Resultats de la cerca

Fill del músic Josep Vicens i Mornau, després d’haver estudiat amb el seu pare es traslladà, gràcies a una beca de la Generalitat de Catalunya, a Barcelona per formar-se al Conservatori del Liceu amb Guillem Garganta El 1937 es presentà en públic amb el concert per a piano de R Schumann opus 54 amb la Banda Municipal de Barcelona Posteriorment, estudià harmonia i composició amb Josep Barberà, Francesc Montserrat i Josep Muset Feu concerts per tot Catalunya com a solista i també en diverses formacions de cambra Pianista amb carrera internacional, és autor de peces per a piano, música coral,…

Estudià música a l’Escolania de Montserrat Encara molt jove, a Balaguer, fundà i dirigí les entitats musicals Choral Bergusiana, Cultural Bergusiana, la Banda Municipal, la Banda Popular i la cobla La Comtal Bergusiana, formació aquesta darrera on també tocà el tible Durant cinquanta anys fou mestre de capella i organista de l’església de la Concepció, de Barcelona, fins que es retirà el 1986 Escriví música religiosa, instrumentà per a cobla balls populars i escriví nombroses sardanes, entre les quals destaquen Flor d’ametller , L’Atlàntida , Oriental , Les primeres violes , La font del…

Inicià la seva formació musical a Girona amb Eduard Frigola, i la continuà a Barcelona, estudiant composició amb Enric Morera, i violí amb Joaquim Vidal i l’important violinista belga M Crickboom Posteriorment, s’establí a Sabadell, on dirigí petites orquestres i algunes agrupacions corals, com l’orquestrina "Els Fatxendes" Des del 1910 substituí Morera en la direcció de l’orfeó Catalunya Nova Professionalment, continuà exercint com a director de cors i de cobles de sardanes, i tocà en diferents orquestres Compongué una gran quantitat d’obres, entre les quals nombroses òperes i sarsueles com…

Estudià al conservatori de Barcelona amb Joan Massià i Josep Ricart i Matas Seguí cursos de perfeccionament a Lausana amb Marçal Cervera i Arpad Gerecz i a Düsseldorf amb Antonio Janigro Fins el 1985 fou violoncel solista de l’Orquestra Ciutat de Barcelona i després 1985 passà a ésser-ho de l’orquestra del Liceu de Barcelona Des del 1980 fou catedràtic del seu instrument al conservatori de Barcelona Fou membre del Quartet Sonor, del Trio Ciutat de Barcelona i del Trio Bartók

Estudià al Conservatori de Música de Barcelona amb el mestre Massià i el violinista i director de cor Enric Ribó L’any 1967 ingressà a l’Orquestra Ciutat de Barcelona, de la qual fou violí concertino Guardonat amb el premi Isidro Gienes 1968, a partir del 1970 fou membre de l’Orquestra Simfònica del Gran Teatre del Liceu, de la qual fou també concertino Formà part del Quartet Sonor 1973-94, compost per Mercè Serrat, amb la qual era casat i que també era membre de l’Orquestra Ciutat de Barcelona, Pere Busquets i Aureli Vila, amb qui interpretà obres del repertori clàssic i…

Fundat el 1968, inicialment era integrat per Jaume Francesch primer violí, Miguel Perales segon violí, Josep Casesús viola i Pere Busquets violoncel El 1985 s’hi incorporaren Mercè Serrat segon violí i Aureli Vila viola, en substitució de Perales i Casesús Tots els seus components formaven part de l’Orquestra Ciutat de Barcelona i ocupaven posicions destacades en la vida musical de la ciutat El Quartet Sonor feu gires per tot l’Estat espanyol i esdevingué una de les formacions de cambra més prestigioses del moment Interpretà obres del repertori internacional i estrenà composicions d’autors…

Vida Estudià música a l’escolania del monestir de Ripoll, al seminari de Vic amb mossèn Ll Romeu i orgue amb J Colomer Un cop ordenat de sacerdot, ocupà la càtedra de cant gregorià al seminari d’Almeria 1917-18 El 1919 fou nomenat organista i mestre de capella de l’església de Santa Maria de Vilafranca del Penedès La seva tasca com a musicòleg consta bàsicament de reculls de cançons populars Entre d’altres guardons, rebé el Premio Nacional de Musicología del Consell Superior d’Investigacions Científiques els anys 1946, 1947 i 1948 Collaborà amb l’Obra del Cançoner Popular de…

Fou fundat a Gràcia el 1942 per Àngel Colomer i del Romero, juntament amb altres que, com ell mateix, havien cantat en un cor de Sant Felip Neri de Gràcia abans de la Guerra Civil Espanyola L’Orfeó Laudate nasqué a l’empara de la parròquia del Pilar de Barcelona, situació que durà fins el 1946, any en què pogué establir-se en un local propi al carrer d’Aribau El 1950 es tornà a traslladar, aquesta vegada al carrer d’Enric Granados, on encara roman Des del primer moment l’Orfeó Lautade es concentrà en la cançó popular catalana i la música coral del gran repertori La seva primera…

Després d’una infantesa difícil, al principi de la dècada de 1930 començà a cantar en clubs de Harlem El 1933 fou descoberta pel productor John Hammond, el qual li organitzà sessions d’enregistrament del 1935 al 1942, que es poden considerar el millor de la seva obra Són peces destacades Fine and Mellow 1939, Strange Fruit 1939, Lover Man 1944 i Swing, Brother Swing amb Count Basie Collaborà també amb els millors instrumentistes i directors de jazz , com Benny Goodman, Duke Ellington, Teddy Wilson o Lester Young, amb el qual mantingué una llarga i turbulenta relació sentimental Posseïdora d’…

Per extensió, la mateixa denominació fa referència al full solt en què tradicionalment s’imprimeixen Històricament, els goigs procedeixen de l’himnari religiós propi del període de formació de les llengües romàniques Ja al segle XII la literatura llatina medieval conté composicions versificades que exalten els goigs gaudia terrenals i celestials de la Mare de Déu A partir dels segles XIV i XV es generalitzà el costum de compondre’n en honor d’altres sants, al mateix temps que adquirien un caràcter popular que anà augmentant progressivament als segles següents Com a himnes…