompé la seva carrera ar tística per prendre part en la Segona Guerra Mundial i el 1945 reprengué la seva activitat com a cantant,…

Estudià a Dresden i debutà el 1970 a Cottbus Després d’un breu període a Leipzig, el 1982 tornà a Dresden, on es presentà el 1985 cantant El caçador furtiu , de Weber, en la reinauguració de la Semper Oper El seu repertori inclou papers d’òperes de G Verdi, G Bizet i, sobretot, R Wagner El 1984 debutà amb el paper titular de Tannhäuser a la Scala de Milà i al Covent Garden de Londres, i quatre anys més tard ho feu a Houston, sempre amb la mateixa òpera Ha cantat amb gran èxit a Brusselles, París, Buenos Aires i Munic, on el 1988 tingué un gran èxit en Die ägyptische Helena 'L’…