Resultats de la cerca

Estudià al Conservatori Stern de Berlín decidit a fer carrera com a pianista, però finalment optà per la direcció d’orquestra, i debutà a l’Òpera de Colònia el 1894 El 1901 entrà com a assistent de G Mahler a l’Òpera de Viena, on treballà fins el 1912 L’any 1911 es naturalitzà austríac i canvià el seu cognom original -Schlesinger- per Walter Entre el 1913 i el 1922 fou director musical de l’Òpera de Munic, i posteriorment passà a l’Òpera de Berlín 1925-29 i a l’Orquestra de la Gewandhaus de Leipzig 1929-33 Fugint de la guerra, el 1939 s’establí als Estats Units, on fou titular de la…

Estudià al Conservatori de París, on el 1961 obtingué un primer premi en viola i el 1963 un altre en música de cambra, aquest últim a la classe del seu pare, Pierre Pasquier El 1965 fou contractat com a primer solista de l’orquestra de l’Òpera de París El 1972 el director Lorin Maazel el trià com a solista convidat per a la gira de l’Orquestra Nacional de França al Japó Aquest mateix any fundà, juntament amb el seu germà Régis i Roland Pidoux, el Nou Trio Pasquier El 1985 deixà l’orquestra de l’Òpera de París i ingressà com a primer solista de l’Orquestra Nacional de França, on romangué fins…

Estudià al Conservatori de Mont-real, on obtingué el primer premi de cant Gràcies a una beca concedida pel Consell de les Arts del Canadà, es traslladà a París, on amplià la seva formació amb el baríton P Bernac Posteriorment estudià a Munic i, de retorn al Canadà, amb L Narducci Participà en diverses gravacions radiofòniques i televisives i el 1977 guanyà un premi de l’Acadèmia del Disc Francès pels seus enregistraments d’obres de R Hahn, J Massenet i Ch Gounod Participà, a Frankfurt, en l’estrena de La chute de la maison Usher , de C Debussy, i el 1979 inicià la seva collaboració amb el…

Vida Destacat nen prodigi, estudià gràcies a l’ajut d’alguns mecenes Es formà al Conservatori de Roma, fou deixeble de GF Malipiero al Conservatori de Venècia, i rebé classes de direcció amb C Guarnieri a Siena el 1941 i, després de la guerra, amb H Scherchen, que l’introduí en les tècniques del dodecatonisme Feu la seva presentació com a director el 1950, a Munic, i ben aviat el seu nom s’associà a la música del segle XX Promotor, juntament amb Luciano Berio, de l’Studio di Fonologia de Milà, impartí diferents cursos de direcció, composició i anàlisi en prestigiosos espais, com els Cursos de…

Es formà musicalment a Bolonya, on estudià piano, harmonia, contrapunt i composició, assignatura aquesta darrera que cursà amb G Martucci Obtingué diversos premis de composició entre el 1891 i el 1905 A partir del 1898 fou professor de piano a Bolonya Desenvolupà una carrera concertística com a solista i també en grups de cambra i fundà un quintet en el qual O Respighi tocava la viola Compongué obres per a piano i música coral i de cambra i escriví obres de caràcter didàctic Lezioni teorico-pratiche sui nuovi sistemi fondamentali nella tecnica del piano forte i Metodo di esercizi tecnici…

Estudià musicologia a la Universitat de Munic, on fou deixeble d’A Sandberger i Th Kroyer i es doctorà el 1918 Cursà els estudis de piano, composició i direcció a l’Akademie der Tonkunst de Munic Fou repertorista i director d’orquestra en diversos teatres alemanys Fundà 1945 i dirigí des del 1953 un institut de recerca musical a la Philologisch-Theologische Hochschule Obtingué un postdoctorat en musicologia a la Universitat d’Erlangen 1946, centre on esdevingué primer catedràtic d’aquesta matèria el 1956 Gran autoritat en l’estudi de la música medieval, fundà i edità Monumenta Monodica Medii…

Estudià violí i viola a l’Acadèmia de Santa Cecília de Roma Fou un dels membres fundadors de I Musici, formació amb la qual feu gires arreu del món La seva fama com a solista començà arran de l’estrena, el 1954, del Concert per a viola de Giorgio Federico Ghedini, que dirigí Herbert von Karajan Formà part del Quartet Végh en 1978-80 i l’any 1985 constituí un trio amb la violinista Anne Sophie von Mutter i el violoncellista Mstislav Rostropovič Fou professor del Conservatori de Música de Milà 1961-65 i de l’Acadèmia de Santa Cecília de Roma 1965-72 Actualment és professor de la Hochschule de…

Estudià amb J Calace i B Bettirelli al Conservatori de Milà, on obtingué els premis de piano i composició Més tard, els anys 1956, 1958 i 1960 obtingué el primer premi en els concursos internacionals de composició celebrats a Darmstadt i Bolzano Aviat s’erigí com un intèrpret especialitzat en música contemporània Ha combinat la seva activitat pianística amb la de clavecinista, bé interpretant en solitari bé en conjunts simfònics i de cambra Ha tocat amb Salvatore Accardo i amb Itzhak Perlman i ha format part del Trio de Milà Amb Cathy Berberian formà un duet amb el qual oferí recitals…

Estudià a la Universitat d’Indiana, a Bloomington, amb el seu pare i W Apel, i s’especialitzà en musicologia El 1953 es doctorà amb una dissertació sobre la música de les tribus indígenes del nord de Mèxic Exercí la docència en diferents universitats, com ara les de Detroit 1953-64, Kiel Alemanya, 1956-58 i Illinois des del 1964, centre aquest darrer on ha estat professor i catedràtic del departament de musicologia Entre el 1969 i el 1971 fou president de la Societat Nord-americana d’Etnomusicologia Escriví àmpliament sobre la música indígena de l’Amèrica del Nord, sobre la música de l’Orient…

Es formà al Conservatori de París, on fou deixeble de Lucette Descaves El 1962 fou distingit amb el primer premi de piano, i un any més tard, amb el de música de cambra, especialitat a la qual ha dedicat una notable atenció Amplià la seva formació amb Marguerite Long i rebé consells de Samson François El 1965 obtingué el primer premi en el Concurs Long-Thibaud de violí i piano i l’any següent fou premiat en el Concurs Internacional PI Cajkovskij de Moscou La seva carrera s’ha desenvolupat arreu del món en recitals tant en solitari com interpretant música de cambra amb Pierre Amoyal, Jean-…