Resultats de la cerca

La versió més antiga, en grec, apareix en el llibre vuitè dels Oracula Sibilina , que data de les albors del cristianisme Els versos foren recollits per Eusebi de Cesarea al seu Oratio Constantini ad Sanctorum Coetum , i un segle més tard reapareixen a De civitate Dei ‘ La ciutat de Déu’  La traducció fou reproduïda a l’anònim Contra iudaeos segles V-VI, i fins als segles IX i X no aparegué la música que s’interpretava en els oficis de la nit de Nadal La següent font que transmet els versos sibillins és el Sermo de symbolo , atribuït a Quodvultus, bisbe de Cartago 437-453, tot i que a l’edat…

S’aplica habitualment a les litúrgies cristianes catòlica, ortodoxa, protestant, però també es pot utilitzar per a denominar el cant dels ritus de totes les religions jueva, islàmica, budista, animista El cant gregorià és el cant tradicional de la litúrgia catòlica romana, si bé altres com el cant ambrosià , el cant gallicà o el cant visigòtic són cants germans del gregorià, catòlics però no romans, que són expressió d’altres litúrgies Les esglésies orientals tant la família alexandrina -copta, etiòpica, antioquena- com l’occidental -siríaca, maronita, bizantina- i la protestant i luterana…

Aquesta celebració presenta formes diverses segons les tradicions o els ritus, bé que totes tenen elements bàsics La paraula missa prové dels mots del sacerdot al final de la cerimònia Ite, missa est congregatio 'Aneu-vos-en, la congregació és acomiadada' Les misses més senzilles missa lecta o missa baixa no són cantades o inclouen només alguns cants En la missa cantata o la missa solemnis es canten totes les parts, o bé la majoria La missa romana es divideix en la litúrgia de la paraula i la litúrgia eucarística La litúrgia de la paraula comprèn l’introit, la súplica del…

La idea de la seva creació sorgí arran de la celebració a Barcelona, l’any 1917, de la festa commemorativa del 25è aniversari de la fundació de l’Orfeó Català, promoguda, entre d’altres, per Joan Balcells, director de l’Orfeó Gracienc Aquella concentració d’orfeons, que havia reunit al voltant de 5 000 cantaires, fou el punt de partida de la Germanor, tot i que ja feia temps que es vivia la necessitat d’articular el moviment iniciat per Lluís Millet i Amadeu Vives amb la fundació de l’Orfeó Català el 1891 La principal activitat de l’entitat federativa fou inicialment l’…

Fou violinista del Gran Teatre del Liceu i de la catedral de Barcelona i professor de solfeig al Conservatori del Liceu El 1863 rebé el primer accèssit d’un certamen promogut per Clavé, pel seu cor a veus soles Las huestes de Pelayo Compongué obres religioses, com una Misa sobre el Tantum ergo Rebé també una menció honorífica en el concurs literariomusical que s’organitzà dins els actes de celebració del millenari del monestir de Montserrat

Succeí a Francesc Valls en la plaça de mestre de capella de la catedral de Barcelona El 1738 signà la censura dels Fragmentos Músicos , de fra Bernat Comes A l’octubre del 1759 s’interpretà un Te Deum de Pujol amb motiu de les festes de celebració de l’arribada de Carles III a Espanya La seva obra, conservada a la Biblioteca de Catalunya, inclou tant música litúrgica com religiosa en romanç Entre aquesta darrera cal destacar els villancicos i un notable nombre d’oratoris, entre els quals El juicio particular 1770 i La casta Susana 1798

Durant la infància s’inicià en la interpretació dels tambors amb motiu de la celebració dels rituals religiosos El 1947 s’installà a Nova York per treballar al club El Barrio, on tocava els tambors, cantava i ballava De seguida fou contractat per Dizzy Gillespie, que l’incorporà a la seva big-band i el presentà en un concert al Carnegie Hall i, després, en una gira europea Enregistraren una sèrie de temes, entre els quals destaquen Algo Bueno , Manteca i Cubana Be Cubana Bop La collaboració de Pozo i Gillespie fou pionera en la introducció de veritables elements de música cubana…

Es formà com a escolà de cant a Roma entre el 1591 i el 1596 i estudià contrapunt amb GM Nanino Des del 1604 fou tenor solista a Sant Lluís dels Francesos Després de passar per diverses catedrals italianes, el papa Urbà VIII el feu ingressar a la capella pontifícia l’any 1630 La major part de les seves obres foren escrites per a aquest cor i per al de Santa Maria Vallicella Es conserven cinc misses, motets, lamentacions, magníficats i dos llibres de concertini per a veus solistes i baix continu El seu Miserere , un arranjament polifònic a nou veus del salm que escriví per a la …

Quant als cants, el propi de la missa comprèn l' introit , el gradual , l' alleluia , substituït pel tractus en temps quaresmal, l' ofertori i la comunió El propi del temps inclou els textos i les melodies propis de cadascun dels diumenges i de les festes mòbils de l’any litúrgic El propi dels sants conté els textos i les melodies propis de les festes dels sants fixades en el calendari litúrgic Els dies dels sants poden tenir diverses categories de celebració solemnitat, festa, memòria, que es fa palesa per la riquesa del repertori conservat Juntament amb el comú dels sants…

El 1902 guanyà la medalla d’argent en el Concurs de Cobles celebrat per a les Festes de la Mercè Després de la mort de Rigau 1909, la formació passà a ser dirigida per Vicenç Bou i Geli, que assolí grans èxits i portà la formació a París 1928 Posteriorment, la cobla ha estat dirigida pels mestres N Paulís i Vila, J Vallespí, Ll Ferrer, J Cassú, R Blanc i M Font, entre d’altres L’any 1984, i amb motiu del seu centenari, la cobla obtingué la Creu de Sant Jordi i la felicitació del rei Joan Carles I d’Espanya El 1993 rebé el Premi Nacional de Música i el 1996 actuà durant la celebració…