Resultats de la cerca
Es mostren 53 resultats
boca
Música
Obertura acústica practicada a les taules de ressonància d’alguns instruments de corda, especialment els de corda pinçada com ara guitarres, llaüts o violes de mà, entre d’altres.
La seva funció és comunicar l’aire exterior a la caixa de ressonància amb el que hi ha a l’interior, i facilitar la vibració i l’acoblament acústic d’ambdós espais
boca closa
Música
Forma de cantar amb la boca tancada, cosa que fa que el so surti pel nas després d’aprofitar l’efecte ressonant dels sins nasals.
En òpera se n’aprofita l’efecte còmic, com per exemple en el fragment de La flauta màgica de Mozart en què la trama de l’obra porta Papageno a cantar amb un cadenat tancant-li la boca A partir del segle XIX els compositors n’han utilitzat l’efecte instrumental provocat per l’absència d’articulació textual Aquest recurs és particularment eficaç en la música per a cor, i ha esdevingut molt comú en l’escriptura coral del segle XX Quant a l’ús per a veu solista, cal destacar la cantilena a boca closa de la soprano a la Bachiana Brasileira núm 5 , d’Héitor Villa-Lobos, que s’amalgama perfectament…
joc de boca
Música
En l’orgue, cadascun dels jocs (joc) formats per tub de bisell -tubs que tenen un bisell en la boca-.
Els jocs de boca, anomenats també jocs labials, formen juntament amb els jocs de llengüeta llengüeteria les dues categories principals de classificació dels jocs de l’orgue Comprenen els jocs de flautes, flautats o principals, gambes, bordons, etc
guimbarda

Guimbarda
© Fototeca.cat/ Idear
Música
Instrument idiòfon.
En la classificació Hornbostel-Sachs, idiòfon pinçat És format per un marc de ferro, en forma oval o de lira, al qual se subjecta una làmina d’acer acabada en un extrem corbat o en angle, collocada parallelament a les dues branques de la lira i fixada a la part oposada a la seva obertura Per a fer sonar la guimbarda es pinça amb els dits índex o polze la làmina que sobresurt del marc, tot utilitzant la boca com a ressonador i la cavitat bucal i la llengua per a la formació d’harmònics S’han construït guimbardes amb altres materials, com fusta o canya de bambú Aquestes últimes,…
arc musical

Arc musical de boca, un dels cordòfons més primitius, procedent de Guinea Equatorial
© Fototeca.cat/ Idear
Música
Instrument format bàsicament per un arc o vara flexible de fusta als extrems del qual hom fixa una corda.
En la classificació Hornbostel-Sachs, cordòfon simple cítara de vara Utilitzat per l’home des de temps remots, és conegut a Àfrica, Amèrica i Àsia Algunes tribus africanes s’han servit de l’arc indistintament per a la caça i la música, circumstància que, en alguns sectors, ha portat a considerar-lo com el primer instrument de corda utilitzat per l’home Els tipus d’arc musical més coneguts són l’arc a terra, l’arc de boca i l’arc de carbassa El primer consta d’una tija clavada a terra i una corda fixada per un extrem a la tija i per l’altre a una membrana o planxa, sovint d’…
barratge

Barratge i boca de guitarra espanyola
© Fototeca.cat/ Idear
Música
Conjunt de peces allargades de fusta encolades a la cara interior de la taula harmònica d’alguns instruments de corda.
La seva funció pot ser doble, ja sigui purament estructural, de reforç per a contrarestar la pressió dels ponts i la tensió de les cordes, o bé com a elements transmissors de les vibracions, convertint-se en estructures responsables de la qualitat del so
llengüeteria
Música
En l’orgue, conjunt de tots els jocs (joc) la producció del so dels quals es fa bàsicament mitjançant una llengüeta i un ressonador.
Juntament amb els jocs labials o de boca joc de boca forma part de les dues categories principals de la classificació dels jocs de l’orgue Comprèn tant els jocs de batalla o exteriors baixons, clarins, trompetes, etc com els que són a l’interior, distribuïts en els diversos cossos de l’instrument fagot, cromorn, trompeta real, bombarda, oboè, etc Format als Països Baixos al segle XVI, constitueix la sonoritat més esclatant de l’orgue en combinació amb el ple de l’orgue orgue ple o amb el tutti
grall
Música
Instrument de vent-fusta de llengüeta doble.
En la classificació Hornbostel-Sachs, aeròfon de doble llengüeta Consta d’un tub de perforació cònica, de fusta de boix tornejada, amb 7+1 forats digitals un forat per al polze, en una cara de l’instrument, i set per als altres dits, en l’altra, més 2 forats de sonoritat a l’extrem inferior, prop de l’obertura o boca, al qual s’insereix una llengüeta doble a l’extrem superior Els forats digitals són de diàmetre creixent d’agut a greu, és a dir, a mesura que s’acosten a la boca o obertura del tub Conegut també com a grall de pastor o grall de cornamusa, pot ser emprat com a…
corn de nit
Música
En l’orgue, joc de la família de les flautes tapades, amb tessitura de 16', 8', 4’ o 2', i anàleg al bordó.
Pertany a l’orgue simfònic francès Cal no confondre’l amb el nachthorn alemany, de la família dels flautats, però amb el cos cònic truncat i amb doble boca
vareta
Música
Peça de fusta en forma de llistó encolada a l’interior de la taula harmònica en direcció no perpendicular a la de les cordes, amb la doble funció de reforçar-la i afavorir la transmissió d’algunes vibracions, millorant així l’equilibri del so de l’instrument.
El sistema de varetes desenvolupat pels guitarrers espanyols del segle XVIII evolucionà des dels models amb tres varetes convergents en direcció a la boca de F Sanguino i J Benedid fins a la disposició en forma d’estel d’A de Torres del 1854
Paginació
- 1
- 2
- 3
- 4
- 5
- 6
- Pàgina següent
- Última pàgina